Pregó de Festa Major per Pablo García

Bona tarda a tothom! la setmana passada va ser la festa major de Mura i tenim moltes ganes de compartir amb vosaltres el pregó de la festa major. Aquest any el convidat va ser en Pablo! El nostre estimat Pablo. Una gran persona! No us explico gran cosa, ja ho diu tot en el pregó!

Moltes gràcies per tot Pablo! Molta il·lusió de les teves paraules! Una abraçada de tots els de Cal Carter i gràcies per donar-ho per escrit, ja que no ho vàrem poder sentir en directe.

Pregó a Mura 11/11/2017

Tot i que fa gairebé deu anys, ho recordo perfectament: vaig arribar a Mura gràcies a “Cinema en Curs”, un projecte que té cura de la mirada dels infants i adolescents, per mitjà de les diverses eines pedagògiques que té el cinema. Gràcies a aquest projecte – guardonat el 2015 amb el premi “Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals”- vaig arribar a aquest lloc on no només em vau acollir amb els braços oberts sinó que també em vau regalar, com a cineasta, dues de les meves pel·lícules més estimades: “Bolboreta, mariposa, papallona” i “Mura, un poble de cine”.

Un cop vaig entrar a l’escola de Mura – llavors n’era professora la Mireia- vaig començar a recórrer aquests carrers i aquests paisatges de la mà del Marc i la Noèlia, un nen i una nena encisadors. Al principi ho vaig fer per rodar amb ells el que anomenem un “minut Lumière” en record d’aquells germans que, a principis del segle passat i juntament amb d’altres aventurers, iniciaren el setè art. Grosso modo, es tractava de què els alumnes gravessin durant seixanta segons alguna cosa del seu entorn quotidià que els captivés i ho havien de fer sense moure la càmera i sense la possibilitat de repetir, cosa que suposava una enorme pressió i molta preparació prèvia.

Doncs bé, primer vam enregistrar el minut de la Noèlia. En el seu minut, ella va decidir filmar “la riera”. Curiosament la seva mirada no es llançà vers la profunditat de la riera ni cap a la immensitat de la vall que l’acull, ni vers les zones del llit que podrien incloure a l’enquadrament les cases de pedra. No. La Noèlia es va deturar en un detall aparentment insignificant del corrent: es va centrar en el moviment d’una fulla, en el so de l’aigua i en els núvols reflectits. En veure el seu Minut Lumière, qualsevol podria dir que la vall, el poble i la mateixa riera s’aïllaven de tal manera que deixaven d’existir. Ben al

contrari, aquell Minut de la Noèlia –que el va fer a consciència- és l’aigua, és el cel que s’hi reflecteix, és la fulla, és la natura en tota la seva dimensió i és el temps que acarona el corrent; aquell minut reflecteix la vida en el seu estat més pur i és, en definitiva, Mura.

Mura, però, és també el que poc després –potser per explicar-nos-ho- va gravar en Marc Perich, aquell nen que em va ajudar tant al llarg de la meva vida i que amb el mestratge vital que us caracteritza als qui habiteu aquesta vall, avui s’ha convertit en un jove excepcional. Doncs bé, en Marc Perich va filmar els seus seixanta segons “en una sola presa” a l’antiga barra del bar de Cal Carter. En aquest minut el mateix Marc servia un cafè a en Josep, un jove del poble. Allà hi havia, ni més ni menys, aquella altra part que acaba de donar-li tota la seva dimensió, de manera molt significativa, a la vall, al poble i a la història que els determina: la part humana. Perquè rere la bellesa d’aquests boscos que ens envolten, rere la brillantor de l’aigua i les pedres i també contemplant amb merescuda dignitat el sol, la lluna i els estels –que aquí es veuen però no a la ciutat- hi sou tots vosaltres, els qui habiteu i cuideu de la vall, la gent de Mura.

I com que sóc un acèrrim creient de què la capacitat que té l’ésser humà de cuidar o descuidar el nostre món rau precisament en la cura o la descurança d’allò més proper i més estimat, portaré sempre al fons del meu cor el vostre exemple. L’exemple, aquí tan palpable, de què un món cuidat i que convisqui amb els altres i amb la natura depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos.

Després dels dos minuts Lumière, que em feien palesa l’essència que us defineix, es van produir altres grans descobriments. Sense anar més lluny, vaig dinar diverses vegades a Cal Carter; no us descobreixo res si us dic que alguna cosa transcendent succeeix quan es menja a Cal Carter. De vegades, quan penso amb Mura em venen al cap les delícies de xocolata de na Concepció, les truites d’en Jordi i les excel·lents tertúlies al restaurant. I mentre escric recordo també el plaer que suposa comprar un embotit a ca l’Antonio i un bon pa a ca l’Àngel, per fer-se després un entrepà i cruspir-se’l a l’aire lliure escoltant el murmuri encisador que ens envolta. Això ho vam poder gaudir tots els del equip de rodatge en uns quants dels esmorzars que vam fer aquí, a Mura.

També vaig passejar moltes vegades per aquests carrers buscant localitzacions per a les meves pel·lícules. Ho vaig fer sol i també acompanyat per gent que em va guiar amb molt d’afecte. En aquestes passejades el temps no estava marcat per cap rellotge, ho feia la llum i les campanades de l’església. També vaig fer alguna excursió a les zones altes des de les quals es pot contemplar la vall en tota la seva extensió. Una d’aquestes excursions la vaig fer amb el senyor Miravet. Vam pujar al repetidor i renoi quina vista! Gràcies Miravet per descobrir-me aquestes imatges.

Vaig conèixer la Núria i en Joan, la dona i el fill d’en Salvador Baldé un dels pioners del cinema fet aquí i que en els anys quaranta ja va filmar –entre d’altres temes i en 8mm, 9 i1/2 i Súper 8- els carboners, els pintors i els poetes que, fins aquell moment, havien passat per aquí i el procés de fer el vi, quan encara es trepitjava el raïm amb els peus. Gràcies família Baldé.

Poc després, això mateix m’ho va explicar amb molt d’encant i deteniment la senyora Montserrat, una dona de noranta anys que de petita i de jove havia trepitjat el raïm amb els propis peus. Ella, na Montserrat, també em va parlar del senyor Santesmasses, un home que portava el cinema pels pobles de la comarca i que per aquestes tortuoses carreteres us feia arribar la seva gran il·lusió: el cinema. En parlar de na Montserrat i d’en Santesmasses, recordo també la meva àvia, “la abuela María”, una dona de Fuente Àlamo, un poble d’Albacete que, com la Montserrat i el Santesmasses desprenia bondat en els seus gestos i la seva mirada. Aquestes persones sàvies -la gent gran atresora molta saviesa- em fan pensar en la meravella dels petits llocs, com ara Mura, en els que és més que corrent veure els seus habitants mantenint la independència vital i el somriure a la cara fins unes edats extraordinàriament avançades.

També vaig conèixer en Gabriel, amb qui comparteixo la passió pel cinema. Ell em va mostrar els seus artefactes cinematogràfics i algunes de les infinites bobines que havia enregistrat al llarg de molts anys. Les seves imatges ocupen diverses dècades i són un testimoni indescriptible de la vostra història. És quelcom de gran, això d’enregistrar la història. Gràcies Gabriel.

També vaig gaudir amb l’Andreu i l’Esteve i els vaig filmar cuidant els productes d’aquesta terra amb la cura que només poden tenir aquells que estimen allò que fan, com els pagesos locals que es dediquen en cos i ànima a la seva tasca. Quina feina més dura i sacrificada, aquesta de la pagesia; en massa ocasions menystinguda i mal pagada encara que tots sabem que es tracta d’una de les feines que més i millor ens nodreixen.

I també porto molt a prop a la Roser. Entrant a la seva botiga et venen ganes de comprar- li tot i t’hi sents com a casa. Ella és també clau a l’hora de fer “Bolboreta, mariposa, papallona” i “Mura, un poble de cine”. Com la Sara que quan la vaig conèixer era una nena meravellosament desimbolta i a la que ja li corria per les venes el magnífic do de la música i del ball. Ella, en Marc i Mura van ser la meva inspiració cinematogràfica aquí.

I en Martí, l’alcalde, que a més d’oferir-me l’estimació que sempre he rebut de tots vosaltres ens facilità de manera impagable la feina de cineastes, a mi i a tot l’equip de Doble Banda.

A la Berta, la Mireia, la Rosa, el Joan Bel, el Nil i els seus pares, el Santi i la Laura. Tots m’heu cuidat d’allò més bé.

I a la Fina, aquest tros de dona, de mare i de persona que tantes coses pot arribar a gestionar només de mirar-les. Sense tu i sense en Jordi el meu cinema fet a Mura no hagués estat el mateix. Gràcies a tots dos, de tot cor.

I no vull deixar de recordar de nou el lloc on vaig arribar per primer cop: l’escola de Mura. Llavors devia tenir una vintena de nens i nenes i ara em penso que ja sou una cinquantena.
Sempre he cregut que l’educació és quelcom a cuidar per tothom. L’escola i els mestres són molt valuosos i si els cuidem bé, estem cuidant els nostres fills i el nostre futur. Sé per la Isabel, la meva dona que també és mestra, que ara l’escola de Mura és un d’aquests llocs on s’estan atrevint a fer coses diferents, a innovar per tal que els infants gaudeixin aprenent i, al mateix temps, puguin desenvolupar tot el seu potencial. Des d’aquí vull felicitar als mestres de l’escola de Mura i als nens i a les nenes que l’habiteu per fer d’aquest espai d’aprenentatge un lloc d’inspiració.

Gràcies també a tota aquella gent que no he anomenat però que sou també l’ànima d’aquesta vall.

I en arribar al final, absolutament conscient que en el meu pregó no hi ha ni una queixa, ni una recriminació, podria preguntar-me si no sóc massa condescendent. No ho faré, perquè ja en sé la resposta: les ombres, que com a tot arreu aquí també hi deuen ser, us puc assegurar que a Mura no s’han creuat amb mi. Naturalment que em fa sentir molt feliç que sigui així. I ho dic com quelcom digne de menció en aquests temps que corren. Tant de bo que tothom es creués en els seus camins com vosaltres us heu creuat en el meu. Esteu per sempre en el meu cor.

Gràcies Mura, que gaudiu avui i sempre de la bona vida i de la festa!

Pablo García Pérez de Lara

pd: moltes gràcies Abel per les fotografies!!!!!!!

Som una gran família

Cal Carter té més de 50 anys; i 50 anys són molts. Durant aquest temps ha anat canviant molt, moltíssim. Però a part del canvi físic, també l’ha sofert de persones. I no parlo de què tots ens hem anat fent més vells, que també. Sinó que tot va començar amb l’avi Josep i l’àvia, i avui dia som una família molt gran. Durant aquests 50 anys de vida ha anat passant gent i gent. I cada un d’ells ha donat vida a Cal Carter.
Els que ens seguiu a les xarxes socials ja ho sabreu. Dilluns de Pasqua, després de la gran feina que comporta una Setmana Santa, vàrem fer un sopar de família on els cuiners varen preparar un bon àpat sorpresa i els cambrers vàrem preparar una bona taula i bones begudes. Avui estava remenant el mòbil, hi he trobat les fotografies d’aquesta vetllada i he vist cares que ens han deixat i d’altres que ens deixaran pròximament i s’incorporaran d’altres. Per això voliem donar les gràcies a tots ells.

Moltes gràcies per aportar tant Nacho, Llúria, Àngela, Aina (tot i que no estaves), Darman, Cristian i Marcela. Us desitgem molta sort en el camí escollit!

Us deixem amb les fotografies del sopar.

La decantació del vi

Com ja sabeu des de fa mig any que pengem vídeos al Youtube. Vàrem començar a utilitzar aquesta xarxa social per acostar-nos més a vosaltres. Ja que de vegades amb un escrit, com en aquest blog, sembla més llunyà i no es veu les persones de darrere. Durant aquest any hem fet vídeos de diferents temàtiques, però sobretot de receptes i consells de cuina. I sincerament, estem força contents amb el resultat, ens han vist des d’arreu del món. Sembla increïble!

Doncs ara volem intentar obrir-nos una mica més. Ja que tenim la Mireia que l’any passat va acabar els seus estudis de sommelier, voldríem tractar temes del món del vi! Volem acostar-vos aquest sector on molta gent li té com pànic. No sé per què! El vi és patrimoni de la nostra cultura, i ara sembla que sigui per experts. El vi és popular! Abans la gent feia vi a casa seva, i nosaltres volem que tornem a sentir el vi com una cosa propera.

Intentarem presentar el vi d’una manera planera, senzilla i sobretot perquè el podeu gaudir. Esperem que us agradi la nova secció. Si voleu saber alguna cosa en concreta o voleu que feu un vídeo determinat, només ens ho heu de dir!

Ara sí! Us deixem amb el primer vídeo de la Mireia explicant una de les tècniques, la decantació. Qualsevol dubte deixeu-ho a comentaris, per e-mail o ens veniu a veure 😉

Tenim el vídeo penjat el Youtube! Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

38 anys sense tú

Com a totes les famílies, els Perich, tenim un grup de whatsapp per passar-nos noticies i tonteries del dia a dia. Tot i que en el nostre cas, moltes vegades s’acaba convertint en un meeting de feina  🙂

Dissabte a la nit, jo ja no estava a Cal Carter, i vaig rebre un whatsapp de la Mireia en el grup de Perich’s, on ens deia:

Avui el papa (el Martí) m’ha dit que fa 38 anys que va morir l’àvia. Què diria si ens veies cap on ha anat tot plegat,  i que encara seguim amb el negoci que ella va començar

Sincerament, rebre aquest whatsapp no et deixa indiferent. M’hagués agradat conèixer tant l’àvia, tant! Tothom me’n parla tant bé!

Així que avui he pensat que podríem compartir algunes coses que vàrem parlar d’ella dissabte la nit. I si alguna persona vol dir alguna cosa més estarem encantats que deixeu a comentaris.

Alegra, senzilla, soferta, amable, treballadora, sense por el futur, il·lusionada amb tot, rondinava molt (tenia molta gent jove el voltant) i faltada de salut”

Era una persona que ho donava tot pels altres

38 anys sense ella. Cal Carter, tiet Jordi, la Fina , la MªRosa, jo (Martí), el Marc, el Jordi, la Berta i la Mireia, aquesta és la seva herència. No em puc ni imaginar l’orgullosa que estaria de tots vosaltres

Aquestes eren algunes de les coses que els pares ens varen explicar de l’àvia. Espero que us hagi agradat aquest post, tot i ser una mica diferent!

Una abraçada a tots i a tots els que vàreu conèixer l’àvia espero que amb aquestes fotos la pugeu recordar una mica.

Com conservar la tòfona negra

Fa dos anys vàrem escriure un post sobre la tòfona negra com a producte d’hivern. On explicàvem algunes de les característiques i us ensenyàvem algun dels plats que teníem a la carta aquell moment (us deixo el enllaç per si voleu tornar a llegir):

http://www.restaurantcalcarter.com/la-reina-de-lhivern-la-tofona/

Aquest any us volíem explicar com la podeu conservar a casa, així que en Jordi es va posar dimarts a davant d’una càmera i ens ho explica. Espero que us agradi aquest nou format.

Vosaltres sabeu algun truc més per conservar la tòfona. Deixeu les vostres opinions i tips en els comentaris!

Per cert, molt bon any a tothom!!!!

Tenim el vídeo penjat el Youtube! Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Els tions de Mura

Des del 2009 a Mura fem una petita exosició de tions pels carrers. Aquest any començarà el dia 11 de Desembre fins el cap de setmana del 8 de Gener. Els carrerons de Mura Des del 2009 a Mura fem una petita exposició de tions pels carrers. Aquest any començarà el dia 11 de Desembre fins al cap de setmana del 8 de Gener. Els carrerons de Mura estaran decorats d’acord amb la tradició nadalenca. Enguany, la decoració se centra en la figura del tió. Des dels veïns s’anima que, un any més, tothom qui ho desitgi gaudeixi de la
màgia dels seus carrers i places, que conserven, encara, l’encant medieval.​

Us deixem informació del programa de dies concrets. però penseu que els tions podeu venir durant tot el mes.

10h: Parades d’artesans, comerços i entitats a la Plaça Àngel Guimerà i a la Placeta Tomàs Viver.
10h: Tallers de tions a la Plaça Àngel Guimerà. Organitzat per l’AMPA de l’escola Vall de Néspola i del planter de Néspola.
12h: Gran cagada del tió a la Plaça Tomàs Viver. Organitzat per La Tosca.
13h: Concert de la Coral de Talamanca a l’església de Sant Martí.

Gran mannequin-Tió challenge, a les 12h a la placeta Tomàs Viver i a les 14h a la plaça Àngel Guimerà. Organitzat pel Centre Excursionista de Mura

IV Concurs Instagram: #elstionsdemura
Fes fotos dels tions de Mura a la xarxa Instagram des de l’11 de desembre finas al 7 de gener a les 12h i podras guanyar 100€

L’AMPA de l’escola i Planter de Néspola faran tallers i parada els dies 6, 8, 12, 13, 19 i 20 de desembre.

Perquè us feu una idea us penjo les fotos d’any passat! Són tan graciosos! :)

 

El baietó, plat típic d’hivern

A principis d’octubre vàrem rebre una trucada des de Madrid d’una senyora que es deia Lucia i treballava per TV1. Ens havia dit que li havien agradat molt els vídeos de receptes que tenim penjats el Youtube i que estava interessada a gravar una recepta especial. Sincerament, estava molt interessada amb el poti-poti com a plat típic. El problema és que ells volien gravar al final d’Octubre, i en aquesta època tots els productes de l’horta d’estiu ja no n’hi ha. Així que li vàrem proposar un dels plats més típics d’hivern, el baietó. Qui no ha menjat col i patata? Tots els de Mura un fart! Sobretot en temps passats!

Esperem que us agradi el vídeo! I agraïm un munt a la Lucia i tot l’equip d'”Aquí la tierra” de TV1 i el Pere del Molí per deixar-nos gravar el seu hort!

Tenim el vídeo penjat el Youtube! Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Timbal d’albergínia blanca, botifarra negra i formatge de cabra

Albergínia blanca: hortalissa autòctona del Bages, que es va deixar de cultivar el segle passat, i que actualment s’està intentant recuperar. Es caracteritza per ser més suau que l’albergínia negra però la seva conservació és més complicada perquè madura més ràpidament. El 90% del seu pes és aigua, i això provoca que el seu contingut energètic sigui molt baix. L’altre 10% conté hidrats de carboni, fibra, proteïnes i sals minerals.

(Foto: del Rebost del Bages)

INGREDIENTS
3 Albergínies blanques
40g Botifarra negra
1 Llesca de pa
Formatge de cabra
All
Romaní
Oli d’oliva
Farcit: 100g tomàquet, 30g pebrot vermell, 20g olives negres, 10g ceba escalonia, 1 filet d’anxova, julivert, pebre, oli d’oliva i mini brots

ELABORACIÓ
Agafem l’albergínia blanca i l’escalivem directament de flama. Seguidament l’emboliquem amb paper de plata i la deixem refredar. Un cop freda, la pelem sense passar per aigua.
A continuació, traiem el budell de la botifarra negra, i l’aixafem a una paella fins que quedi esmicolada.
Per fer el farcit, hem de pelar els ingredients, tallar ben menut i amanir.
Seguidament, agafem oli d’oliva, all i romaní i ho triturem. Aquesta barreja la pintem amb un pinzell sobre la llesca de pa. I per acabar, torrem la llesca al forn a 180º fins que estigui al punt.
Per realitzar el muntatge del plat utilitzarem un cilindre. Començarem fent una base d’albergínia, i tot seguit botifarra negra, formatge de cabra i el farcit, posant-ho un sobre l’altre per capes formant un timbal. Per decorar, posarem uns brots de decoració i la llesca de pa per acompanyar el plat.

Aquesta recepte la vàrem fer aquesta setmana a Barcelona. Us volem ensenyar la nostra experiència en Fòrum Gastronòmic i Hostelco 2016 a Barcelona. Aquesta fira del producte gastronòmic és la més important del sector. En aquesta nova edició va participar la Xarxa Productes de la Terra, que impulsa la Diputació de Barcelona, amb un gran estand amb 26 empreses i una aula de cuina. Nosaltres vàrem participar en l’aula de cuina amb el timbal d’albergínia blanca amb botifarra negra del Bages. Així que en el video trobareu una mica de fira més la recepte. Esperem que us agradi.

*la gravació no és gaire bona, ja que les circumstàncies i les condicions … no eren favorables Però apart de que nosaltres no som tècnics, però per fer-vos una idea n’hi ha prou 🙂

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Els 100 anys de la Casimira de Cal Grande

Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…

“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”

Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.

Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”

Us deixem algun record del dia de la celebració:

img_7138 img_7137

 

Gaspatxo, un bon plat d’estiu

Amb la calor ve de gust menjar plats lleugers i refrescants, com aquest gaspatxo que et portem avui. Com en totes les receptes tradicionals, trobaràs diferents versions de gaspatxos: alguns incorporen ceba, altres ho fan sense pebrot vermell, hi ha a qui li agrada sense pa… Jo et porto la versió que fem a casa i que ens encanta. Apart és un bon plat per gaudir de la horta de Mura! Començant pel producte estrella, el tomàquet de Mura. Gairebé totes les setmanes d’estiu el fem i el prenem ben fred com a primer plat, tant per dinar com per sopar.

Us deixem el vídeo d’en Jordi fent el gaspatxo! I si el feu a casa, deixeu un comentari del resultat 🙂

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!