Timbal d’albergínia blanca, botifarra negra i formatge de cabra

Albergínia blanca: hortalissa autòctona del Bages, que es va deixar de cultivar el segle passat, i que actualment s’està intentant recuperar. Es caracteritza per ser més suau que l’albergínia negra però la seva conservació és més complicada perquè madura més ràpidament. El 90% del seu pes és aigua, i això provoca que el seu contingut energètic sigui molt baix. L’altre 10% conté hidrats de carboni, fibra, proteïnes i sals minerals.

(Foto: del Rebost del Bages)

INGREDIENTS
3 Albergínies blanques
40g Botifarra negra
1 Llesca de pa
Formatge de cabra
All
Romaní
Oli d’oliva
Farcit: 100g tomàquet, 30g pebrot vermell, 20g olives negres, 10g ceba escalonia, 1 filet d’anxova, julivert, pebre, oli d’oliva i mini brots

ELABORACIÓ
Agafem l’albergínia blanca i l’escalivem directament de flama. Seguidament l’emboliquem amb paper de plata i la deixem refredar. Un cop freda, la pelem sense passar per aigua.
A continuació, traiem el budell de la botifarra negra, i l’aixafem a una paella fins que quedi esmicolada.
Per fer el farcit, hem de pelar els ingredients, tallar ben menut i amanir.
Seguidament, agafem oli d’oliva, all i romaní i ho triturem. Aquesta barreja la pintem amb un pinzell sobre la llesca de pa. I per acabar, torrem la llesca al forn a 180º fins que estigui al punt.
Per realitzar el muntatge del plat utilitzarem un cilindre. Començarem fent una base d’albergínia, i tot seguit botifarra negra, formatge de cabra i el farcit, posant-ho un sobre l’altre per capes formant un timbal. Per decorar, posarem uns brots de decoració i la llesca de pa per acompanyar el plat.

Aquesta recepte la vàrem fer aquesta setmana a Barcelona. Us volem ensenyar la nostra experiència en Fòrum Gastronòmic i Hostelco 2016 a Barcelona. Aquesta fira del producte gastronòmic és la més important del sector. En aquesta nova edició va participar la Xarxa Productes de la Terra, que impulsa la Diputació de Barcelona, amb un gran estand amb 26 empreses i una aula de cuina. Nosaltres vàrem participar en l’aula de cuina amb el timbal d’albergínia blanca amb botifarra negra del Bages. Així que en el video trobareu una mica de fira més la recepte. Esperem que us agradi.

*la gravació no és gaire bona, ja que les circumstàncies i les condicions … no eren favorables Però apart de que nosaltres no som tècnics, però per fer-vos una idea n’hi ha prou 🙂

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

País Km0 a Mura

La setmana passada el programa País Km0 del Canal Tronja va passar tota la jornada fent el programa en directe des de Mura. El Martí, el Jordi i el Marc vàren ser entrevistats entre molts altres.

Uns deixem els vídeos:

El primer video és tot el programa pels que tingueu una mica més de temps:

El segon vídeo és el troç de l’entrevista al Martí:

I l’últim vídeo és l’entrevista al Marc, com es nota que porta des de ben petit fent aquestes coses:

 

Un esmorzar de forquilla interactiu

El passat diumenge 9 de Març vam penjar una fotografia a la nostra pàgina de Facebook on comentàvem que havíem tingut la visita d’uns periodistes gastronòmics. Us l’ensenyem, per fer una mica de memòria:

   1798567_684706314903800_56906207_n

Us preguntareu com és que aquesta gent ha vingut a parar a Mura i justament han  vingut a esmorzar a Cal Carter. Doncs, tot ve gràcies al projecte conjunt del  Geoparc de la Catalunya Central, el Rebost del Bages i els Fogons Gastronòmics del Bages.

Pels que no coneixeu cap de les tres agrupacions aquí en teniu un breu resum:

  • Geoparc de la Catalunya Central: És un projecte que posa en valor els atractius geològics i miners del territori i els actius turístics sota un denominador comú, el Geoturísme.
  • El Rebost del Bages: Lluita pel manteniment dels productes de qualitat del Bages amb les seves petites peculiaritat que el fan especial, tant en el sector agrari, com en el comerç o a la restauració, entre d’altres.
  • Els Fogons Gastronòmics del Bages: Associació de restaurants del Bages que promocionen conjuntament la gastronomia de la comarca incidint en les pròpies tradicions del territori.

10013904_566224263476973_1202061746_nL’objectiu d’aquest projecte conjunt era que es pogués conèixer algunes de les coses més importants que tenim a la nostra terra visitant tot un cap de setmana la comarca. Aquesta bona gent que ens van visitar van fer una bona ruta: dinant a l’Hostal del Camp, i a Cal Aligué; dormint a Mont Sant Benet, i sopant a L’Ó; visitant llocs com el Celler Oller del Mas i veient les vistes de llocs com Montserrat, les curioses Mines de Sal de Cardona o coses úniques com les Tines.

Observant el cap de setmana que van passar, d’enveja sana, van poder gaudir de molts dels productes únics de la nostra terra com el Porc Ral, el cigró menut de Mura, els embotits, hortalisses, els nostres vins de la DO Pla de Bages, etc. En resum, tot un luxe!

A Cal Carter vam tenir la visita dels bloguers el diumenge al matí. Acabats de llevar, van venir a esmorzar a casa. Ben bé, ens sembla que no sabien què els esperava. Potser es pensaven que trauríem una magdalena i un cafè amb llet, però nosaltres si fem alguna cosa la fem ben feta. Per tant, vam decidir treure les nostres millors armes. Van arribar a quarts d’onze i els esperava una taula rodona a punt d’estar plena de menjar. Era un bon esmorzar de diumenge. A sobre la taula i vam posar cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, pa de Mura amb tomàquet, botifarra de Mura de porc Ral i sortit de truites, com la d’albergínia i formatge, la de carxofa o la de cigrons i cansalada. I tot això acompanyat amb el vi Abadal Cabernet Merlot. I per descomptat no ens vam oblidar de les postres: pastís de formatge, trufes i gelat de romaní. En veure tot allò, els nostres convidats es van quedar de pedra, però us puc ben jurar que van quedar molt satisfets en provar tots aquells productes. Aquí teniu un exemple del què es va penjar a les xarxes:

95b33010a77111e3b718127244a29c7a_82e5718e4a77811e3b39112207f9a801b_8ae702496a96011e38c64123305b440b3_8

Durant l’esmorzar van estar acompanyats de la Berta, que els hi anava explicant què era cada plat i la història que hi havia darrera cada un d’ells.

Per acabar d’arrodonir la cosa, després de tenir l’estómac ple, el Jordi Perich (el gran) era la persona més adequada per ensenyar-los les tines i explica’ls-hi la seva història a acompanyats de l’Esteve. Van quedar ben fascinats en veure les tines de la Vall de Flaquer, un patrimoni únic.

1920406_680194962044473_1213076567_n 1622092_680195028711133_2112382471_n d29fb428a83c11e3bd0e123434e8f4f7_8

Durant el cap de setmana van anar penjant les seves experiències a les xarxes socials amb el hashtag: #sombages #rebostbages #geoparc

I ara sí que us presentem els protagonistes del cap de setmana amb els seus blogs corresponents on escriuen:

– Sílvia Soto: www.cuinetes.bloks.cat
– Xavi Cuartero i Sandra Marquié: www.elsfogonsdelabordeta.wordpress.com
– Bet Florensa: www.tastarutes.wordpress.com
– Jordi Àvila: blogs.laxarxa.com/gironaara/category/gastropindoles
– Miriam Santamaria: www.meteocook.cat
– Pau Moya, Jordi Àvila, Sílvia Soto i Miriam Santamaria: Revista Sentits

Algun ja ha ens ha dedicat algun espai al seu blog o a les xarxes socials. Per exemple, mireu què ha fet la Sílvia Soto:

Com a conclusió d’aquesta experiència que hem passat, ha estat una cosa molt gratificant i enriquidora. Estem molt contents dels resultats obtinguts i d’haver pogut conèixer una gent tan meravellosa com els que ens van venir a visitar el passat diumenge.

Imatges: giroimatges i intagram de @nuni_cuinetes

Gustos que mai s’obliden

Durant la dècada dels anys 60, l’àvia Margarida ja donava botifarra als clients que venien a menjar a Cal Carter. Però aquell temps les coses anaven de forma diferent: l’àvia donava la comanda a algun dels noiets que ajudava al restaurant i els enviava a l’Estanc o a Ca la Neus (dos dels establiments que hi havia a Mura que es feien la botifarra). Tota persona que ha viscut a Mura té el record de la magnífica botifarra que feien l’Angeleta i el Martí de l’Estanc. És un d’aquells records que et queda marcat per tota la vida, i que sempre tens ganes de tornar a recuperar, però per molt que ho intentis no acaba sent mai el mateix. Tinc alguns records de petita d’estar voltant per la cuina de Cal Carter i fer una piscada d’aquella botifarra que estava sobre el tallador de carn. I això que no estava cuita! I et juraria, que no era l’única persona que ho feia. Quins records!

Quan l’Angeleta i el Martí es van jubilar la cosa va començar a canviar, i ja res va ser el mateix. Algun cop, durant els esmorzar-dinars que fem els treballdors de Cal Carter hem parlat d’aquella botifarra que mai hem aconseguit recuperar: aquell gust que ens ha quedat tant marcat. La veritat és que quan passen aquestes coses mai saps si és perquè el record de quan ets petit exagera les coses, o és que era tan bona tal i com pensem. Però el cas és que una de les coses que ens van quedar pendents és tornar a assaborir una carn simliar.

fam_1

I no saps per què, de vegades,  la vida et porta cap a alguns camins que t’acaben ajudant a trobar allò que buscaves. En aquest cas, va ser gràcies a l’Associació de Fogons Gastronòmics del Bages, formada fa relativament poc temps, i de la qual en formem part. Just la setmana passada, en vam fer la presentació. Aquesta associació ha tirat endavant les jornades de la Matança, d’aquesta forma ajuden a fer conèixer els magnífics productes que tenim aquesta zona. Per poder organitzar aquestes jornades ens van portar a l’Escorxador d’Avinyó i ens van presentar el Porc Ral d’Avinyó. I què té de diferent aquest porc, us preguntareu. Doncs la Família Roma el defineixen d’aquesta forma: “Per aconseguir l’excel·lència del Ral d’Avinyó, alimentem els nostres porcs només a base de cereals tradicionals (com l’ordi i el blat) que aporten més energia i menys proteïna i milloren la textura de la seva carn, fent-la més melosa al paladar. Els engreixem a poc a poc i sense presses, potenciant les seves característiques organolèptiques i recuperant  l’autèntic sabor del porc. Obtenim així, una autèntica joia, el porc Ral d’Avinyó, amb una carn molt diferenciada, gustosa i melosa”. Això era magnífic! Aquella família que teníem al costat de casa tenien el mateix objectiu que nosaltres, recuperar aquell gust tan preuat que havíem perdut. I així, va ser com vam introduir el Porc Ral a la nostra cuina. Us animem que vingueu algun dia aprovar-lo.

IMG_0054

Aquest any hem elaborat diferents plats amb aquest tipus de porc, com la recent Tira de costella de porc amb salsa Ketchup casolana. O la botifarra d’Embotits de Mura que també procedeix aquest animal.


                                Mireia Perich