La Nit del Turisme del Bages amb reconeixement a Jordi Perich

Avui a la 7a Nit de Turisme del Bages es donarà dos dels premis Bages Impuls. Un a la Núria Bacardit per la magnífica feina feta, implicació i divulgació de la Catalunya Central com a corresponsal de TV3. (Decisió que aplaudeixo amb una forta abraçada per la Núria)
L’altre premi és pel meu germà, el Jordi Perich Singla, per la seva trajectòria personal al Restaurant Cal Carter i la seva implicació a donar conèixer turísticament Mura i el seu entorn. Especialment les tines de pedra seca dins de les Valls del Montcau en terme de Mura, Talamanca i Pont de Vilomara i Rocafort.
Felicitats, Jordi, per aquest merescut reconeixement que tots compartim. La teva trajectòria a CAL CARTER ha estat vital, una vida de treball amb molta constància i sempre has mirat al futur amb molta il·lusió.
Els que t’han conegut i els que et coneixem tenim mostres diàriament de la teva passió pel coneixement del territori, del seu passat, de la seva cultura i tradició. On les teves caminades i excursions han sigut clau, ets un gran observador. Has contribuït molt positivament en fer-nos conèixer més el nostre territori.
Després del foc de Montserrat dels mitjans dels anys vuitanta, que va arrasar entre d’altres la vall del Flequer, vas començar amb les Tines. La teva constant insistència en la seva importància va ser vital en les administracions per posar-les en valor i començar a actuar en la seva recuperació i protecció.

Enhorabona, Jordi
i gràcies a Bages Impuls

Marti Perich Singla

L’alcalde de Mura, Martí Perich

Comunicat de l’alcalde de Mura:

Avui, anuncio als meus votants, els veïns de Mura, i als militants de la Federació XI
del PSC, la decisió de no presentar-me com a candidat a l’alcaldia de Mura en les
properes eleccions municipals de l’any que ve, i m’apartaré de la primera línia de la
política.
És una decisió personal que ja vaig decidir i vaig compartir amb molts de vosaltres en
motiu de la meva presentació a les darreres eleccions de 2015.
Quan em vaig presentar per primera vegada a les eleccions municipals era l’any
1995. Tenia 39 anys. En aquell moment, no era gens conscient d’allò que comportava
tal decisió. La responsabilitat i les obligacions del dia a dia m’han imposat, durant
aquest temps, una important dedicació que resta del teu temps personal (treball,
lleure i família). I encara menys conscient era que aquest fet em suposaria estar-hi
tots aquests anys. Quan acabi aquest mandat portaré 24 anys com Alcalde. Que ningú
cregui que és una queixa ni un retret, al contrari, amb molt d’orgull us dic que ha
estat i és un honor per mi que els Muratans hàgiu dipositat la vostra confiança en mi,
i m’hàgiu volgut fer, durant aquest temps, el màxim representant de Mura, poble on
he nascut i m’ha vist créixer.
Han estat anys intensos. Fent un cop d’ull enrere, em sento orgullós del treball que
entre tots hem fet. Crec que la meva dedicació, il·lusió i esforç, ha estat possible
gràcies a l’energia que m’heu transmès totes les persones que m’heu ajudat durant
aquest temps. També dels companys regidors, dels diferents governs, perquè sense
un bon equip polític i tècnic, no hauria estat possible. Us felicito amb tot el respecte
i afecte que us tinc pel magnífic treball desenvolupat, i per la confiança, capacitat,
constància i dedicació . Gràcies per acceptar acompanyar-nos en aquest projecte,
que ha estat bàsic per a superar-nos dia rere dia. Moltes gràcies pel vostre treball
per MURA.
Durant aquest temps, malgrat les diverses dificultats que travessa el nostre país,
amb la recent crisis econòmica, social, nacional, etc, a Mura hem eliminat
l’endeutament de l’Ajuntament, alhora que hem creat i multiplicat el patrimoni
públic. Hem lluitat, dintre de les nostres possibilitats, i hem situat el poble com un
important referent, en el mapa turístic de Catalunya ( sense cap mena de dubte, el
turisme és el nostre motor econòmic, a dia d’avui, i amb un prometedor futur). Hem
dotat el poble d’equipaments culturals, sanitaris, esportius, escolars, casa
consistorial, turístics, atenció social, guarderia, nous espais urbans, carrers,
carreteres, serveis, etc. Hem treballat amb bona entesa, i molt bons resultats, amb
les administracions superiors, i territorialment, també amb els pobles veïns . Primer
amb el Pla de futur de Mura, Talamanca i Rocafort. Segon, amb el consorci de les
Valls del Montcau. Actualment, el nostre poble té grans oportunitats amb diferents
projectes, com el derivat del Pla Director de les Tines, també amb els pobles veïns,
d’un potencial enorme, amb una dotació econòmica concedida per desenvolupar-lo
amb un FEDER – PECT els propers 4 anys.
Treballaré fins a final de mandat en el projecte col·lectiu que va rebre la confiança
dels Muratans. Desencallant temes com les Coves, la Depuradora, ampliació de
l’escola, i molts d’altres. I ho faré amb la mateixa il·lusió que ho he fet fins ara,
conjuntament amb els regidors i col·laboradors de l’equip de govern, i sense cap
dubte, amb la mà estesa, com he fet sempre a la resta de regidors, que malgrat
haver disposat de majoria absoluta, han tingut i tenen un lloc a l’equip de govern . I
la prova és que hem discrepat, dialogat i pactat, o no, grans acords com els
pressupostos, ordenances, equipaments, projectes i moltes altres de gran interès per
Mura, amb tots ells, en algun moment o altre, durant aquests anys.
Vull agrair, en primer lloc, a la meva família. Sense la seva complicitat, el meu
compromís i dedicació, no hauria estat possible. A la gent del PSC, i els seus càrrecs:
alcaldes, regidors. A totes les administracions superiors. A tots els amics i companys
que m’han fet costat, en els diferents equips de govern, per la seva feina i
dedicació, i a tot el personal de l’Ajuntament, pel seu treball, i evidentment , a
totes les persones que heu confiat en nosaltres durant aquests anys que he estat
alcalde. També vull demanar disculpes a qui li hagi pogut molestar algunes de les
meves decisions que han estat preses ( amb dret a equivocar-me), pensant sempre en
el bé comú del nostre poble.
De cara a les eleccions municipals de 2019, ha arribat el moment d’un nou lideratge
al nostre poble per continuar consolidant Mura.
I estic convençut que són moltes les persones capacitades, que estimen i tenen
il·lusió per Mura. Entre totes elles, trobarem a la millor persona que ens representi.
Molt cordialment.
Marti Perich i Singla.

38 anys sense tú

Com a totes les famílies, els Perich, tenim un grup de whatsapp per passar-nos noticies i tonteries del dia a dia. Tot i que en el nostre cas, moltes vegades s’acaba convertint en un meeting de feina  🙂

Dissabte a la nit, jo ja no estava a Cal Carter, i vaig rebre un whatsapp de la Mireia en el grup de Perich’s, on ens deia:

Avui el papa (el Martí) m’ha dit que fa 38 anys que va morir l’àvia. Què diria si ens veies cap on ha anat tot plegat,  i que encara seguim amb el negoci que ella va començar

Sincerament, rebre aquest whatsapp no et deixa indiferent. M’hagués agradat conèixer tant l’àvia, tant! Tothom me’n parla tant bé!

Així que avui he pensat que podríem compartir algunes coses que vàrem parlar d’ella dissabte la nit. I si alguna persona vol dir alguna cosa més estarem encantats que deixeu a comentaris.

Alegra, senzilla, soferta, amable, treballadora, sense por el futur, il·lusionada amb tot, rondinava molt (tenia molta gent jove el voltant) i faltada de salut”

Era una persona que ho donava tot pels altres

38 anys sense ella. Cal Carter, tiet Jordi, la Fina , la MªRosa, jo (Martí), el Marc, el Jordi, la Berta i la Mireia, aquesta és la seva herència. No em puc ni imaginar l’orgullosa que estaria de tots vosaltres

Aquestes eren algunes de les coses que els pares ens varen explicar de l’àvia. Espero que us hagi agradat aquest post, tot i ser una mica diferent!

Una abraçada a tots i a tots els que vàreu conèixer l’àvia espero que amb aquestes fotos la pugeu recordar una mica.

El baietó, plat típic d’hivern

A principis d’octubre vàrem rebre una trucada des de Madrid d’una senyora que es deia Lucia i treballava per TV1. Ens havia dit que li havien agradat molt els vídeos de receptes que tenim penjats el Youtube i que estava interessada a gravar una recepta especial. Sincerament, estava molt interessada amb el poti-poti com a plat típic. El problema és que ells volien gravar al final d’Octubre, i en aquesta època tots els productes de l’horta d’estiu ja no n’hi ha. Així que li vàrem proposar un dels plats més típics d’hivern, el baietó. Qui no ha menjat col i patata? Tots els de Mura un fart! Sobretot en temps passats!

Esperem que us agradi el vídeo! I agraïm un munt a la Lucia i tot l’equip d'”Aquí la tierra” de TV1 i el Pere del Molí per deixar-nos gravar el seu hort!

Tenim el vídeo penjat el Youtube! Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Moments i record (II)

Cal Carter, sempre ha sigut un bar de poble.  El clàssic bar del poble on es fan tertúlies, es llegeix el diari i es juga (jugava) a cartes. Però aquesta última activitat ha anat perdent força amb els anys. Pot ser hauríem de treure el wi-fi 😉

Quin és el joc que us agradava més?

dsc_0003

dsc_0042 escanear0023-2 escanear0034-5 escanear0045-3 escanear0063-3 escanear0086 escanear0087 escanear0110-2

Perdoneu la qualitat de les fotografies però n’hi ha de molt velles!

Quanta gent falta d’aquestes fotografies… 🙁

Espero que us agradin i tingueu molts bons records!

Els 100 anys de la Casimira de Cal Grande

Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…

“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”

Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.

Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”

Us deixem algun record del dia de la celebració:

img_7138 img_7137

 

Jornada a Oller del Mas

Aquest mes de maig vàrem començar un cicle formatiu per ser acreditats com punt d’informació turístic del Bages, actualment som punt d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç. El propòsit és millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al territori i crear una xarxa d’informació turística publico-privada. L’any passat es va fer la prova pilot a l’Alt Penedès. I tota aquesta explicació ve per dir que la trobada va ser a les instal·lacions d’Oller del Mas. I després de la formació vam poder fer una volteta pel castell.    :)

Oller del Mas està a Manresa i la situació és privilegiada amb unes vistes precioses de la muntanya de Montserrat. La Carla Rodríguez, responsable d’Enoturisme de la casa, que fa la formació amb nosaltres ens va fer la visita. Primer de tot, vàrem pujar a la torre per situar-nos i ens va explicar un munt de coses.

image

La Carla ens va explicar que la finca tenia més de 450 hectàrees i que de vinya només en tenien 50 hectàrees. Aquest celler de la DO Pla de Bages ha recuperat el picapoll negre, elaboren vins ecològics.

 image image image image image image image image image imageimage image image image image image image image image image image image image image
image

I per acabar la jornada un tast d’Arnau Oller, un senyor vi! Nosaltres el tenim a la carta, i és un molt bon vi per compartir en moments especials. Recomanable totalment!!! Us deixem la nota de cata per qui l’interessi. ARNAU OLLER

image image image image image image image image image image

També a la botiga del celler podreu comprar les seves anous i ampolles d’oli.

image image

Moltes gràcies Oller del Mas per aquest dia. I sobretot a tu Carla que vas ser una bona amfitriona.

Si us ha agradat el post, i voleu conèixer més bé la nostra comarca del Bages deixeu algun comentari i farem més post sobre lloc per visitar del Bages.

Avui és un dia trist per nosaltres

Dilluns el vespre, en Joan, per molta gent el Foll, ens va deixar. Avui a les 12 hores a l’església de Sant Martí fan la misa.

El Joan formava part de la família de Cal Carter, va compartir bons i mals moments amb tots nosaltres. Però si una cosa era, era bona persona. Us volem deixar algunes de les fotos que tenim i compartir moments viscuts junts.

escanear0018

DSCN0265 DSCN0266 (2) escanear0018 (4) escanear0029 (8) escanear0061 (3) escanear0131 escanear0188

DSCF3933 escanear0087

Moments i records únics

L’altre dia a la tarda estàvem fent la xerradeta en el bar de Cal Carter amb el Lluís Marquès. I entre moltes anècdotes i històries va sortir el tema de l’àvia Margarita. Jo no la vaig conèixer, així que l’única cosa que tinc és escoltar tot el possible sobre ella. Però el Lluís em va dir: “Saps què, em sembla que tinc unes fotografies a casa d’ella…”

Així que un parell de dies més tard, vaig rebre un e-mail. I quina sorpresa més maca! Em va encantar! Moltes gràcies Lluís!

escanear0063

Personalment, aquestes dues fotografies em van agradar moltíssim. Així que he pensat que podríem penjar fotografies antigues de Mura cada setmana. El Lluís me’n va passar forces i l’avi Josep també en tenia moltes. Que us sembla la idea?

País Km0 a Mura

La setmana passada el programa País Km0 del Canal Tronja va passar tota la jornada fent el programa en directe des de Mura. El Martí, el Jordi i el Marc vàren ser entrevistats entre molts altres.

Uns deixem els vídeos:

El primer video és tot el programa pels que tingueu una mica més de temps:

El segon vídeo és el troç de l’entrevista al Martí:

I l’últim vídeo és l’entrevista al Marc, com es nota que porta des de ben petit fent aquestes coses: