Tenim Canal de Youtube!!!

Ja heu entrat en el nostre canal de youtube?

Youtube és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos.

Des de fa uns mesos que utilitzem aquesta xarxa social. I podeu trobar des del vídeo de l’aniversari dels 50 anys a vídeos que corren per la xarxa que creiem que són interessant. Però sobretot coses de Mura, el parc i el Bages. També si us interessa en un futur podem penjar vídeos realitzats per nosaltres (si és així ens ho dieu a comentaris 🙂 )

youtube_canal

Si voleu seguir el nostre canal només us heu de subscriure. No és gents complicant!!! Ho podeu fer si teniu un correu electrònic de @gmail i sinó ens podeu visitar, ja que tenim el canal obert!

Bona setmana santa!!!!

Compromís amb la qualitat

El SICTED ha premiat Apartaments Cal Carter i ha renovat un altre any Restaurant Cal Carter amb un distintiu pel seu esforç i compromís amb la qualitat i la millora contínua de l’empresa.

El SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) és un model que permet a les destinacions i empreses turístiques de tot l’Estat espanyol la gestió integral i continuada de la qualitat del servei ofertat. Esta implantat des del 2005, és una incitativa promoguda per l’Institut de Turisme d’Espanya (TURESPAÑA) i la Federació de Municipis i Províncies (FEMP). Aquestes dues organitzacions treballen per millorar la qualitat de les destinacions turístiques, així com la satisfacció i comoditat del turista en el seu lloc de destí.

Segons la Diputació de Barcelona, actualment 390 empreses de serveis turístics de la província de Barcelona compten amb el reconeixement del Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions.

En l’entrega de diplomes i distintius 2014 es va dur a terme el 18 de febrer a la Llotja de Mar (Barcelona) ja que compleix 10 anys d’implantació.

 SICTED_3 SICTED_2 SICTED_1L’última fotografia són les empreses del Bages! 😉

Carta Europea de Turisme Sostenible

Durant l’any 2014, Cal Carter va esta treballant per implantar un sistema de qualitat i un compromis amb el nostre entorn.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es va adherir a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) l’any 2011.

La CETS neix amb la idea de garantir que l’ús públic del parc natural es desenvolupa de forma compatible amb la conservació del patrimoni, natural i històric, amb la voluntat de minimitzar els impactes negatius que pot tenir el turisme i afavorir els aspectes positius, com el desenvolupament socioeconòmic local, que genera l’activitat turística.

La CETS és un conjunt de bones pràctiques ambientals per a la gestió sostenible del turisme en els espais naturals protegits. És una eina de treball, de caràcter voluntari, basada en la participació de tots els agents implicats en l’oferta turística del parc per tal de definir una estratègia i uns objectius comuns. Implica tant els gestors dels espais naturals protegits com les empreses turístiques.

DSC_0094

La nostra empresa està compromesa amb la Carta Europea de Turisme Sostenible, implantada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Si voleu saber més del tema us deixo més enllaços:

·         Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

 ·         Europarc-CETS

Amb ganes d’estiu

Durant aquest dies, amb el fred que fa, nosaltres només pensem amb les ganes que tenim de que arribi l’estiu, el bon temps. Així que des de fa uns dies estem començant a preparar la temporada d’estiu.

Recordeu l’any passat amb el primer concert, de Beatboys, la banda tribut The Beatles, o el concert de tarda amb l’Ana&Alicia i per tancar l’estiu un gran concert amb el Sergio Gisbert?



O recordeu el primer concert a la placeta amb el Litus?

Si ens voleu donar un cop de mà i deixar la vostra opinió, ara és el moment! Voleu repetir o preferiu cares noves? On us va agradar més a la placeta o a la terrassa del Antiquari el Retaule? Concert de tarda o nit?

Vi de tina Mas Arboset

Aquesta setmana hem rebut a casa amb molta alegria una ampolla molt especial. Si més no per mi. El vi de tina de pedra seca de Mas Arboset el va fer la casa Abadal. És una ampolla de vi fruit d’entusiasme i treball. No és una ampolla qualsevol. Abadal, fa un any, va creure amb la meva il·lusió de recuperar una vinya amb una tina que tant ens caracteritza a les terres de les Valls del Montcau. D’aquesta il·lusió en Valentí la va convertir en un projecte, avui dia és un fet.

IMG_4166 IMG_4172

El més bonic d’aquest projecte és poder compartir l’experiència amb gent que senti el mateix. En aquest camí, vaig conèixer en Miqui (Miquel Palau), un enamorat de la seva feina. El Valentí Roqueta ens explica que “l’hivern del 2013 es va agafar fusta de les diferents varietats que ja hi havia a la finca Mas Arboset. I es van emplenar a viver per tal de poder-les plantar durant l’Abril d’aquest any. S’ha afegit uns 900 ceps de les més de 10 varietats que existeixen a Mas Arboset. Entre aquestes varietats hi ha: sumoll, punxó fort, garnoxot, cua de moltó, malvasia de manresa, mandó, pansera, picapoll i dues varietats desconegudes. També s’ha recuperar una barraca de vinya situada en un marge, així com un safreig de recollida d’aigües plucials (que antigament es feia servir per acumular l’aigua que permetés fer tractaments a les vinyes)”.

Un altre dia especial i que el recordaré sempre, va ser el dia del descubat del vi de tina. Va ser un dia acompanyat d’enamorats del territori i del mon del vi. Veure aquell procés en viu, quan feia molts anys que no s’utilitzaven les tines en el mig de la vinya, em va fer sentir molt privilegiat. Sóc molt feliç d’haver viscut aquest moment, ja que fa molt temps que porto perseguint aquest fets. I penso seguir tirant per aquest camí perquè la nostra terra ho val.

IMG_3563

Apart aquell dia vaig poder tenir la sort de compartir-ho amb tota la família, ja que Cal Carter va oferir un petit refrigeri en aquest entorn meravellós mentre es feia la cata de tres descubats. Un al final de la fermentació (17 dies després), un altre 34 dies després de l’entrada del raïm i l’ últim 53 dies.

IMG_3620

IMG_3623

IMG_3620

IMG_3622 IMG_3657

Josep Roca, Miquel Palau i Valentí Roqueta dedicant unes paraules.

IMG_3656 IMG_3655 IMG_3648 IMG_3646 IMG_3611

IMG_3634 IMG_3633 IMG_3632 IMG_3630 IMG_3629 IMG_3625

 

IMG_3637

Moltes gràcies Valentí i tots els de la casa Abadal.

Jordi Perich i Singla

 

Cal Carter en 13 minuts

El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!

Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.

La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.

El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.

CalCarter502.jpg

foto 3 (1)

foto 5 (1)

foto 1 (2)

foto 3

foto 5

Moltes gracies nois!!!

Berta Perich

Estem d’aniversari!

 Aquest mes de Juny celebrem els 50 anys de Cal Carter. Tot això, no hauria estat possible sense els meus pares.

CalCarter50

Aquells anys, principis dels 60, era molt dur, era temps de canvis. Ja no era possible viure com ho havíem fet fins ara. El pare amb 43 anys, carboner, ja no podria viure d’aquells recursos que li donava el bosc, l’hort i la vinya de Mura. El pare l’hi rondava pel cap marxar del poble, deixar la casa i buscar feina a poblacions més grans; tal i com va fer la majoria de muratans el 1963 .

Però la mare (38 anys) ja en portava una de cap. Ella que venia de la Vila de Talamanca on ella havia crescut  com a una autèntica pagesa d’una gran masia amb força gent treballant, volia muntar un restaurant. Ella ho veia clar. S’havia de baixar al poble, deixar el Perich, i muntar un restaurant. Amb la seva il·lusió i el recolzament de tots, el del pare i el nostre (el Jordi i jo), tot i els dubtes que aquest projecte podia portar-nos. Així ho va fer.

Recordo que el pare no les tenia totes, però ell va acaba creient amb el  saber fer d’ella.

Encara avui en dia, la majoria d’amics i clients ens recorden com era el fer únic de la mare, la Margarida.

Moltes gràcies mare!

Martí Perich i Singla

escanear0020

escanear0018

escanear0021