Aquest mes de Juny celebrem els 50 anys de Cal Carter. Tot això, no hauria estat possible sense els meus pares.
Aquells anys, principis dels 60, era molt dur, era temps de canvis. Ja no era possible viure com ho havíem fet fins ara. El pare amb 43 anys, carboner, ja no podria viure d’aquells recursos que li donava el bosc, l’hort i la vinya de Mura. El pare l’hi rondava pel cap marxar del poble, deixar la casa i buscar feina a poblacions més grans; tal i com va fer la majoria de muratans el 1963 .
Però la mare (38 anys) ja en portava una de cap. Ella que venia de la Vila de Talamanca on ella havia crescut com a una autèntica pagesa d’una gran masia amb força gent treballant, volia muntar un restaurant. Ella ho veia clar. S’havia de baixar al poble, deixar el Perich, i muntar un restaurant. Amb la seva il·lusió i el recolzament de tots, el del pare i el nostre (el Jordi i jo), tot i els dubtes que aquest projecte podia portar-nos. Així ho va fer.
Recordo que el pare no les tenia totes, però ell va acaba creient amb el saber fer d’ella.
Encara avui en dia, la majoria d’amics i clients ens recorden com era el fer únic de la mare, la Margarida.
Moltes gràcies mare!
Martí Perich i Singla
El meu pare, ens parlava molt de Mura, va treballar durant molts anys, enguixant tot allò que feia falta a les parets i sostres de les cases inclús de l’esglesia …..va fer molts amics…i a Cal Carter, el van acollir com si fos un mes de la familia…..dinant amb ell cada migdia durant tant de temps….Fa uns 3 anys, tota la familia, varem anar a dinar a Cal Carter i el meu pare, emocionat, va saludar als amics, com en els vells temps….sabíem que era l’ultim dinar per ell a Cal Carter….GRÀCIES CAL CARTER. GRÀCIES MURA….
Hola Núria! El Jaume era una gran persona i amic de tota la família. I reconegut a tot el poble de Mura. Una abraçada.
Gràcies per les teves paraules, el meu pare us apreciaba molt.
Espero que pogueu celebrar 50 anys mes!! Molts records !!
Molt bon dia i feliç aniversari.
Estem a casa a La Garriga i ens ha agradat molt veure les fotos i els escrits
per l’aniversari. A la vostre tieta Elvira l’ha emocionat veure al seu germà i a
la vostre mare tan joves i l’hi ha portat molts records.
Una abraçada i esperem veure’ns aviat
Moltes gracies família! És el que toca! els pares ho van fer tot per aquest projecte i ara que complim 50 anys ho volem recordar a tothom.
Pujeu un dia a fer una visita! Una abraçada
Jo tambe ting molts records del Rest. centenars de cops despres de les excursions d’espeleologia, treballs de biologia amb la Salamandra… i mes activitats…. per sant llorenc del munt i l’obac…. on dinem ( la meva filla xell: cal carter papa!!) i apa…. a dinar un cop mes.
Molts recors de dinars interminables amb la companyia de totes les generacions…..
Avis, fills, gendres, etc. sempre amb un tracte familiar.
Monts records amb la meva dona + Nuria i la filla…..
Amb tristo recordo molts moments passats amb ella.. de solters, tambe….
I un recors trist… la Nuria ens deixà amb 40 anys….( l’any 1999 ) i ja no he tornat mes… jooo, ting que tornar i veurels….
ESTIMATS AMICS GRACIES PER TOTS ELS BONS MOMENTS AL VOSTRE RESTAURANT…. PROMETO UN DINAR I UNA VISITA.
Santi
Moltes gracies per les teves paraules. Esperem la teva visita i podrem recordar temps passats però sobretot crear noves inersies. Una abraçada de tota la família. No tardis molt a venir!!!