Un benefici no econòmic

Publicat el 18 Juliol 2017 per Berta Perich

Bon dia i bon dimarts!
Avui el post no serà molt normal però em ve de gust compartir-ho i saber que en penseu. Ahir vaig anar a un taller de turisme organitzat per la cambra de comerç de Barcelona i com sempre no et deixen indiferent. Així doncs porto des d’ahir que vaig sortir donant voltes a les coses.
Fent un resum ràpid, parlàvem de webs i xarxes socials per empreses i on deixaven clar que si les accions comunicatives no es convertien en diners, no calia fer-ho. Ens deien: per què ho feu si no es transforma en una compra? Si no és facturació a final d’any, de què serveix? I clar, aquesta noia tenia tota la raó!
Cal Carter és una empresa, per tant el què compte és la facturació a final d’any. Cal Carter és una empresa amb més de 25 treballadors, amb més de 50 anys d’història i amb un creixement anual d’un 10% els últims 8 anys, i podria donar més informació empresarial, però irrellevant en aquest post.
Així que la noia del taller de turisme va analitzar la nostra feina i clar, va veure clarament que no tot era rentable i així ho va transmetre. Aquell moment, imagineu, amb tothom mirant (gent del sector) i que em va venir de cop. No vaig saber contestar! Jo que sempre tinc una resposta per tot 🙂 . Fins i tot, em vaig sentir com si a casa no sabéssim fer la nostra feina.
Ara bé, no crec que ens hàgim equivocat, crec que hem fet una bona feina. I no és que aquella noia no tingués la raó, la tenia tota absolutament. Només és que parlàvem idiomes diferents. Avui sé la resposta, no trèiem benefici de tot perquè moltes coses les fem per amor. Per amor el poble, per amor a la terra, per amor a les persones que formen Cal Carter (treballadors i clients), per amor a la professió i per amor a les coses ben fetes; i l’amor no tens un benefici numèric, l’amor se sent.
Potser no som el millor model de negoci per fer-se ric, però nosaltres no només busquem guany econòmic, que també (d’alguna cosa hem de viure).
Gràcies a tots pels que compartiu aquest amor amb nosaltres, sense vosaltres no tindria sentit.

Amor per les persones

Amor per la nostra feina

Amor per la nostra terra

Amor per les persones

Amor pel nostre poble

Som una gran família

Publicat el 1 Juny 2017 per Berta Perich

Cal Carter té més de 50 anys; i 50 anys són molts. Durant aquest temps ha anat canviant molt, moltíssim. Però a part del canvi físic, també l’ha sofert de persones. I no parlo de què tots ens hem anat fent més vells, que també. Sinó que tot va començar amb l’avi Josep i l’àvia, i avui dia som una família molt gran. Durant aquests 50 anys de vida ha anat passant gent i gent. I cada un d’ells ha donat vida a Cal Carter.
Els que ens seguiu a les xarxes socials ja ho sabreu. Dilluns de Pasqua, després de la gran feina que comporta una Setmana Santa, vàrem fer un sopar de família on els cuiners varen preparar un bon àpat sorpresa i els cambrers vàrem preparar una bona taula i bones begudes. Avui estava remenant el mòbil, hi he trobat les fotografies d’aquesta vetllada i he vist cares que ens han deixat i d’altres que ens deixaran pròximament i s’incorporaran d’altres. Per això voliem donar les gràcies a tots ells.

Moltes gràcies per aportar tant Nacho, Llúria, Àngela, Aina (tot i que no estaves), Darman, Cristian i Marcela. Us desitgem molta sort en el camí escollit!

Us deixem amb les fotografies del sopar.

38 anys sense tú

Publicat el 14 Març 2017 per Berta Perich

Com a totes les famílies, els Perich, tenim un grup de whatsapp per passar-nos noticies i tonteries del dia a dia. Tot i que en el nostre cas, moltes vegades s’acaba convertint en un meeting de feina 🙂

Dissabte a la nit, jo ja no estava a Cal Carter, i vaig rebre un whatsapp de la Mireia en el grup de Perich’s, on ens deia:

“Avui el papa (el Martí) m’ha dit que fa 38 anys que va morir l’àvia. Què diria si ens veies cap on ha anat tot plegat, i que encara seguim amb el negoci que ella va començar”

Sincerament, rebre aquest whatsapp no et deixa indiferent. M’hagués agradat conèixer tant l’àvia, tant! Tothom me’n parla tant bé!

Així que avui he pensat que podríem compartir algunes coses que vàrem parlar d’ella dissabte la nit. I si alguna persona vol dir alguna cosa més estarem encantats que deixeu a comentaris.

“Alegra, senzilla, soferta, amable, treballadora, sense por el futur, il·lusionada amb tot, rondinava molt (tenia molta gent jove el voltant) i faltada de salut”

“Era una persona que ho donava tot pels altres”

“38 anys sense ella. Cal Carter, tiet Jordi, la Fina , la MªRosa, jo (Martí), el Marc, el Jordi, la Berta i la Mireia, aquesta és la seva herència. No em puc ni imaginar l’orgullosa que estaria de tots vosaltres”

Aquestes eren algunes de les coses que els pares ens varen explicar de l’àvia. Espero que us hagi agradat aquest post, tot i ser una mica diferent!

Una abraçada a tots i a tots els que vàreu conèixer l’àvia espero que amb aquestes fotos la pugeu recordar una mica.

Moments i record (II)

Publicat el 13 Octubre 2016 per Berta Perich

Cal Carter, sempre ha sigut un bar de poble. El clàssic bar del poble on es fan tertúlies, es llegeix el diari i es juga (jugava) a cartes. Però aquesta última activitat ha anat perdent força amb els anys. Pot ser hauríem de treure el wi-fi 😉

Quin és el joc que us agradava més?

Perdoneu la qualitat de les fotografies però n’hi ha de molt velles!

Quanta gent falta d’aquestes fotografies… 🙁

Espero que us agradin i tingueu molts bons records!

Moments i records únics

Publicat el 14 Juliol 2015 per Cal Carter

L’altre dia a la tarda estàvem fent la xerradeta en el bar de Cal Carter amb el Lluís Marquès. I entre moltes anècdotes i històries va sortir el tema de l’àvia Margarita. Jo no la vaig conèixer, així que l’única cosa que tinc és escoltar tot el possible sobre ella. Però el Lluís em va dir: “Saps què, em sembla que tinc unes fotografies a casa d’ella…”

Així que un parell de dies més tard, vaig rebre un e-mail. I quina sorpresa més maca! Em va encantar! Moltes gràcies Lluís!

Personalment, aquestes dues fotografies em van agradar moltíssim. Així que he pensat que podríem penjar fotografies antigues de Mura cada setmana. El Lluís me’n va passar forces i l’avi Josep també en tenia moltes. Que us sembla la idea?

12 de juny del 2014: una data impossible d’oblidar

Publicat el 2 Juliol 2014 per Berta Perich

El dijous 12 de Juny, vam celebrar la festa del 50è aniversari a Mura. És molt difícil explicar en paraules l’alegria que sentim per haver compartit amb vosaltres aquest dia tan especial. Va ser únic, irrepetible i molt bonic. Acompanyats amb bona gent i sobretot bons amics.

Un acte d’homenatge a les persones que han fet possible el que som. Des de clients fins a l’àvia Margarida i l’avi Josep, els quals van ser recordats en tot moment a partir de les fotografies, l’audiovisual o pel llarg discurs que varen fer el Martí i en Jordi.

Volem mostrar algunes de les millors imatges que hem preparat perquè pugueu reviure aquest fantàstic esdeveniment amb nosaltres.

Amb paraules no podem expressar tot l’agraïment que sentim per haver compartit aquest dia amb nosaltres. MIL GRÀCIES, per venir, però sobretot, per estar durant aquests cinquanta anys creient en nosaltres i acompanyant-nos en aquest camí.

Berta Perich i tot l’equip de Cal Carter

pd: moltes gràcies Joan Llenas! Les fotografies són un precioses!

Cal Carter en 13 minuts

Publicat el 16 Juny 2014 per Berta Perich

El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!

Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.

La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.

El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.

Moltes gracies nois!!!

Berta Perich

Estem d’aniversari!

Publicat el 31 Maig 2014 per Cal Carter

Aquest mes de Juny celebrem els 50 anys de Cal Carter. Tot això, no hauria estat possible sense els meus pares.

Aquells anys, principis dels 60, era molt dur, era temps de canvis. Ja no era possible viure com ho havíem fet fins ara. El pare amb 43 anys, carboner, ja no podria viure d’aquells recursos que li donava el bosc, l’hort i la vinya de Mura. El pare l’hi rondava pel cap marxar del poble, deixar la casa i buscar feina a poblacions més grans; tal i com va fer la majoria de muratans el 1963 .

Però la mare (38 anys) ja en portava una de cap. Ella que venia de la Vila de Talamanca on ella havia crescut com a una autèntica pagesa d’una gran masia amb força gent treballant, volia muntar un restaurant. Ella ho veia clar. S’havia de baixar al poble, deixar el Perich, i muntar un restaurant. Amb la seva il·lusió i el recolzament de tots, el del pare i el nostre (el Jordi i jo), tot i els dubtes que aquest projecte podia portar-nos. Així ho va fer.

Recordo que el pare no les tenia totes, però ell va acaba creient amb el saber fer d’ella.

Encara avui en dia, la majoria d’amics i clients ens recorden com era el fer únic de la mare, la Margarida.

Moltes gràcies mare!

Martí Perich i Singla

Família Perich

Parlarem de passions com Mura, productes de la terra, gastronomia, l'infinit món del vi, la nostra cultura i qualsevol cosa que ens passi pel cap. Així sóm els Perich's

Arxiu d'etiquetes: 50 anys