L’alcalde de Mura, Martí Perich

Comunicat de l’alcalde de Mura:

Avui, anuncio als meus votants, els veïns de Mura, i als militants de la Federació XI
del PSC, la decisió de no presentar-me com a candidat a l’alcaldia de Mura en les
properes eleccions municipals de l’any que ve, i m’apartaré de la primera línia de la
política.
És una decisió personal que ja vaig decidir i vaig compartir amb molts de vosaltres en
motiu de la meva presentació a les darreres eleccions de 2015.
Quan em vaig presentar per primera vegada a les eleccions municipals era l’any
1995. Tenia 39 anys. En aquell moment, no era gens conscient d’allò que comportava
tal decisió. La responsabilitat i les obligacions del dia a dia m’han imposat, durant
aquest temps, una important dedicació que resta del teu temps personal (treball,
lleure i família). I encara menys conscient era que aquest fet em suposaria estar-hi
tots aquests anys. Quan acabi aquest mandat portaré 24 anys com Alcalde. Que ningú
cregui que és una queixa ni un retret, al contrari, amb molt d’orgull us dic que ha
estat i és un honor per mi que els Muratans hàgiu dipositat la vostra confiança en mi,
i m’hàgiu volgut fer, durant aquest temps, el màxim representant de Mura, poble on
he nascut i m’ha vist créixer.
Han estat anys intensos. Fent un cop d’ull enrere, em sento orgullós del treball que
entre tots hem fet. Crec que la meva dedicació, il·lusió i esforç, ha estat possible
gràcies a l’energia que m’heu transmès totes les persones que m’heu ajudat durant
aquest temps. També dels companys regidors, dels diferents governs, perquè sense
un bon equip polític i tècnic, no hauria estat possible. Us felicito amb tot el respecte
i afecte que us tinc pel magnífic treball desenvolupat, i per la confiança, capacitat,
constància i dedicació . Gràcies per acceptar acompanyar-nos en aquest projecte,
que ha estat bàsic per a superar-nos dia rere dia. Moltes gràcies pel vostre treball
per MURA.
Durant aquest temps, malgrat les diverses dificultats que travessa el nostre país,
amb la recent crisis econòmica, social, nacional, etc, a Mura hem eliminat
l’endeutament de l’Ajuntament, alhora que hem creat i multiplicat el patrimoni
públic. Hem lluitat, dintre de les nostres possibilitats, i hem situat el poble com un
important referent, en el mapa turístic de Catalunya ( sense cap mena de dubte, el
turisme és el nostre motor econòmic, a dia d’avui, i amb un prometedor futur). Hem
dotat el poble d’equipaments culturals, sanitaris, esportius, escolars, casa
consistorial, turístics, atenció social, guarderia, nous espais urbans, carrers,
carreteres, serveis, etc. Hem treballat amb bona entesa, i molt bons resultats, amb
les administracions superiors, i territorialment, també amb els pobles veïns . Primer
amb el Pla de futur de Mura, Talamanca i Rocafort. Segon, amb el consorci de les
Valls del Montcau. Actualment, el nostre poble té grans oportunitats amb diferents
projectes, com el derivat del Pla Director de les Tines, també amb els pobles veïns,
d’un potencial enorme, amb una dotació econòmica concedida per desenvolupar-lo
amb un FEDER – PECT els propers 4 anys.
Treballaré fins a final de mandat en el projecte col·lectiu que va rebre la confiança
dels Muratans. Desencallant temes com les Coves, la Depuradora, ampliació de
l’escola, i molts d’altres. I ho faré amb la mateixa il·lusió que ho he fet fins ara,
conjuntament amb els regidors i col·laboradors de l’equip de govern, i sense cap
dubte, amb la mà estesa, com he fet sempre a la resta de regidors, que malgrat
haver disposat de majoria absoluta, han tingut i tenen un lloc a l’equip de govern . I
la prova és que hem discrepat, dialogat i pactat, o no, grans acords com els
pressupostos, ordenances, equipaments, projectes i moltes altres de gran interès per
Mura, amb tots ells, en algun moment o altre, durant aquests anys.
Vull agrair, en primer lloc, a la meva família. Sense la seva complicitat, el meu
compromís i dedicació, no hauria estat possible. A la gent del PSC, i els seus càrrecs:
alcaldes, regidors. A totes les administracions superiors. A tots els amics i companys
que m’han fet costat, en els diferents equips de govern, per la seva feina i
dedicació, i a tot el personal de l’Ajuntament, pel seu treball, i evidentment , a
totes les persones que heu confiat en nosaltres durant aquests anys que he estat
alcalde. També vull demanar disculpes a qui li hagi pogut molestar algunes de les
meves decisions que han estat preses ( amb dret a equivocar-me), pensant sempre en
el bé comú del nostre poble.
De cara a les eleccions municipals de 2019, ha arribat el moment d’un nou lideratge
al nostre poble per continuar consolidant Mura.
I estic convençut que són moltes les persones capacitades, que estimen i tenen
il·lusió per Mura. Entre totes elles, trobarem a la millor persona que ens representi.
Molt cordialment.
Marti Perich i Singla.

Timbal d’albergínia blanca, botifarra negra i formatge de cabra

Albergínia blanca: hortalissa autòctona del Bages, que es va deixar de cultivar el segle passat, i que actualment s’està intentant recuperar. Es caracteritza per ser més suau que l’albergínia negra però la seva conservació és més complicada perquè madura més ràpidament. El 90% del seu pes és aigua, i això provoca que el seu contingut energètic sigui molt baix. L’altre 10% conté hidrats de carboni, fibra, proteïnes i sals minerals.

(Foto: del Rebost del Bages)

INGREDIENTS
3 Albergínies blanques
40g Botifarra negra
1 Llesca de pa
Formatge de cabra
All
Romaní
Oli d’oliva
Farcit: 100g tomàquet, 30g pebrot vermell, 20g olives negres, 10g ceba escalonia, 1 filet d’anxova, julivert, pebre, oli d’oliva i mini brots

ELABORACIÓ
Agafem l’albergínia blanca i l’escalivem directament de flama. Seguidament l’emboliquem amb paper de plata i la deixem refredar. Un cop freda, la pelem sense passar per aigua.
A continuació, traiem el budell de la botifarra negra, i l’aixafem a una paella fins que quedi esmicolada.
Per fer el farcit, hem de pelar els ingredients, tallar ben menut i amanir.
Seguidament, agafem oli d’oliva, all i romaní i ho triturem. Aquesta barreja la pintem amb un pinzell sobre la llesca de pa. I per acabar, torrem la llesca al forn a 180º fins que estigui al punt.
Per realitzar el muntatge del plat utilitzarem un cilindre. Començarem fent una base d’albergínia, i tot seguit botifarra negra, formatge de cabra i el farcit, posant-ho un sobre l’altre per capes formant un timbal. Per decorar, posarem uns brots de decoració i la llesca de pa per acompanyar el plat.

Aquesta recepte la vàrem fer aquesta setmana a Barcelona. Us volem ensenyar la nostra experiència en Fòrum Gastronòmic i Hostelco 2016 a Barcelona. Aquesta fira del producte gastronòmic és la més important del sector. En aquesta nova edició va participar la Xarxa Productes de la Terra, que impulsa la Diputació de Barcelona, amb un gran estand amb 26 empreses i una aula de cuina. Nosaltres vàrem participar en l’aula de cuina amb el timbal d’albergínia blanca amb botifarra negra del Bages. Així que en el video trobareu una mica de fira més la recepte. Esperem que us agradi.

*la gravació no és gaire bona, ja que les circumstàncies i les condicions … no eren favorables Però apart de que nosaltres no som tècnics, però per fer-vos una idea n’hi ha prou 🙂

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Un dia per la capital: “Manresa, el cor de Catalunya”

Aquest mes de juny hem sortit de Mura per anar a fer turisme a la capital de la nostra comarca, el Bages.  Manresa és una ciutat d’uns 75.000 habitants i està a només 20 km de Mura.

image

Vistes des del tren

image

Hem arribat a Manresa amb transport públic i en Josep, Conseller de turisme del Consell Comarcal, i en Joan, regidor de turisme de Manresa ens han rebut al Punt d’ Informació per donar-nos la benvinguda a la ciutat i el començament del fam trip. Una quarantena de responsables d’allotjaments turístics de la comarca del Bages hem participat en aquest fam trip.

image

Per començar, ens han portat directament a veure el carrer del Balç, un carreró medieval al casc antic de Manresa. Quan entres en aquest carrer estret i ple de porxos, sembla que retrocedeixis en el temps! Passejant, ens hem pogut fer una idea de com vivien els manresans el segle XIV. Els reis, els nobles i els artesans sembla que encara existeixin en aquest carreró subterrani ple d’història.

imageimageimage
imageimage

image

Pot ser interessant veure-ho en dates assenyalades com per Tots Sants o per Nadal, que ens han dit que el carrer es transforma en un passatge del terror o en uns racons increïbles per un pessebre vivent! Us deixem la pàgina web per consultes: www.manresaturisme.cat

 

 

 

 

Un cop tornem a l’actualitat, ens porten a veure la Seu, un dels edificis més emblemàtics de Manresa. La Seu de Manresa és una església gòtica dissenyada per Berenguer de Montagut. Les obres de l’església van començar el 1322 i no es van acabar fins a finals del segle XV. La Seu és un edifici gòtic format per una ampla planta de saló amb tres naus i un absis heptagonal. Té les parets plenes d’uns fantàstics vitralls que es poden veure per entre les múltiples columnes. Junt amb els vitralls, hi trobem importants retaules de gran interès. A la façana exterior hi domina una gran rosassa sobre una galeria porxada i, pels costats, es veuen dues torres.

image

timpà de l’antiga església

image

Claustre

image

timpà autentic

image image image image

image

La Mare de Déu (imatge central) fa 1.80 metres d’alt

image image imageimage

Sortim de la Seu per endinsar-nos a la Cova, un lloc de pelegrinatge i culte on Ignasi de Loiola passà gairebé un any. Es diu que aquí va escriure els Exercicis Espirituals. A finals de segle XVI es desperta un gran interès pels llocs ignasians i es va començar a venerar la Cova col·locant una creu al cim de la roca i tancant la balma amb una porta. Més tard, van construir una capella dedicada a Sant Ignasi al costat de la Cova.

image

Porta de Llimona

image imageimage image imageimage

image

Des d’aquí, podem gaudir d’unes grans vistes i ens quedem bocabadats davant del Pont Vell, un pont romànic de 8 arcs de mig punt construït sobre el riu Cardener. Aquest pont ha estat destruït més d’una vegada i el van acabar de refer entre 1960 i 1962.

image

imageimage image

La pròxima parada va se a la Capella del Rapte, l’antic Hospital de Santa Llúcia, enderrocat durant la Guerra Civil, aquesta capella recorda un dels miracles protagonitzats per Sant Ignasi de Loiola: un rapte espiritual on va restar immòbil durant vuit dies.

image

Capella del Rapte

image imageimage image

Després de la visita religiosa, passegem per la plaça de l’Ajuntament i anem a parar al carrer Sobrerroca, on ens trobem el famós pou de la gallina. Sembla ser un simple pou, un pou normal i corrent, però és conegut per tots els manresans. Diu la llegenda, que hi havia una nena que cuidava la gallina de la seva madrastra. Un dia, la gallina va caure al pou i es va morir ofegada. La nena, que tenia molta por de la seva  madrastra, va demanar a Sant Ignasi de Loiola que li retornés la seva gallina amb vida i sembla que així va succeir. Des de llavors, que la ciutat conserva el pou en record al sant que passà una temporada en aquesta ciutat.
image

image image

Continuant l’itinerari, passem pel carrer del Cap del Rec, on ens expliquen la importància de l’aigua a Manresa. Ens conviden a fer una excursió per la sèquia de Manresa i prometem tornar i explicar-vos la sequera que van passar els manresans i perquè celebren les festes de la Llum!

image Tot passejant, passem per la Plana de l’Om i anem a parar a la Plaça Sant Domènec, on ens trobem l’escultura d’un portal i ens hi fan passar per sota.  A veure si, mica en mica, acaba sent un ritual per la gent que va a visitar aquesta ciutat! Manresa obra les portes a tots els visitants o pelegrins.

image

Els nostres guies: en Guillem i la Marina

image image image image

Continuem caminant i anem a parar al Passeig Pere III, un passeig ampli, verd, amb cadires per seure i lloc de trobada per molts manresans. Aquí al mateix Passeig ens trobem el Casino, edifici que va ser la seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Actualment, hi trobem la biblioteca de Manresa. Just al costat, ens trobem un altre edifici emblemàtic, el Kursaal, un edifici de principis del segle XX que l’any 2007 es va reinaugurar com a teatre-auditori. És aquí mateix on parem per dinar, al restaurant que porta el mateix nom del Kursaal.

image

image image image image image image image image image image image

Amb l’estómac ple i cansats de tant caminar, marxem de Manresa, una ciutat que té uns racons encantadors i que ens ha captivat.

image

Jornada a Oller del Mas

Aquest mes de maig vàrem començar un cicle formatiu per ser acreditats com punt d’informació turístic del Bages, actualment som punt d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç. El propòsit és millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al territori i crear una xarxa d’informació turística publico-privada. L’any passat es va fer la prova pilot a l’Alt Penedès. I tota aquesta explicació ve per dir que la trobada va ser a les instal·lacions d’Oller del Mas. I després de la formació vam poder fer una volteta pel castell.    :)

Oller del Mas està a Manresa i la situació és privilegiada amb unes vistes precioses de la muntanya de Montserrat. La Carla Rodríguez, responsable d’Enoturisme de la casa, que fa la formació amb nosaltres ens va fer la visita. Primer de tot, vàrem pujar a la torre per situar-nos i ens va explicar un munt de coses.

image

La Carla ens va explicar que la finca tenia més de 450 hectàrees i que de vinya només en tenien 50 hectàrees. Aquest celler de la DO Pla de Bages ha recuperat el picapoll negre, elaboren vins ecològics.

 image image image image image image image image image imageimage image image image image image image image image image image image image image
image

I per acabar la jornada un tast d’Arnau Oller, un senyor vi! Nosaltres el tenim a la carta, i és un molt bon vi per compartir en moments especials. Recomanable totalment!!! Us deixem la nota de cata per qui l’interessi. ARNAU OLLER

image image image image image image image image image image

També a la botiga del celler podreu comprar les seves anous i ampolles d’oli.

image image

Moltes gràcies Oller del Mas per aquest dia. I sobretot a tu Carla que vas ser una bona amfitriona.

Si us ha agradat el post, i voleu conèixer més bé la nostra comarca del Bages deixeu algun comentari i farem més post sobre lloc per visitar del Bages.

Vi de tina Mas Arboset

Aquesta setmana hem rebut a casa amb molta alegria una ampolla molt especial. Si més no per mi. El vi de tina de pedra seca de Mas Arboset el va fer la casa Abadal. És una ampolla de vi fruit d’entusiasme i treball. No és una ampolla qualsevol. Abadal, fa un any, va creure amb la meva il·lusió de recuperar una vinya amb una tina que tant ens caracteritza a les terres de les Valls del Montcau. D’aquesta il·lusió en Valentí la va convertir en un projecte, avui dia és un fet.

IMG_4166 IMG_4172

El més bonic d’aquest projecte és poder compartir l’experiència amb gent que senti el mateix. En aquest camí, vaig conèixer en Miqui (Miquel Palau), un enamorat de la seva feina. El Valentí Roqueta ens explica que “l’hivern del 2013 es va agafar fusta de les diferents varietats que ja hi havia a la finca Mas Arboset. I es van emplenar a viver per tal de poder-les plantar durant l’Abril d’aquest any. S’ha afegit uns 900 ceps de les més de 10 varietats que existeixen a Mas Arboset. Entre aquestes varietats hi ha: sumoll, punxó fort, garnoxot, cua de moltó, malvasia de manresa, mandó, pansera, picapoll i dues varietats desconegudes. També s’ha recuperar una barraca de vinya situada en un marge, així com un safreig de recollida d’aigües plucials (que antigament es feia servir per acumular l’aigua que permetés fer tractaments a les vinyes)”.

Un altre dia especial i que el recordaré sempre, va ser el dia del descubat del vi de tina. Va ser un dia acompanyat d’enamorats del territori i del mon del vi. Veure aquell procés en viu, quan feia molts anys que no s’utilitzaven les tines en el mig de la vinya, em va fer sentir molt privilegiat. Sóc molt feliç d’haver viscut aquest moment, ja que fa molt temps que porto perseguint aquest fets. I penso seguir tirant per aquest camí perquè la nostra terra ho val.

IMG_3563

Apart aquell dia vaig poder tenir la sort de compartir-ho amb tota la família, ja que Cal Carter va oferir un petit refrigeri en aquest entorn meravellós mentre es feia la cata de tres descubats. Un al final de la fermentació (17 dies després), un altre 34 dies després de l’entrada del raïm i l’ últim 53 dies.

IMG_3620

IMG_3623

IMG_3620

IMG_3622 IMG_3657

Josep Roca, Miquel Palau i Valentí Roqueta dedicant unes paraules.

IMG_3656 IMG_3655 IMG_3648 IMG_3646 IMG_3611

IMG_3634 IMG_3633 IMG_3632 IMG_3630 IMG_3629 IMG_3625

 

IMG_3637

Moltes gràcies Valentí i tots els de la casa Abadal.

Jordi Perich i Singla

 

Un esmorzar de forquilla interactiu

El passat diumenge 9 de Març vam penjar una fotografia a la nostra pàgina de Facebook on comentàvem que havíem tingut la visita d’uns periodistes gastronòmics. Us l’ensenyem, per fer una mica de memòria:

   1798567_684706314903800_56906207_n

Us preguntareu com és que aquesta gent ha vingut a parar a Mura i justament han  vingut a esmorzar a Cal Carter. Doncs, tot ve gràcies al projecte conjunt del  Geoparc de la Catalunya Central, el Rebost del Bages i els Fogons Gastronòmics del Bages.

Pels que no coneixeu cap de les tres agrupacions aquí en teniu un breu resum:

  • Geoparc de la Catalunya Central: És un projecte que posa en valor els atractius geològics i miners del territori i els actius turístics sota un denominador comú, el Geoturísme.
  • El Rebost del Bages: Lluita pel manteniment dels productes de qualitat del Bages amb les seves petites peculiaritat que el fan especial, tant en el sector agrari, com en el comerç o a la restauració, entre d’altres.
  • Els Fogons Gastronòmics del Bages: Associació de restaurants del Bages que promocionen conjuntament la gastronomia de la comarca incidint en les pròpies tradicions del territori.

10013904_566224263476973_1202061746_nL’objectiu d’aquest projecte conjunt era que es pogués conèixer algunes de les coses més importants que tenim a la nostra terra visitant tot un cap de setmana la comarca. Aquesta bona gent que ens van visitar van fer una bona ruta: dinant a l’Hostal del Camp, i a Cal Aligué; dormint a Mont Sant Benet, i sopant a L’Ó; visitant llocs com el Celler Oller del Mas i veient les vistes de llocs com Montserrat, les curioses Mines de Sal de Cardona o coses úniques com les Tines.

Observant el cap de setmana que van passar, d’enveja sana, van poder gaudir de molts dels productes únics de la nostra terra com el Porc Ral, el cigró menut de Mura, els embotits, hortalisses, els nostres vins de la DO Pla de Bages, etc. En resum, tot un luxe!

A Cal Carter vam tenir la visita dels bloguers el diumenge al matí. Acabats de llevar, van venir a esmorzar a casa. Ben bé, ens sembla que no sabien què els esperava. Potser es pensaven que trauríem una magdalena i un cafè amb llet, però nosaltres si fem alguna cosa la fem ben feta. Per tant, vam decidir treure les nostres millors armes. Van arribar a quarts d’onze i els esperava una taula rodona a punt d’estar plena de menjar. Era un bon esmorzar de diumenge. A sobre la taula i vam posar cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, pa de Mura amb tomàquet, botifarra de Mura de porc Ral i sortit de truites, com la d’albergínia i formatge, la de carxofa o la de cigrons i cansalada. I tot això acompanyat amb el vi Abadal Cabernet Merlot. I per descomptat no ens vam oblidar de les postres: pastís de formatge, trufes i gelat de romaní. En veure tot allò, els nostres convidats es van quedar de pedra, però us puc ben jurar que van quedar molt satisfets en provar tots aquells productes. Aquí teniu un exemple del què es va penjar a les xarxes:

95b33010a77111e3b718127244a29c7a_82e5718e4a77811e3b39112207f9a801b_8ae702496a96011e38c64123305b440b3_8

Durant l’esmorzar van estar acompanyats de la Berta, que els hi anava explicant què era cada plat i la història que hi havia darrera cada un d’ells.

Per acabar d’arrodonir la cosa, després de tenir l’estómac ple, el Jordi Perich (el gran) era la persona més adequada per ensenyar-los les tines i explica’ls-hi la seva història a acompanyats de l’Esteve. Van quedar ben fascinats en veure les tines de la Vall de Flaquer, un patrimoni únic.

1920406_680194962044473_1213076567_n 1622092_680195028711133_2112382471_n d29fb428a83c11e3bd0e123434e8f4f7_8

Durant el cap de setmana van anar penjant les seves experiències a les xarxes socials amb el hashtag: #sombages #rebostbages #geoparc

I ara sí que us presentem els protagonistes del cap de setmana amb els seus blogs corresponents on escriuen:

– Sílvia Soto: www.cuinetes.bloks.cat
– Xavi Cuartero i Sandra Marquié: www.elsfogonsdelabordeta.wordpress.com
– Bet Florensa: www.tastarutes.wordpress.com
– Jordi Àvila: blogs.laxarxa.com/gironaara/category/gastropindoles
– Miriam Santamaria: www.meteocook.cat
– Pau Moya, Jordi Àvila, Sílvia Soto i Miriam Santamaria: Revista Sentits

Algun ja ha ens ha dedicat algun espai al seu blog o a les xarxes socials. Per exemple, mireu què ha fet la Sílvia Soto:

Com a conclusió d’aquesta experiència que hem passat, ha estat una cosa molt gratificant i enriquidora. Estem molt contents dels resultats obtinguts i d’haver pogut conèixer una gent tan meravellosa com els que ens van venir a visitar el passat diumenge.

Imatges: giroimatges i intagram de @nuni_cuinetes