Gurmets amb debilitats

En general, tothom té algun restaurant favorit o que hi té especial debilitat, i això provoca que més d’un cop l’any hi acabi anant. I si per qüestions de la vida, o més ben dit de butxaca, no hi va, té la sensació que té una cita pendent amb el restaurant. No sap per què: si és el menjar, el servei, el local o el conjunt, però li encanta i se’l fa seu. El dia que hi acaba anant, quant surt per la porta amb la planxa plena fa un somriure enorme, i està molt satisfet d’haver gaudit d’aquell àpat. Sabeu del què us estem parlant?

Doncs, nosaltres com tot gurmet també tenim els nostres locals favorits on anem a celebrar qualsevol excusa que tinguem per reunir-nos tota la família: sant Jordi, sant Marc, sant Josep, aniversaris, anys de casats, etc. Del què es tracte és d’estar reunits tota la família i passar un bon moment tots junts. I deveu pensar, però si us veieu cada dia 12 hores o més! Treballant junts, com encara teniu ganes de plegar i tornar a reunir-vos. Així som els Perichs.

Anem al gra. Qui ens busqui per Sant Esteve estarem al Moll dels Pescadors (Port Vell). Els que ens coneixen a fons ja saben de quin restaurant estem parlant: El Barceloneta, del grup Oliver. Ens declarem fans d’ells. Com el vàrem descobrir? Va ser l’any 1996 quan el Jordi Perich (el gran) estava amb una amiga compartint experiències gastronòmiques i aquesta va ser la que li va dir: “Jordi, ves a treure el cap a un restaurant que es diu El Barceloneta. Com amant del bon peix i marisc t’agradarà”. I així va ser on va començar la nostra relació amb aquest local de Barcelona.

restaurante_barceloneta_4

restaurante_barceloneta_2I què té aquest restaurant que sigui tan especial? Primer de tot, i el més important: producte de qualitat cuinat d’una forma senzilla. Fa bastant riure, perquè abans d’entrar per la porta ja sabem què menjarem. Aquest és el nostre menú: pa de coca amb tomàquet, pernil de gla, croquetes de peix i marisc, un tàrtar de llobarro espectacular, calamarsets, gambes de Palamós,… només de dir-ho ja salivem.

Una altre cosa que ens fa gaudir d’un àpat allà és la bona relació que tenim amb el Ramon, el gerent del restaurant. És una màquina i la clau per omplir aquelles 300 places. Demana ell sol amb un bloc i un bolígraf el 90 % de les taules. Una meravella. Hi ha el rumor de que el Ramon dorm allà mateix, perquè és casi impossible que faci rutllar aquesta maquinària d’aquella manera. Bé, i nosaltres com uns frikis de la cuina que som, que no podem deixar la feina a casa ni quan estem de celebració. Així que, mentre anem endrapant ens encanta analitzar cada una de les coses que passen en aquell local: la forma de treballar, de moure’s per la sala, poder mirar l’interior de la cuina (es pot veure ja que hi ha un vidre). I per acabar-ho d’arrodonir,  la cirereta del pastís és quan bé el Ramon a saludar-nos i s’asseu amb nosaltres i comencem a dialogar arreglant el món de la hostaleria.

Enfocat més l’estètica, per acabar d’animar-vos a que hi aneu a treure el cap, us diríem que té una bona terrassa amb vistes als magnífics iots que hi ha amarrats, i que és un local que et sents molt còmode sense demanar-te cap mena d’etiqueta.

Ah! i una de les coses que es valora més a Barcelona. Té servei d’aparca cotxes!  Comoditat màxima!

Un altre punt importantíssim és l’horari, ja que és molt ampli. I com que els Perichs sempre anem a deshora és un punt molt positiu. Encara recordem quan el Jordi Perich (el gran) portava als nebots al Camp Nou a gaudir del Barça i després de cada partit deia: “anem a veure el Ramon”. Si el Barça guanyava ho celebravem i si perdia feiem passar les penes.

barrapaco

I pels que sou més de taverna, teniu l’alternativa que és el Paco Meralgo al carrer Muntaner de Barcelona. Es tracte d’un servei de barra i tapes de qualitat.

Ara ja sabeu quin és la nostra debilitat. Pels que no hi heu anat encara us el recomanem i ja ens explicareu com ha anat.

Família Perich

Gustos que mai s’obliden

Durant la dècada dels anys 60, l’àvia Margarida ja donava botifarra als clients que venien a menjar a Cal Carter. Però aquell temps les coses anaven de forma diferent: l’àvia donava la comanda a algun dels noiets que ajudava al restaurant i els enviava a l’Estanc o a Ca la Neus (dos dels establiments que hi havia a Mura que es feien la botifarra). Tota persona que ha viscut a Mura té el record de la magnífica botifarra que feien l’Angeleta i el Martí de l’Estanc. És un d’aquells records que et queda marcat per tota la vida, i que sempre tens ganes de tornar a recuperar, però per molt que ho intentis no acaba sent mai el mateix. Tinc alguns records de petita d’estar voltant per la cuina de Cal Carter i fer una piscada d’aquella botifarra que estava sobre el tallador de carn. I això que no estava cuita! I et juraria, que no era l’única persona que ho feia. Quins records!

Quan l’Angeleta i el Martí es van jubilar la cosa va començar a canviar, i ja res va ser el mateix. Algun cop, durant els esmorzar-dinars que fem els treballdors de Cal Carter hem parlat d’aquella botifarra que mai hem aconseguit recuperar: aquell gust que ens ha quedat tant marcat. La veritat és que quan passen aquestes coses mai saps si és perquè el record de quan ets petit exagera les coses, o és que era tan bona tal i com pensem. Però el cas és que una de les coses que ens van quedar pendents és tornar a assaborir una carn simliar.

fam_1

I no saps per què, de vegades,  la vida et porta cap a alguns camins que t’acaben ajudant a trobar allò que buscaves. En aquest cas, va ser gràcies a l’Associació de Fogons Gastronòmics del Bages, formada fa relativament poc temps, i de la qual en formem part. Just la setmana passada, en vam fer la presentació. Aquesta associació ha tirat endavant les jornades de la Matança, d’aquesta forma ajuden a fer conèixer els magnífics productes que tenim aquesta zona. Per poder organitzar aquestes jornades ens van portar a l’Escorxador d’Avinyó i ens van presentar el Porc Ral d’Avinyó. I què té de diferent aquest porc, us preguntareu. Doncs la Família Roma el defineixen d’aquesta forma: “Per aconseguir l’excel·lència del Ral d’Avinyó, alimentem els nostres porcs només a base de cereals tradicionals (com l’ordi i el blat) que aporten més energia i menys proteïna i milloren la textura de la seva carn, fent-la més melosa al paladar. Els engreixem a poc a poc i sense presses, potenciant les seves característiques organolèptiques i recuperant  l’autèntic sabor del porc. Obtenim així, una autèntica joia, el porc Ral d’Avinyó, amb una carn molt diferenciada, gustosa i melosa”. Això era magnífic! Aquella família que teníem al costat de casa tenien el mateix objectiu que nosaltres, recuperar aquell gust tan preuat que havíem perdut. I així, va ser com vam introduir el Porc Ral a la nostra cuina. Us animem que vingueu algun dia aprovar-lo.

IMG_0054

Aquest any hem elaborat diferents plats amb aquest tipus de porc, com la recent Tira de costella de porc amb salsa Ketchup casolana. O la botifarra d’Embotits de Mura que també procedeix aquest animal.


                                Mireia Perich