Durant la dècada dels anys 60, l’àvia Margarida ja donava botifarra als clients que venien a menjar a Cal Carter. Però aquell temps les coses anaven de forma diferent: l’àvia donava la comanda a algun dels noiets que ajudava al restaurant i els enviava a l’Estanc o a Ca la Neus (dos dels establiments que hi havia a Mura que es feien la botifarra). Tota persona que ha viscut a Mura té el record de la magnífica botifarra que feien l’Angeleta i el Martí de l’Estanc. És un d’aquells records que et queda marcat per tota la vida, i que sempre tens ganes de tornar a recuperar, però per molt que ho intentis no acaba sent mai el mateix. Tinc alguns records de petita d’estar voltant per la cuina de Cal Carter i fer una piscada d’aquella botifarra que estava sobre el tallador de carn. I això que no estava cuita! I et juraria, que no era l’única persona que ho feia. Quins records!
Quan l’Angeleta i el Martí es van jubilar la cosa va començar a canviar, i ja res va ser el mateix. Algun cop, durant els esmorzar-dinars que fem els treballdors de Cal Carter hem parlat d’aquella botifarra que mai hem aconseguit recuperar: aquell gust que ens ha quedat tant marcat. La veritat és que quan passen aquestes coses mai saps si és perquè el record de quan ets petit exagera les coses, o és que era tan bona tal i com pensem. Però el cas és que una de les coses que ens van quedar pendents és tornar a assaborir una carn simliar.
I no saps per què, de vegades, la vida et porta cap a alguns camins que t’acaben ajudant a trobar allò que buscaves. En aquest cas, va ser gràcies a l’Associació de Fogons Gastronòmics del Bages, formada fa relativament poc temps, i de la qual en formem part. Just la setmana passada, en vam fer la presentació. Aquesta associació ha tirat endavant les jornades de la Matança, d’aquesta forma ajuden a fer conèixer els magnífics productes que tenim aquesta zona. Per poder organitzar aquestes jornades ens van portar a l’Escorxador d’Avinyó i ens van presentar el Porc Ral d’Avinyó. I què té de diferent aquest porc, us preguntareu. Doncs la Família Roma el defineixen d’aquesta forma: “Per aconseguir l’excel·lència del Ral d’Avinyó, alimentem els nostres porcs només a base de cereals tradicionals (com l’ordi i el blat) que aporten més energia i menys proteïna i milloren la textura de la seva carn, fent-la més melosa al paladar. Els engreixem a poc a poc i sense presses, potenciant les seves característiques organolèptiques i recuperant l’autèntic sabor del porc. Obtenim així, una autèntica joia, el porc Ral d’Avinyó, amb una carn molt diferenciada, gustosa i melosa”. Això era magnífic! Aquella família que teníem al costat de casa tenien el mateix objectiu que nosaltres, recuperar aquell gust tan preuat que havíem perdut. I així, va ser com vam introduir el Porc Ral a la nostra cuina. Us animem que vingueu algun dia aprovar-lo.
Aquest any hem elaborat diferents plats amb aquest tipus de porc, com la recent Tira de costella de porc amb salsa Ketchup casolana. O la botifarra d’Embotits de Mura que també procedeix aquest animal.
Mireia Perich