Pregó de Festa Major per Pablo García

Bona tarda a tothom! la setmana passada va ser la festa major de Mura i tenim moltes ganes de compartir amb vosaltres el pregó de la festa major. Aquest any el convidat va ser en Pablo! El nostre estimat Pablo. Una gran persona! No us explico gran cosa, ja ho diu tot en el pregó!

Moltes gràcies per tot Pablo! Molta il·lusió de les teves paraules! Una abraçada de tots els de Cal Carter i gràcies per donar-ho per escrit, ja que no ho vàrem poder sentir en directe.

Pregó a Mura 11/11/2017

Tot i que fa gairebé deu anys, ho recordo perfectament: vaig arribar a Mura gràcies a “Cinema en Curs”, un projecte que té cura de la mirada dels infants i adolescents, per mitjà de les diverses eines pedagògiques que té el cinema. Gràcies a aquest projecte – guardonat el 2015 amb el premi “Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals”- vaig arribar a aquest lloc on no només em vau acollir amb els braços oberts sinó que també em vau regalar, com a cineasta, dues de les meves pel·lícules més estimades: “Bolboreta, mariposa, papallona” i “Mura, un poble de cine”.

Un cop vaig entrar a l’escola de Mura – llavors n’era professora la Mireia- vaig començar a recórrer aquests carrers i aquests paisatges de la mà del Marc i la Noèlia, un nen i una nena encisadors. Al principi ho vaig fer per rodar amb ells el que anomenem un “minut Lumière” en record d’aquells germans que, a principis del segle passat i juntament amb d’altres aventurers, iniciaren el setè art. Grosso modo, es tractava de què els alumnes gravessin durant seixanta segons alguna cosa del seu entorn quotidià que els captivés i ho havien de fer sense moure la càmera i sense la possibilitat de repetir, cosa que suposava una enorme pressió i molta preparació prèvia.

Doncs bé, primer vam enregistrar el minut de la Noèlia. En el seu minut, ella va decidir filmar “la riera”. Curiosament la seva mirada no es llançà vers la profunditat de la riera ni cap a la immensitat de la vall que l’acull, ni vers les zones del llit que podrien incloure a l’enquadrament les cases de pedra. No. La Noèlia es va deturar en un detall aparentment insignificant del corrent: es va centrar en el moviment d’una fulla, en el so de l’aigua i en els núvols reflectits. En veure el seu Minut Lumière, qualsevol podria dir que la vall, el poble i la mateixa riera s’aïllaven de tal manera que deixaven d’existir. Ben al

contrari, aquell Minut de la Noèlia –que el va fer a consciència- és l’aigua, és el cel que s’hi reflecteix, és la fulla, és la natura en tota la seva dimensió i és el temps que acarona el corrent; aquell minut reflecteix la vida en el seu estat més pur i és, en definitiva, Mura.

Mura, però, és també el que poc després –potser per explicar-nos-ho- va gravar en Marc Perich, aquell nen que em va ajudar tant al llarg de la meva vida i que amb el mestratge vital que us caracteritza als qui habiteu aquesta vall, avui s’ha convertit en un jove excepcional. Doncs bé, en Marc Perich va filmar els seus seixanta segons “en una sola presa” a l’antiga barra del bar de Cal Carter. En aquest minut el mateix Marc servia un cafè a en Josep, un jove del poble. Allà hi havia, ni més ni menys, aquella altra part que acaba de donar-li tota la seva dimensió, de manera molt significativa, a la vall, al poble i a la història que els determina: la part humana. Perquè rere la bellesa d’aquests boscos que ens envolten, rere la brillantor de l’aigua i les pedres i també contemplant amb merescuda dignitat el sol, la lluna i els estels –que aquí es veuen però no a la ciutat- hi sou tots vosaltres, els qui habiteu i cuideu de la vall, la gent de Mura.

I com que sóc un acèrrim creient de què la capacitat que té l’ésser humà de cuidar o descuidar el nostre món rau precisament en la cura o la descurança d’allò més proper i més estimat, portaré sempre al fons del meu cor el vostre exemple. L’exemple, aquí tan palpable, de què un món cuidat i que convisqui amb els altres i amb la natura depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos.

Després dels dos minuts Lumière, que em feien palesa l’essència que us defineix, es van produir altres grans descobriments. Sense anar més lluny, vaig dinar diverses vegades a Cal Carter; no us descobreixo res si us dic que alguna cosa transcendent succeeix quan es menja a Cal Carter. De vegades, quan penso amb Mura em venen al cap les delícies de xocolata de na Concepció, les truites d’en Jordi i les excel·lents tertúlies al restaurant. I mentre escric recordo també el plaer que suposa comprar un embotit a ca l’Antonio i un bon pa a ca l’Àngel, per fer-se després un entrepà i cruspir-se’l a l’aire lliure escoltant el murmuri encisador que ens envolta. Això ho vam poder gaudir tots els del equip de rodatge en uns quants dels esmorzars que vam fer aquí, a Mura.

També vaig passejar moltes vegades per aquests carrers buscant localitzacions per a les meves pel·lícules. Ho vaig fer sol i també acompanyat per gent que em va guiar amb molt d’afecte. En aquestes passejades el temps no estava marcat per cap rellotge, ho feia la llum i les campanades de l’església. També vaig fer alguna excursió a les zones altes des de les quals es pot contemplar la vall en tota la seva extensió. Una d’aquestes excursions la vaig fer amb el senyor Miravet. Vam pujar al repetidor i renoi quina vista! Gràcies Miravet per descobrir-me aquestes imatges.

Vaig conèixer la Núria i en Joan, la dona i el fill d’en Salvador Baldé un dels pioners del cinema fet aquí i que en els anys quaranta ja va filmar –entre d’altres temes i en 8mm, 9 i1/2 i Súper 8- els carboners, els pintors i els poetes que, fins aquell moment, havien passat per aquí i el procés de fer el vi, quan encara es trepitjava el raïm amb els peus. Gràcies família Baldé.

Poc després, això mateix m’ho va explicar amb molt d’encant i deteniment la senyora Montserrat, una dona de noranta anys que de petita i de jove havia trepitjat el raïm amb els propis peus. Ella, na Montserrat, també em va parlar del senyor Santesmasses, un home que portava el cinema pels pobles de la comarca i que per aquestes tortuoses carreteres us feia arribar la seva gran il·lusió: el cinema. En parlar de na Montserrat i d’en Santesmasses, recordo també la meva àvia, “la abuela María”, una dona de Fuente Àlamo, un poble d’Albacete que, com la Montserrat i el Santesmasses desprenia bondat en els seus gestos i la seva mirada. Aquestes persones sàvies -la gent gran atresora molta saviesa- em fan pensar en la meravella dels petits llocs, com ara Mura, en els que és més que corrent veure els seus habitants mantenint la independència vital i el somriure a la cara fins unes edats extraordinàriament avançades.

També vaig conèixer en Gabriel, amb qui comparteixo la passió pel cinema. Ell em va mostrar els seus artefactes cinematogràfics i algunes de les infinites bobines que havia enregistrat al llarg de molts anys. Les seves imatges ocupen diverses dècades i són un testimoni indescriptible de la vostra història. És quelcom de gran, això d’enregistrar la història. Gràcies Gabriel.

També vaig gaudir amb l’Andreu i l’Esteve i els vaig filmar cuidant els productes d’aquesta terra amb la cura que només poden tenir aquells que estimen allò que fan, com els pagesos locals que es dediquen en cos i ànima a la seva tasca. Quina feina més dura i sacrificada, aquesta de la pagesia; en massa ocasions menystinguda i mal pagada encara que tots sabem que es tracta d’una de les feines que més i millor ens nodreixen.

I també porto molt a prop a la Roser. Entrant a la seva botiga et venen ganes de comprar- li tot i t’hi sents com a casa. Ella és també clau a l’hora de fer “Bolboreta, mariposa, papallona” i “Mura, un poble de cine”. Com la Sara que quan la vaig conèixer era una nena meravellosament desimbolta i a la que ja li corria per les venes el magnífic do de la música i del ball. Ella, en Marc i Mura van ser la meva inspiració cinematogràfica aquí.

I en Martí, l’alcalde, que a més d’oferir-me l’estimació que sempre he rebut de tots vosaltres ens facilità de manera impagable la feina de cineastes, a mi i a tot l’equip de Doble Banda.

A la Berta, la Mireia, la Rosa, el Joan Bel, el Nil i els seus pares, el Santi i la Laura. Tots m’heu cuidat d’allò més bé.

I a la Fina, aquest tros de dona, de mare i de persona que tantes coses pot arribar a gestionar només de mirar-les. Sense tu i sense en Jordi el meu cinema fet a Mura no hagués estat el mateix. Gràcies a tots dos, de tot cor.

I no vull deixar de recordar de nou el lloc on vaig arribar per primer cop: l’escola de Mura. Llavors devia tenir una vintena de nens i nenes i ara em penso que ja sou una cinquantena.
Sempre he cregut que l’educació és quelcom a cuidar per tothom. L’escola i els mestres són molt valuosos i si els cuidem bé, estem cuidant els nostres fills i el nostre futur. Sé per la Isabel, la meva dona que també és mestra, que ara l’escola de Mura és un d’aquests llocs on s’estan atrevint a fer coses diferents, a innovar per tal que els infants gaudeixin aprenent i, al mateix temps, puguin desenvolupar tot el seu potencial. Des d’aquí vull felicitar als mestres de l’escola de Mura i als nens i a les nenes que l’habiteu per fer d’aquest espai d’aprenentatge un lloc d’inspiració.

Gràcies també a tota aquella gent que no he anomenat però que sou també l’ànima d’aquesta vall.

I en arribar al final, absolutament conscient que en el meu pregó no hi ha ni una queixa, ni una recriminació, podria preguntar-me si no sóc massa condescendent. No ho faré, perquè ja en sé la resposta: les ombres, que com a tot arreu aquí també hi deuen ser, us puc assegurar que a Mura no s’han creuat amb mi. Naturalment que em fa sentir molt feliç que sigui així. I ho dic com quelcom digne de menció en aquests temps que corren. Tant de bo que tothom es creués en els seus camins com vosaltres us heu creuat en el meu. Esteu per sempre en el meu cor.

Gràcies Mura, que gaudiu avui i sempre de la bona vida i de la festa!

Pablo García Pérez de Lara

pd: moltes gràcies Abel per les fotografies!!!!!!!

Els tions de Mura

Des del 2009 a Mura fem una petita exosició de tions pels carrers. Aquest any començarà el dia 11 de Desembre fins el cap de setmana del 8 de Gener. Els carrerons de Mura Des del 2009 a Mura fem una petita exposició de tions pels carrers. Aquest any començarà el dia 11 de Desembre fins al cap de setmana del 8 de Gener. Els carrerons de Mura estaran decorats d’acord amb la tradició nadalenca. Enguany, la decoració se centra en la figura del tió. Des dels veïns s’anima que, un any més, tothom qui ho desitgi gaudeixi de la
màgia dels seus carrers i places, que conserven, encara, l’encant medieval.​

Us deixem informació del programa de dies concrets. però penseu que els tions podeu venir durant tot el mes.

10h: Parades d’artesans, comerços i entitats a la Plaça Àngel Guimerà i a la Placeta Tomàs Viver.
10h: Tallers de tions a la Plaça Àngel Guimerà. Organitzat per l’AMPA de l’escola Vall de Néspola i del planter de Néspola.
12h: Gran cagada del tió a la Plaça Tomàs Viver. Organitzat per La Tosca.
13h: Concert de la Coral de Talamanca a l’església de Sant Martí.

Gran mannequin-Tió challenge, a les 12h a la placeta Tomàs Viver i a les 14h a la plaça Àngel Guimerà. Organitzat pel Centre Excursionista de Mura

IV Concurs Instagram: #elstionsdemura
Fes fotos dels tions de Mura a la xarxa Instagram des de l’11 de desembre finas al 7 de gener a les 12h i podras guanyar 100€

L’AMPA de l’escola i Planter de Néspola faran tallers i parada els dies 6, 8, 12, 13, 19 i 20 de desembre.

Perquè us feu una idea us penjo les fotos d’any passat! Són tan graciosos! :)

 

Moments i record (II)

Cal Carter, sempre ha sigut un bar de poble.  El clàssic bar del poble on es fan tertúlies, es llegeix el diari i es juga (jugava) a cartes. Però aquesta última activitat ha anat perdent força amb els anys. Pot ser hauríem de treure el wi-fi 😉

Quin és el joc que us agradava més?

dsc_0003

dsc_0042 escanear0023-2 escanear0034-5 escanear0045-3 escanear0063-3 escanear0086 escanear0087 escanear0110-2

Perdoneu la qualitat de les fotografies però n’hi ha de molt velles!

Quanta gent falta d’aquestes fotografies… 🙁

Espero que us agradin i tingueu molts bons records!

Els 100 anys de la Casimira de Cal Grande

Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…

“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”

Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.

Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”

Us deixem algun record del dia de la celebració:

img_7138 img_7137

 

Avui és un dia trist per nosaltres

Dilluns el vespre, en Joan, per molta gent el Foll, ens va deixar. Avui a les 12 hores a l’església de Sant Martí fan la misa.

El Joan formava part de la família de Cal Carter, va compartir bons i mals moments amb tots nosaltres. Però si una cosa era, era bona persona. Us volem deixar algunes de les fotos que tenim i compartir moments viscuts junts.

escanear0018

DSCN0265 DSCN0266 (2) escanear0018 (4) escanear0029 (8) escanear0061 (3) escanear0131 escanear0188

DSCF3933 escanear0087

Moments i records únics

L’altre dia a la tarda estàvem fent la xerradeta en el bar de Cal Carter amb el Lluís Marquès. I entre moltes anècdotes i històries va sortir el tema de l’àvia Margarita. Jo no la vaig conèixer, així que l’única cosa que tinc és escoltar tot el possible sobre ella. Però el Lluís em va dir: “Saps què, em sembla que tinc unes fotografies a casa d’ella…”

Així que un parell de dies més tard, vaig rebre un e-mail. I quina sorpresa més maca! Em va encantar! Moltes gràcies Lluís!

escanear0063

Personalment, aquestes dues fotografies em van agradar moltíssim. Així que he pensat que podríem penjar fotografies antigues de Mura cada setmana. El Lluís me’n va passar forces i l’avi Josep també en tenia moltes. Que us sembla la idea?

País Km0 a Mura

La setmana passada el programa País Km0 del Canal Tronja va passar tota la jornada fent el programa en directe des de Mura. El Martí, el Jordi i el Marc vàren ser entrevistats entre molts altres.

Uns deixem els vídeos:

El primer video és tot el programa pels que tingueu una mica més de temps:

El segon vídeo és el troç de l’entrevista al Martí:

I l’últim vídeo és l’entrevista al Marc, com es nota que porta des de ben petit fent aquestes coses:

 

Tenim un poble precios!

Avui us volem mostrar un vídeo realitzat per nosaltres on ensenyem el nostre poble. Esperem que us agradi 🙂

Si voleu veure més vídeos produïts per nosaltres, només us heu de subscriure en el canal de Youtube!

Bon estiu a tots! I no us oblideu de passar algun dia per Mura durant aquesta temporada.

Festa de Sant Marc

Aquesta setmana estem molt ocupats! Primer la diada de Sant Jordi, avui concert dels Gossos a Mura i demà diumenge celebrem la festa de Sant Marc! Això és un no parar! 😉

Sant Marc és un dels patrons de Mura, conjuntament amb Sant Martí que és la festa Major (Novembre).

El diumenge de la setmana de Sant Marc és tradició començar la diada amb un retoc de campanes. Com la majoria de celebracions  a casa nostra es fa una missa a les 12h a l’església de Sant Martí. Quan es surt de missa hi ha la tradició de repartir els panets de Sant Marc. Molts anys també hi ha coca i uns quants porrons que corren per la plaça.

IMG_9725

Església de Sant Martí de Mura (fotografia de Cal Carter)

Aquest panet no és un simple pa! El panet de Sant Marc està beneït i tal com mana la tradició s’ha de guardar a casa per protegir contra els llamps, els temporals i sobretot de les pedregades durant tot l’any. Per Mura, antigament, el conreu era la font d’aliment que tenien les famílies, i per aquest motiu era molt important protegir-se de totes les tempestes que poden destrossar  el cultiu. Com diu la dita o pregaria: “Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Forn Carné

Una curiositat més, les mestresses de casa guardaven el pa tot l’any, però quan tenien el nou panet no tiraven el vell! El donaven els porcs que tenien a les parts baixes de totes les cases! Una cosa beneïda mai es tira, millor assegurar els animals! (som catalans, no?)

Aquest any el panet de Sant Marc ha sigut elaborat pel DibujoForn Carné de Terrassa. Aquesta empresa familiar que va començar l’any 1948. Avui en dia l’empresa ha anat creixent i actualment és dirigida per un dels néts de la família, en Carles Carné.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Forn Carné

Durant tot el dia, es pot gaudir de la fira d’artesans que estaran pels carrers del poble de Mura. Hi podreu trobar artesans del mateix poble però també de pobles veïns i d’altres parcs naturals d’aquí Catalunya!

Esperem que gaudiu de la nostra diada! Feliç dia de Sant Marc i felicitats a tots els Marc’s! Incloent el de casa! 😉

Feliç diada de Sant Jordi

Ahir va ser un dels dies festius més macos! La diada de Sant Jordi és una festa única. La cultura, l’amor i el bon temps de primavera són els seus atractius. A Mura també la celebrem! De bon matí ja pots anar a comprar la rosa a ca la Roser (El Celler) i desprès els nens de l’Escola de Mura a la placeta (plaça Tomas Viver) realitzen un petit recital cada any! Quina monada tots els nens!! Espero que el vostre dia estigues ple de roses i llibres!

Per cert, moltes gràcies per la gran quantitat de felicitacions i detalls que vàrem rebre tots els Jordi’s de casa!

image

image

image

image

image

image5-600x450

El Celler de Mura

image6-600x450

Roses de les dones de Cal Carter 🙂

image7-600x450

Regal de la Roser (El Celler) per la família Perich

Recordeu que demà hi ha la nit basca a Cal Carter!! Bon cap de Setmana!