Avui us volem mostrar un vídeo realitzat per nosaltres on ensenyem el nostre poble. Esperem que us agradi 🙂
Si voleu veure més vídeos produïts per nosaltres, només us heu de subscriure en el canal de Youtube!
Bon estiu a tots! I no us oblideu de passar algun dia per Mura durant aquesta temporada.
Aquesta setmana estem molt ocupats! Primer la diada de Sant Jordi, avui concert dels Gossos a Mura i demà diumenge celebrem la festa de Sant Marc! Això és un no parar! 😉
Sant Marc és un dels patrons de Mura, conjuntament amb Sant Martí que és la festa Major (Novembre).
El diumenge de la setmana de Sant Marc és tradició començar la diada amb un retoc de campanes. Com la majoria de celebracions a casa nostra es fa una missa a les 12h a l’església de Sant Martí. Quan es surt de missa hi ha la tradició de repartir els panets de Sant Marc. Molts anys també hi ha coca i uns quants porrons que corren per la plaça.
Església de Sant Martí de Mura (fotografia de Cal Carter)
Aquest panet no és un simple pa! El panet de Sant Marc està beneït i tal com mana la tradició s’ha de guardar a casa per protegir contra els llamps, els temporals i sobretot de les pedregades durant tot l’any. Per Mura, antigament, el conreu era la font d’aliment que tenien les famílies, i per aquest motiu era molt important protegir-se de totes les tempestes que poden destrossar el cultiu. Com diu la dita o pregaria: “Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!”
Forn Carné
Una curiositat més, les mestresses de casa guardaven el pa tot l’any, però quan tenien el nou panet no tiraven el vell! El donaven els porcs que tenien a les parts baixes de totes les cases! Una cosa beneïda mai es tira, millor assegurar els animals! (som catalans, no?)
Aquest any el panet de Sant Marc ha sigut elaborat pel 
Forn Carné de Terrassa. Aquesta empresa familiar que va començar l’any 1948. Avui en dia l’empresa ha anat creixent i actualment és dirigida per un dels néts de la família, en Carles Carné.
Forn Carné
Durant tot el dia, es pot gaudir de la fira d’artesans que estaran pels carrers del poble de Mura. Hi podreu trobar artesans del mateix poble però també de pobles veïns i d’altres parcs naturals d’aquí Catalunya!
Esperem que gaudiu de la nostra diada! Feliç dia de Sant Marc i felicitats a tots els Marc’s! Incloent el de casa! 😉
Tal i com marca la tradició, avui per Sant Josep, toca una bona crema catalana. Alguna persona sap d’on ve la tradició? Ho he preguntat i ho he buscat però no he trobat resposta…
Crema Catalana del Restaurant Cal Carter
Avui us deixem la recepta que fa la Concepció a Cal Carter. Per cert, aquest dolç també és sense gluten, ja que esta fet amb Maicena.
Concepció Calvet treballant a Cal Carter
Feliç dia de Sant Josep i dia del pare!
Ingredients:
Fent crema catalana Cal Carter
Preparació:
Crema catalana del Restaurant Cal Carter
Bon profit a tothom!
Per cert, avui era el sant de l’avi Josep! Li encantava aquest dia, ja que es passava el dia el telèfon i invitant a gent a prendre alguna cosa, ja que era el seu sant. Però avui continuem de celebració a casa perquè avui també és sant de la Fina. Feliciteu-la!! 🙂
Molta gent li sorprèn la vinculació de Mura amb el vi, ja que no tenim paisatges de vinya. Mura sempre ha estat unit el món del vi, però sobretot quan França va sofrir la fil·loxera i es va incrementar les hectàrees de producció de vinya a casa nostra.
El Bages és format per un pla central i envoltat de serra. Mura, Talamanca i Rocafort es troban en una d’aquestes serres, on plantar vinya era i és molt complicat. Antigament, la vinya es trobava a les vessants de les muntanyes. Per poder produir es construïen unes terrassetes amb pedra seca. Les vinyes moltes vegades es trobaven en llocs tant dificultosos que fins hi tot els animals no hi tenien accés. Per aquest motiu, es van construir les tines en mig de la vinya, unes construccions úniques.
Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada pel fotògraf Joan Llenas
Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada per en Joan Llenas
A totes les cases de Mura, tenen una part que era destinada per la producció de vi. Per exemple, si veniu a casa, el en bar hi tenim dues tines, la premsa de l’avi Josep, un cargol i tenim el celler que ara és un menjador privat.
Premsa de l’avi Josep
La poca vinya que hi ha a Mura és privada. Actualment, no es comercialitza. El ser una terra de vi, on la maquinària no pot entrar i tot el procés ha de ser manual en llocs ja que no són fàcils; això fa que incrementi costosament el preu del vi, i que no sigui competitiu en el mercat. Per exemple, el Penedès és ben pla i és pot fer una gran producció i utilitzant maquinària. El cost d’una ampolla no es pot comparar si produeixes vi en terrassetes on no hi ha accés de maquinària i s’ha de realitzar tot a mà.
Com he dit abans hi ha vinya privada, ja que la qualitat és molt alta i hi ha algunes persones interessades en invertir en qualitat. Els anys 60, en el món del vi es va prioritzar la quantitat de producció sobre la qualitat. La gent de Mura deia “Allà baix fan litres i nosaltres fem vi“. I així vàrem acabar.
Espero que hàgiu gaudit del post sobre la vinya. Si us ha agradat pròximament penjarem més informació sobre les tines!
Durant el hivern un dels productes de temporada és la caça. La podem trobar exposada a diferents botigues i restaurants. La caça era un dels recursos principals per les cases de pagès per passar el llarg hivern. Avui en dia ha canviat molt, la caça ja no és una forma de sobreviure, molta gent la realitza com un esport i una afició. Aquí Mura durant aquests caps de setmana pots trobar grups de caçadors que la practiquen per aquestes terres.
La carn de caça és molt diferent, té molts pocs greixos, un major part de proteïnes, rica en ferro i fòsfor, i amb menys colesterol que la resta de carns, ja que l’animal ha rebut una alimentació natural. Per aquestes raons, la seva carn té un color més pujat i una olor intensa.
A casa nostra aquest any hi podeu degustar una perdiu roja amb un farcellet de col, un civet de senglar o el canaló de faisà i tòfona (que vareu veure en el post de la tòfona de la setmana passada). Aquests són els plats més sol·licitats aquests dies juntament amb la tòfona.
Si voleu conèixer alguna cosa més sobre aquest producte de temporada o sobre els nostres plats podeu deixar qualsevol pregunta a comentaris (a sota del escrit) i nosaltres les anirem contestant.
Civet de senglar del Restaurant Cal Carter
Canaló de faisà i tòfona negra del Restaurant Cal Carter
Perdiu roja amb un farcellet de col del Restaurant Cal Carter
Avui us deixem la recepte del nostre plat típic de Mura: el poti-poti.
I
ngredients per a 6 persones:
2 kg patates grosses
½ kg bacallà sec
2 pebrots vermells
6 tomàquets d’amanir
200 g olives arbequines
3 ous durs per decorar
2 cebes
Una mica d’oli i sal
Elaboració
Poseu les patates a bullir amb pela. Un cop bullides traieu-les de l’aigua i deixeu-les refredar. Peleu les patates i talleu-les a rodanxes de mig centímetre de gruix.
Talleu les cebes i els pebrots a tires una mica fines i els tomàquets a rodelles del mateix gruix que les patates.
En una safata fonda es van col•locant els ingredients per capes. Es comença amb les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Saleu i amaniu amb força oli. Serviu-lo fresc.
Bon profit!!!
Aquesta setmana hem rebut a casa amb molta alegria una ampolla molt especial. Si més no per mi. El vi de tina de pedra seca de Mas Arboset el va fer la casa Abadal. És una ampolla de vi fruit d’entusiasme i treball. No és una ampolla qualsevol. Abadal, fa un any, va creure amb la meva il·lusió de recuperar una vinya amb una tina que tant ens caracteritza a les terres de les Valls del Montcau. D’aquesta il·lusió en Valentí la va convertir en un projecte, avui dia és un fet.
El més bonic d’aquest projecte és poder compartir l’experiència amb gent que senti el mateix. En aquest camí, vaig conèixer en Miqui (Miquel Palau), un enamorat de la seva feina. El Valentí Roqueta ens explica que “l’hivern del 2013 es va agafar fusta de les diferents varietats que ja hi havia a la finca Mas Arboset. I es van emplenar a viver per tal de poder-les plantar durant l’Abril d’aquest any. S’ha afegit uns 900 ceps de les més de 10 varietats que existeixen a Mas Arboset. Entre aquestes varietats hi ha: sumoll, punxó fort, garnoxot, cua de moltó, malvasia de manresa, mandó, pansera, picapoll i dues varietats desconegudes. També s’ha recuperar una barraca de vinya situada en un marge, així com un safreig de recollida d’aigües plucials (que antigament es feia servir per acumular l’aigua que permetés fer tractaments a les vinyes)”.
Un altre dia especial i que el recordaré sempre, va ser el dia del descubat del vi de tina. Va ser un dia acompanyat d’enamorats del territori i del mon del vi. Veure aquell procés en viu, quan feia molts anys que no s’utilitzaven les tines en el mig de la vinya, em va fer sentir molt privilegiat. Sóc molt feliç d’haver viscut aquest moment, ja que fa molt temps que porto perseguint aquest fets. I penso seguir tirant per aquest camí perquè la nostra terra ho val.
Apart aquell dia vaig poder tenir la sort de compartir-ho amb tota la família, ja que Cal Carter va oferir un petit refrigeri en aquest entorn meravellós mentre es feia la cata de tres descubats. Un al final de la fermentació (17 dies després), un altre 34 dies després de l’entrada del raïm i l’ últim 53 dies.
Josep Roca, Miquel Palau i Valentí Roqueta dedicant unes paraules.
Moltes gràcies Valentí i tots els de la casa Abadal.
Jordi Perich i Singla
El dijous 12 de Juny, vam celebrar la festa del 50è aniversari a Mura. És molt difícil explicar en paraules l’alegria que sentim per haver compartit amb vosaltres aquest dia tan especial. Va ser únic, irrepetible i molt bonic. Acompanyats amb bona gent i sobretot bons amics.
Un acte d’homenatge a les persones que han fet possible el que som. Des de clients fins a l’àvia Margarida i l’avi Josep, els quals van ser recordats en tot moment a partir de les fotografies, l’audiovisual o pel llarg discurs que varen fer el Martí i en Jordi.
Volem mostrar algunes de les millors imatges que hem preparat perquè pugueu reviure aquest fantàstic esdeveniment amb nosaltres.
Amb paraules no podem expressar tot l’agraïment que sentim per haver compartit aquest dia amb nosaltres. MIL GRÀCIES, per venir, però sobretot, per estar durant aquests cinquanta anys creient en nosaltres i acompanyant-nos en aquest camí.
Berta Perich i tot l’equip de Cal Carter
pd: moltes gràcies Joan Llenas! Les fotografies són un precioses!
El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!
Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.
La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.
El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.
Moltes gracies nois!!!
Berta Perich
Aquest mes de Juny celebrem els 50 anys de Cal Carter. Tot això, no hauria estat possible sense els meus pares.
Aquells anys, principis dels 60, era molt dur, era temps de canvis. Ja no era possible viure com ho havíem fet fins ara. El pare amb 43 anys, carboner, ja no podria viure d’aquells recursos que li donava el bosc, l’hort i la vinya de Mura. El pare l’hi rondava pel cap marxar del poble, deixar la casa i buscar feina a poblacions més grans; tal i com va fer la majoria de muratans el 1963 .
Però la mare (38 anys) ja en portava una de cap. Ella que venia de la Vila de Talamanca on ella havia crescut com a una autèntica pagesa d’una gran masia amb força gent treballant, volia muntar un restaurant. Ella ho veia clar. S’havia de baixar al poble, deixar el Perich, i muntar un restaurant. Amb la seva il·lusió i el recolzament de tots, el del pare i el nostre (el Jordi i jo), tot i els dubtes que aquest projecte podia portar-nos. Així ho va fer.
Recordo que el pare no les tenia totes, però ell va acaba creient amb el saber fer d’ella.
Encara avui en dia, la majoria d’amics i clients ens recorden com era el fer únic de la mare, la Margarida.
Moltes gràcies mare!
Martí Perich i Singla
