Els tions de Mura

Des del 2009 a Mura fem una petita exosició de tions pels carrers. Aquest any començarà el dia 11 de Desembre fins el cap de setmana del 8 de Gener. Els carrerons de Mura Des del 2009 a Mura fem una petita exposició de tions pels carrers. Aquest any començarà el dia 11 de Desembre fins al cap de setmana del 8 de Gener. Els carrerons de Mura estaran decorats d’acord amb la tradició nadalenca. Enguany, la decoració se centra en la figura del tió. Des dels veïns s’anima que, un any més, tothom qui ho desitgi gaudeixi de la
màgia dels seus carrers i places, que conserven, encara, l’encant medieval.​

Us deixem informació del programa de dies concrets. però penseu que els tions podeu venir durant tot el mes.

10h: Parades d’artesans, comerços i entitats a la Plaça Àngel Guimerà i a la Placeta Tomàs Viver.
10h: Tallers de tions a la Plaça Àngel Guimerà. Organitzat per l’AMPA de l’escola Vall de Néspola i del planter de Néspola.
12h: Gran cagada del tió a la Plaça Tomàs Viver. Organitzat per La Tosca.
13h: Concert de la Coral de Talamanca a l’església de Sant Martí.

Gran mannequin-Tió challenge, a les 12h a la placeta Tomàs Viver i a les 14h a la plaça Àngel Guimerà. Organitzat pel Centre Excursionista de Mura

IV Concurs Instagram: #elstionsdemura
Fes fotos dels tions de Mura a la xarxa Instagram des de l’11 de desembre finas al 7 de gener a les 12h i podras guanyar 100€

L’AMPA de l’escola i Planter de Néspola faran tallers i parada els dies 6, 8, 12, 13, 19 i 20 de desembre.

Perquè us feu una idea us penjo les fotos d’any passat! Són tan graciosos! :)

 

Un dia per la capital: “Manresa, el cor de Catalunya”

Aquest mes de juny hem sortit de Mura per anar a fer turisme a la capital de la nostra comarca, el Bages.  Manresa és una ciutat d’uns 75.000 habitants i està a només 20 km de Mura.

image

Vistes des del tren

image

Hem arribat a Manresa amb transport públic i en Josep, Conseller de turisme del Consell Comarcal, i en Joan, regidor de turisme de Manresa ens han rebut al Punt d’ Informació per donar-nos la benvinguda a la ciutat i el començament del fam trip. Una quarantena de responsables d’allotjaments turístics de la comarca del Bages hem participat en aquest fam trip.

image

Per començar, ens han portat directament a veure el carrer del Balç, un carreró medieval al casc antic de Manresa. Quan entres en aquest carrer estret i ple de porxos, sembla que retrocedeixis en el temps! Passejant, ens hem pogut fer una idea de com vivien els manresans el segle XIV. Els reis, els nobles i els artesans sembla que encara existeixin en aquest carreró subterrani ple d’història.

imageimageimage
imageimage

image

Pot ser interessant veure-ho en dates assenyalades com per Tots Sants o per Nadal, que ens han dit que el carrer es transforma en un passatge del terror o en uns racons increïbles per un pessebre vivent! Us deixem la pàgina web per consultes: www.manresaturisme.cat

 

 

 

 

Un cop tornem a l’actualitat, ens porten a veure la Seu, un dels edificis més emblemàtics de Manresa. La Seu de Manresa és una església gòtica dissenyada per Berenguer de Montagut. Les obres de l’església van començar el 1322 i no es van acabar fins a finals del segle XV. La Seu és un edifici gòtic format per una ampla planta de saló amb tres naus i un absis heptagonal. Té les parets plenes d’uns fantàstics vitralls que es poden veure per entre les múltiples columnes. Junt amb els vitralls, hi trobem importants retaules de gran interès. A la façana exterior hi domina una gran rosassa sobre una galeria porxada i, pels costats, es veuen dues torres.

image

timpà de l’antiga església

image

Claustre

image

timpà autentic

image image image image

image

La Mare de Déu (imatge central) fa 1.80 metres d’alt

image image imageimage

Sortim de la Seu per endinsar-nos a la Cova, un lloc de pelegrinatge i culte on Ignasi de Loiola passà gairebé un any. Es diu que aquí va escriure els Exercicis Espirituals. A finals de segle XVI es desperta un gran interès pels llocs ignasians i es va començar a venerar la Cova col·locant una creu al cim de la roca i tancant la balma amb una porta. Més tard, van construir una capella dedicada a Sant Ignasi al costat de la Cova.

image

Porta de Llimona

image imageimage image imageimage

image

Des d’aquí, podem gaudir d’unes grans vistes i ens quedem bocabadats davant del Pont Vell, un pont romànic de 8 arcs de mig punt construït sobre el riu Cardener. Aquest pont ha estat destruït més d’una vegada i el van acabar de refer entre 1960 i 1962.

image

imageimage image

La pròxima parada va se a la Capella del Rapte, l’antic Hospital de Santa Llúcia, enderrocat durant la Guerra Civil, aquesta capella recorda un dels miracles protagonitzats per Sant Ignasi de Loiola: un rapte espiritual on va restar immòbil durant vuit dies.

image

Capella del Rapte

image imageimage image

Després de la visita religiosa, passegem per la plaça de l’Ajuntament i anem a parar al carrer Sobrerroca, on ens trobem el famós pou de la gallina. Sembla ser un simple pou, un pou normal i corrent, però és conegut per tots els manresans. Diu la llegenda, que hi havia una nena que cuidava la gallina de la seva madrastra. Un dia, la gallina va caure al pou i es va morir ofegada. La nena, que tenia molta por de la seva  madrastra, va demanar a Sant Ignasi de Loiola que li retornés la seva gallina amb vida i sembla que així va succeir. Des de llavors, que la ciutat conserva el pou en record al sant que passà una temporada en aquesta ciutat.
image

image image

Continuant l’itinerari, passem pel carrer del Cap del Rec, on ens expliquen la importància de l’aigua a Manresa. Ens conviden a fer una excursió per la sèquia de Manresa i prometem tornar i explicar-vos la sequera que van passar els manresans i perquè celebren les festes de la Llum!

image Tot passejant, passem per la Plana de l’Om i anem a parar a la Plaça Sant Domènec, on ens trobem l’escultura d’un portal i ens hi fan passar per sota.  A veure si, mica en mica, acaba sent un ritual per la gent que va a visitar aquesta ciutat! Manresa obra les portes a tots els visitants o pelegrins.

image

Els nostres guies: en Guillem i la Marina

image image image image

Continuem caminant i anem a parar al Passeig Pere III, un passeig ampli, verd, amb cadires per seure i lloc de trobada per molts manresans. Aquí al mateix Passeig ens trobem el Casino, edifici que va ser la seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Actualment, hi trobem la biblioteca de Manresa. Just al costat, ens trobem un altre edifici emblemàtic, el Kursaal, un edifici de principis del segle XX que l’any 2007 es va reinaugurar com a teatre-auditori. És aquí mateix on parem per dinar, al restaurant que porta el mateix nom del Kursaal.

image

image image image image image image image image image image image

Amb l’estómac ple i cansats de tant caminar, marxem de Manresa, una ciutat que té uns racons encantadors i que ens ha captivat.

image

Jornada a Oller del Mas

Aquest mes de maig vàrem començar un cicle formatiu per ser acreditats com punt d’informació turístic del Bages, actualment som punt d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç. El propòsit és millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al territori i crear una xarxa d’informació turística publico-privada. L’any passat es va fer la prova pilot a l’Alt Penedès. I tota aquesta explicació ve per dir que la trobada va ser a les instal·lacions d’Oller del Mas. I després de la formació vam poder fer una volteta pel castell.    :)

Oller del Mas està a Manresa i la situació és privilegiada amb unes vistes precioses de la muntanya de Montserrat. La Carla Rodríguez, responsable d’Enoturisme de la casa, que fa la formació amb nosaltres ens va fer la visita. Primer de tot, vàrem pujar a la torre per situar-nos i ens va explicar un munt de coses.

image

La Carla ens va explicar que la finca tenia més de 450 hectàrees i que de vinya només en tenien 50 hectàrees. Aquest celler de la DO Pla de Bages ha recuperat el picapoll negre, elaboren vins ecològics.

 image image image image image image image image image imageimage image image image image image image image image image image image image image
image

I per acabar la jornada un tast d’Arnau Oller, un senyor vi! Nosaltres el tenim a la carta, i és un molt bon vi per compartir en moments especials. Recomanable totalment!!! Us deixem la nota de cata per qui l’interessi. ARNAU OLLER

image image image image image image image image image image

També a la botiga del celler podreu comprar les seves anous i ampolles d’oli.

image image

Moltes gràcies Oller del Mas per aquest dia. I sobretot a tu Carla que vas ser una bona amfitriona.

Si us ha agradat el post, i voleu conèixer més bé la nostra comarca del Bages deixeu algun comentari i farem més post sobre lloc per visitar del Bages.

Un dia diferent: passejada per Sant Llorenç del Munt

Aquest dilluns va ser el primer dia de vacances, i com és tradició ens ajuntem tots els de Cal Carter i fem un dinar d’empresa o un dinar de Nadal. Ja fa varis anys que abans de dinar anem a fer una mica de gana i fem una petita passejada pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Aquest any concretament per Coll Prunera.


IMG_6445
IMG_6443 IMG_6442 IMG_6441 IMG_6439 IMG_6436 IMG_6430
IMG_6419 IMG_6418 IMG_6417 IMG_6416 IMG_6415 IMG_6414

I després de fer la ruta vàrem anar a dinar a El Celler de Matadepera! Va ser un dia genial!

IMG_6447 IMG_6448 IMG_6449

IMG_6452 IMG_6455 IMG_6458 IMG_6459 IMG_6460

 Bon nadal a tothom!

Anem d’excursió a la Font del Coll Dat

El cap de setmana passat vàrem anar a una font que es trobava entre Casasaies i el Flequer. Just a sota les ruïnes de la casa molt desconeguda de “Can Victu” (Victor); ja que no si pot arribar per pista. Llàstima que tot està molt sec, però clar, amb la poca pluja o la inexistència d’ella durant aquests mesos… Però l’excursió és maca, a més a més, passem per les tines que sempre és un punt a favor en qualsevol excursió. 🙂

Segons alguns mapes posa que es diu Font del Coll Dat, però el tiet Jordi no recordava pas aquest nom. És una font que està força amagada i molta gent no la coneix, tot i que és de fàcil accés! Vosaltres la coneixeu? I sabeu algun altre nom?

Aquest petit espai i angost és molt curiós, ja que té un microclima. En el 1985, un dels grans incendis de la zona, es va cremar tot menys aquest racó. On gràcies això es va poder salvar aquest menut indret que el fa únic. Es conserva una gran quantitat de boix grèvol i roures. A final d’any, m’agradaria tornar-hi i mostrar-vos el lloc amb aigua i tot florit.

Hem penjat un vídeo en el canal de Youtube de Cal Carter de l’excursió! Esperem que us agradi!

Si us ha agradat farem més vídeos de rutes o petites excursions per fer! Deixeu el vostre comentari!

Ah! Recordeu que ens podeu seguir en Youtube per veure tots els vídeos que pengem!

Els tres monts, un itinerari únic

Avui m’agradaria parlar-vos d’una caminada preciosa que passa per Mura. Aquesta petita ruta la fa força gent de fora. Per exemple, aquesta mateixa setmana van venir a dormir un grup de francesos.  La majoria d’excursionistes que la fan procedeixen de països del nord d’Europa, francesos o nord americans… poca gent del país. I això em sorprèn moltíssim, ja que la gent d’aquí sempre li ha agradat voltar pels nostres parcs i aquesta ruta és molt maca.

Els 3 monts és un itinerari que uneix els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.  Són uns 106 Km dividit en sis etapes.

El trajecte s’inicia al Parc Natural del Montseny. L’aventura parteix de les faldes del Turó de l’Home de 1706m segueix vorejant el Matagalls, de 1697m, i  porta a Sant Miquel del Fai. Així es travessa els Cingle de Bertí, passa per Gallifa fins a Sant Llorenç Savall i s’entra al Parc Natural De Sant Llorenç del Munt i l’Obac per la bonica vall d’Horta. Es puja al cim de la Mola, de 1.104m, des d’on es contempla una vista formidable del Matagalls i de Montserrat. Es baixa pel mateix camí, on es passa a tocar del Montcau, de 1056m, camí al Coll d’Estenalles, per dirigir-se cap a Mura. Sortint del poble, es gaudeix de la vessant més desconeguda de Sant Llorenç fins arribar a Rellinars, on es fa camí cap a Monistrol per encarar la pujada a Montserrat.

Totes les fotografies són precioses i són de la web de “Els 3 monts”, ja que no en tinc de nostres.

Apart de realitzar trekking, amb aquest itinerari pots gaudir de cultura, gastronomia i grans paisatges. Tot això, només a 45 minuts de Barcelona. Crec que això  és un dels èxits de la ruta, ja que la majoria de turistes poden passar uns dies a la capital i gaudir de la cultura catalana en el seu interior.

Els que us voleu interessar per fer la ruta es pot comprar un llibret amb totes les etapes, però per Internet també ho podeu descarregar. Us deixo el link: 3 monts

Bon cap de setmana!!! Recordeu que avui a les 20.00h estarem a la Fira Modernista de Terrassa!

Mura, una terra vinícola

Molta gent li sorprèn la vinculació de Mura amb el vi, ja que no tenim paisatges de vinya. Mura sempre ha estat unit el món del vi, però sobretot quan França va sofrir la fil·loxera i es va incrementar les hectàrees de producció de vinya a casa nostra.

El Bages és format per un pla central i  envoltat de serra. Mura, Talamanca i Rocafort es troban en una d’aquestes serres, on plantar vinya era i és molt complicat. Antigament, la vinya es trobava a les vessants de les muntanyes. Per poder produir es construïen unes terrassetes amb pedra seca. Les vinyes moltes vegades es trobaven en llocs tant dificultosos que fins hi tot els animals no hi tenien accés. Per aquest motiu, es van construir les tines en mig de la vinya, unes construccions úniques.

IMG_3140

Tines en mig de la vinya  foto de Cal Carter realitzada pel fotògraf Joan Llenas

IMG_3122

Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada per en Joan Llenas

A totes les cases de Mura, tenen una part que era destinada per la producció de vi. Per exemple, si veniu a casa, el en bar hi tenim dues tines, la premsa de l’avi Josep, un cargol i tenim el celler que ara és un menjador privat.

IMG_4207

Premsa de l’avi Josep

La poca vinya que hi ha a Mura és privada. Actualment, no es comercialitza. El ser una terra de vi, on la maquinària no pot entrar i tot el procés ha de ser manual en llocs ja que no són fàcils; això fa que incrementi costosament el preu del vi, i  que no sigui competitiu en el mercat. Per exemple, el Penedès és ben pla i és pot fer una gran producció i utilitzant maquinària. El cost d’una ampolla no es pot comparar si produeixes vi en terrassetes on no hi ha accés de maquinària i s’ha de realitzar tot a mà.

Com he dit abans hi ha vinya privada, ja que la qualitat és molt alta i hi ha algunes persones interessades en invertir en qualitat. Els anys 60, en el món del vi es va prioritzar la quantitat de producció sobre la qualitat. La gent de Mura deia “Allà baix fan litres i nosaltres fem vi“. I així vàrem acabar.

Espero que hàgiu gaudit del post sobre la vinya. Si us ha agradat pròximament penjarem més informació sobre les tines!

Quin privilegi d’entorn que tenim!

Suposo que això que us vaig a dir ens ha passat a tots o a la gran majoria (com a mínim això vull pensar…). Van passant els anys i et vas adaptant als canvis continus que et va oferint la vida. La gent en diu madurar, però jo prefereixo descriure-ho així.

Fins fa ben poc, la monotonia de la meva vida era anar a treballar, plegar i anar amb els amics, amb la parella o anar a fer esport. Des del restaurant sobretot, veia gent que venia caminant, amb bicicleta, corrent, etc… Escoltava converses al bar de Cal Carter, on gent del poble, molt sovint parlaven d’excursions fetes pel parc i pels voltants de Mura. I sobretot, el tiet Jordi. Crec que no hi ha ningú tan enamorat del nostre entorn com ell. No hi ha dia que no vingui algú a Cal Carter a compartir amb ell els indrets i racons que han gaudit. O d’altres que li venen a demanar consell per arribar algun lloc que no sap com anar-hi. És tal l’estimació que té, que fins i tot es coneix totes les pedres que hi ha pels camins!

En fi, que jo veia tot això i pensava que no n’hi havia per tant. Però la veritat és que no havia sortit mai del poble, com a molt m’havia endinsat 100 metres bosc endins o havia anat a buscar bolets, però per camins amb el cotxe i sense saber en cap moment ni el nom del lloc on estava.

I com deia al començament, la vida dóna moltes voltes. Arriba un moment on un amic es casa, té una criatura i se li gira una feinada amb tota la responsabilitat que suposa i per tant, costa trobar moments per veure’l. I així amb la majoria dels amics, fent que el grup d’amics per quedar es redueixi. Aquí és quan comences a adaptar-te i descobrir altres coses que abans no feies.

dsc_2181.thumb Sempre he pensat que he tingut sort en trobar la meva actual parella. Una noia que no sap estar quieta i amb això ens compenetrem molt bé, on juntament amb el seu germà (un altre sonat de la muntanya) vam començar a fer excursions i caminades. Com tot Terrassenc, vaig començar a caminar per la Mola quan plegava de la feina. Al principi, era tot un món pujar a la Mola, però com tot, el fet d’anar pujant molt sovint, va fer que de seguida el camí se’m quedes curt. Ara, els dies que tinc lliure, aprofito per buscar rutes per tot el parc, i haig de dir que estic gaudint com mai. És una passada tot el que arribem a tenir al costat de casa i que només sap una minoria, doncs la gran majoria de la gent fa com feia jo i va a la Mola (que és preciosa) però hi ha tants racons per disfrutar com el Montcau, els Emprius, la Roca Encavalcada, el Puig de la Balma, la Pola, totes les vistes del poble des del cargol, les immillorables vistes des de coll Prunera  i així podria fer una llista interminable.

I sí, al final em declaro un enamorat del nostre poble i el seu entorn. Animo a tothom a deixar-se perdre pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que a part dels seus quatre punts més turístics, està plegat de pintorescos racons.

DSC01527 el_montcau_gran

*Fotografies: www.els3monts.cat i trailsantllorenc.blogspot.com

Jordi Perich i Batallé