El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!
Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.
La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.
El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.
Moltes gracies nois!!!
Berta Perich
Reportatge molt emotiu. Endevant Cal Carter i per molts anys familia!!!
Moltes gràcies Núria! Una abraçada molt forta
Molt emotiu,una forta abraçada a tots
Moltes gràcies Cucu!!! Una abraçada
BON DIA AMICS , TOT MOLT EMOTIU , ENARABONA A TOTS .
Moltes gràcies Joan!!!
Dels inicis de Cal Carter -Cal Batista a l´època- recordo quan la Margarida em guardava els cromos de futbolistes dels pastalets del Cropan -la Chapela era el meu preferit- que portava cada dissabte el “senyor de les pastes” amb la seva vella furgoneta Avia. Més endavant, quan hi vaig treballar -al restaurant nou ja- tinc el record del Josep. El Martí diu que era un gran negociant. Jo dic que també era un obsessionat amb els gastos. “Posar els peus a terra cada dia em costa 25 mil pessetes”, frase que repetia a diari. Qui no el recorda perseguint tot el dia llums encesos?, fins i tot, crec que una o altra nevera també havia desendollat alguna vegada. Inclús quan li feia de xofer -amb el meu carnet de conduir recent estrenat- i l´acompanyava a Navarcles a buscar el correu i a Manresa a fer “recadus” -bàsicament al gestor Prat del carrer Guimerà- abans de sortir em deia: “no corris gaire que com més es corre més gasolina es gasta i a més de ser molt cara, aviat s´acabarà perquè de petroli no n´hi haurà sempre”. Jo sempre li deia: “mentre n´hi hagi, cremem-la i ara agafis fort que fins a Navarcles hi ha molts revolts”. I posant primera, primera que en aquell Horizon que per tantes mans inexpertes havia passat, l´havies de buscar a l´alçada de la tercera, empreniem camí cap a ciutat.
Segurament també per això, vigilar els gastos, el projecte s´ha consolidat.
D´anecdotes, moltes. Els nervis del Jordi en moments de máxima feina. Com tot artista, i el cuiner ho és, també tenia els dies que s´aixecava amb el peu Esquerra i amb els cables creuats. El lèxic excels de l´Encarna -treballadora com la que més- “Encarna, que tengo a mi hijo haciendo la mili en Móstoles!-. Les discussions que solien acabar sempre amb una frase filosòfica de l´Espinete. Pencar, disfrutar i menjar molt bé. Resum d´una época.
Per cert, Espinete, després d´aquell cap de semana dels dos casaments -setembre del 85- que vam pencar més que mai i no vam dormir gens, a l´habitació del Jordi vam anar-hi -ara ja li podem dir- per enfonasar-li el seu plan: el Jordi només hi volia convidar a la Fina!
Felicitats, i 50 anys més!
Hola David!!!! quins records!!! i que detallat ho recordes tot!!! El cap de setmana que dius, és el cap de setmana que va neixer la Berta, oi??
Moltes gràcies pel comentari!
Una abraçada
Molt bon record de la visita al poble del meu avi Frederic Piqué, del besavi Martí Piqué Daví, del meu rebesavi Nusio… i del bon menjar del Restaurant Cal Carter (Cal Batista). Segons em vau dir que havia estat a Cal Piqué.?
FELICITATS !
Si, la part antiga de la casa és Cal Batista, on havia la familia Piqué fins l’any 1964. Cada dia el matí ve el Lluís Piqué a fer el café i a comprar el diari. Era un dels fills de la casa de Cal Batista.
Moltes gràcies pel comentari!
M’agradaria posar-me en contacte amb en Lluís Piqué. El dia que vam venir no el vam probar. Us envio (si trobo contacte o correu a la web) la meva adreça electrònica i el telèfon) per si li voleu passar. Gràcies.Jordi Piqué.
Bon dia Jordi!
el nostre email és restaurant@calcarter.es
Esperem el teu email!
Gràcies!