La Nit del Turisme del Bages amb reconeixement a Jordi Perich

Avui a la 7a Nit de Turisme del Bages es donarà dos dels premis Bages Impuls. Un a la Núria Bacardit per la magnífica feina feta, implicació i divulgació de la Catalunya Central com a corresponsal de TV3. (Decisió que aplaudeixo amb una forta abraçada per la Núria)
L’altre premi és pel meu germà, el Jordi Perich Singla, per la seva trajectòria personal al Restaurant Cal Carter i la seva implicació a donar conèixer turísticament Mura i el seu entorn. Especialment les tines de pedra seca dins de les Valls del Montcau en terme de Mura, Talamanca i Pont de Vilomara i Rocafort.
Felicitats, Jordi, per aquest merescut reconeixement que tots compartim. La teva trajectòria a CAL CARTER ha estat vital, una vida de treball amb molta constància i sempre has mirat al futur amb molta il·lusió.
Els que t’han conegut i els que et coneixem tenim mostres diàriament de la teva passió pel coneixement del territori, del seu passat, de la seva cultura i tradició. On les teves caminades i excursions han sigut clau, ets un gran observador. Has contribuït molt positivament en fer-nos conèixer més el nostre territori.
Després del foc de Montserrat dels mitjans dels anys vuitanta, que va arrasar entre d’altres la vall del Flequer, vas començar amb les Tines. La teva constant insistència en la seva importància va ser vital en les administracions per posar-les en valor i començar a actuar en la seva recuperació i protecció.

Enhorabona, Jordi
i gràcies a Bages Impuls

Marti Perich Singla

Voleu jugar?

Primer de tot, molt bon any a tothom!!!
Us volia proposar de fer una cosa… Tot i que no sé si tindrà molt seguiment. Però ho provarem!
L’altre dia en una reunió d’empresa (o família), a casa meva és el mateix, vàrem fer un joc. Sincerament, em va semblar molt interessant. Es tractava de posar una frase positiva sobre cada persona de la taula en un paper i la dipositaves dins un sobre. Després cadascú a casa seva es va llegir els papers i sincerament et dóna una visió diferent de com et veus i pots veure com et veuen els altres. Així que us sembla si fem el joc? Podeu posar una paraula, una frase o el que vulgueu de la família Perich. Ho podeu fer anònimament i posant el vostre nom.
Us atreviu amb l’experiment?

Un benefici no econòmic

Bon dia i bon dimarts!
Avui el post no serà molt normal però em ve de gust compartir-ho i saber que en penseu. Ahir vaig anar a un taller de turisme organitzat per la cambra de comerç de Barcelona i com sempre no et deixen indiferent. Així doncs porto des d’ahir que vaig sortir donant voltes a les coses.
Fent un resum ràpid, parlàvem de webs i xarxes socials per empreses i on deixaven clar que si les accions comunicatives no es convertien en diners, no calia fer-ho. Ens deien: per què ho feu si no es transforma en una compra? Si no és facturació a final d’any, de què serveix? I clar, aquesta noia tenia tota la raó!
Cal Carter és una empresa, per tant el què compte és la facturació a final d’any. Cal Carter és una empresa amb més de 25 treballadors, amb més de 50 anys d’història i amb un creixement anual d’un 10% els últims 8 anys, i podria donar més informació empresarial, però irrellevant en aquest post.
Així que la noia del taller de turisme va analitzar la nostra feina i clar, va veure clarament que no tot era rentable i així ho va transmetre. Aquell moment, imagineu, amb tothom mirant (gent del sector) i que em va venir de cop. No vaig saber contestar! Jo que sempre tinc una resposta per tot 🙂 . Fins i tot, em vaig sentir com si a casa no sabéssim fer la nostra feina.
Ara bé, no crec que ens hàgim equivocat, crec que hem fet una bona feina. I no és que aquella noia no tingués la raó, la tenia tota absolutament. Només és que parlàvem idiomes diferents. Avui sé la resposta, no trèiem benefici de tot perquè moltes coses les fem per amor. Per amor el poble, per amor a la terra, per amor a les persones que formen Cal Carter (treballadors i clients), per amor a la professió i per amor a les coses ben fetes; i l’amor no tens un benefici numèric, l’amor se sent.
Potser no som el millor model de negoci per fer-se ric, però nosaltres no només busquem guany econòmic, que també (d’alguna cosa hem de viure).
Gràcies a tots pels que compartiu aquest amor amb nosaltres, sense vosaltres no tindria sentit.

Amor per les persones

Amor per la nostra feina

Amor per la nostra terra

Amor per les persones

Amor pel nostre poble

38 anys sense tú

Com a totes les famílies, els Perich, tenim un grup de whatsapp per passar-nos noticies i tonteries del dia a dia. Tot i que en el nostre cas, moltes vegades s’acaba convertint en un meeting de feina  🙂

Dissabte a la nit, jo ja no estava a Cal Carter, i vaig rebre un whatsapp de la Mireia en el grup de Perich’s, on ens deia:

Avui el papa (el Martí) m’ha dit que fa 38 anys que va morir l’àvia. Què diria si ens veies cap on ha anat tot plegat,  i que encara seguim amb el negoci que ella va començar

Sincerament, rebre aquest whatsapp no et deixa indiferent. M’hagués agradat conèixer tant l’àvia, tant! Tothom me’n parla tant bé!

Així que avui he pensat que podríem compartir algunes coses que vàrem parlar d’ella dissabte la nit. I si alguna persona vol dir alguna cosa més estarem encantats que deixeu a comentaris.

Alegra, senzilla, soferta, amable, treballadora, sense por el futur, il·lusionada amb tot, rondinava molt (tenia molta gent jove el voltant) i faltada de salut”

Era una persona que ho donava tot pels altres

38 anys sense ella. Cal Carter, tiet Jordi, la Fina , la MªRosa, jo (Martí), el Marc, el Jordi, la Berta i la Mireia, aquesta és la seva herència. No em puc ni imaginar l’orgullosa que estaria de tots vosaltres

Aquestes eren algunes de les coses que els pares ens varen explicar de l’àvia. Espero que us hagi agradat aquest post, tot i ser una mica diferent!

Una abraçada a tots i a tots els que vàreu conèixer l’àvia espero que amb aquestes fotos la pugeu recordar una mica.

Els 100 anys de la Casimira de Cal Grande

Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…

“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”

Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.

Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”

Us deixem algun record del dia de la celebració:

img_7138 img_7137

 

Avui és un dia trist per nosaltres

Dilluns el vespre, en Joan, per molta gent el Foll, ens va deixar. Avui a les 12 hores a l’església de Sant Martí fan la misa.

El Joan formava part de la família de Cal Carter, va compartir bons i mals moments amb tots nosaltres. Però si una cosa era, era bona persona. Us volem deixar algunes de les fotos que tenim i compartir moments viscuts junts.

escanear0018

DSCN0265 DSCN0266 (2) escanear0018 (4) escanear0029 (8) escanear0061 (3) escanear0131 escanear0188

DSCF3933 escanear0087

Un dia diferent: passejada per Sant Llorenç del Munt

Aquest dilluns va ser el primer dia de vacances, i com és tradició ens ajuntem tots els de Cal Carter i fem un dinar d’empresa o un dinar de Nadal. Ja fa varis anys que abans de dinar anem a fer una mica de gana i fem una petita passejada pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Aquest any concretament per Coll Prunera.


IMG_6445
IMG_6443 IMG_6442 IMG_6441 IMG_6439 IMG_6436 IMG_6430
IMG_6419 IMG_6418 IMG_6417 IMG_6416 IMG_6415 IMG_6414

I després de fer la ruta vàrem anar a dinar a El Celler de Matadepera! Va ser un dia genial!

IMG_6447 IMG_6448 IMG_6449

IMG_6452 IMG_6455 IMG_6458 IMG_6459 IMG_6460

 Bon nadal a tothom!

Moments i records únics

L’altre dia a la tarda estàvem fent la xerradeta en el bar de Cal Carter amb el Lluís Marquès. I entre moltes anècdotes i històries va sortir el tema de l’àvia Margarita. Jo no la vaig conèixer, així que l’única cosa que tinc és escoltar tot el possible sobre ella. Però el Lluís em va dir: “Saps què, em sembla que tinc unes fotografies a casa d’ella…”

Així que un parell de dies més tard, vaig rebre un e-mail. I quina sorpresa més maca! Em va encantar! Moltes gràcies Lluís!

escanear0063

Personalment, aquestes dues fotografies em van agradar moltíssim. Així que he pensat que podríem penjar fotografies antigues de Mura cada setmana. El Lluís me’n va passar forces i l’avi Josep també en tenia moltes. Que us sembla la idea?

12 de juny del 2014: una data impossible d’oblidar

El dijous 12 de Juny, vam celebrar la festa del 50è aniversari a Mura. És molt difícil explicar en paraules l’alegria que sentim per haver compartit amb vosaltres aquest dia tan especial. Va ser únic, irrepetible i molt bonic. Acompanyats amb bona gent i sobretot bons amics.

Un acte d’homenatge a les persones que han fet possible el que som. Des de clients fins a l’àvia Margarida i l’avi Josep, els quals van ser recordats en tot moment a partir de les fotografies, l’audiovisual o pel llarg discurs que varen fer el Martí i en Jordi.

Volem mostrar algunes de les millors imatges que hem preparat perquè pugueu reviure aquest fantàstic esdeveniment amb nosaltres.

IMG_1673 IMG_1642

 

IMG_1692 IMG_1693 IMG_1695 IMG_1700 IMG_1703 IMG_1711 IMG_1715 IMG_1719 IMG_1724 IMG_1730 IMG_1732 IMG_1738

IMG_1796 IMG_1819 IMG_1830 IMG_1832

IMG_1837 IMG_1844IMG_1867 IMG_1892

IMG_1916

IMG_1917

IMG_1931 IMG_1942 IMG_1987 IMG_1990 IMG_1991 IMG_2003 IMG_2011 IMG_2015

IMG_2016

IMG_1950

IMG_1954

IMG_1959

IMG_1977

IMG_1982

IMG_1985

IMG_2021 IMG_2029 IMG_2031 IMG_2035 IMG_2036

IMG_2054

IMG_2065 IMG_2073 IMG_2088 IMG_2099 IMG_2109

IMG_2143

IMG_2159

IMG_2169

IMG_2174

IMG_2043

Amb paraules no podem expressar tot l’agraïment que sentim per haver compartit aquest dia amb nosaltres. MIL GRÀCIES, per venir, però sobretot, per estar durant aquests cinquanta anys creient en nosaltres i acompanyant-nos en aquest camí.

Berta Perich i tot l’equip de Cal Carter

pd: moltes gràcies Joan Llenas! Les fotografies són un precioses!

Cal Carter en 13 minuts

El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!

Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.

La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.

El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.

CalCarter502.jpg

foto 3 (1)

foto 5 (1)

foto 1 (2)

foto 3

foto 5

Moltes gracies nois!!!

Berta Perich