Una tarda amb Fetsquins

Fa temps que volia compartir amb vosaltres un vídeo molt divertit on en Jordi Perich, el petit, fa una col·laboració amb fetsquins.

Fetsquins és un canal de Youtube on normalment es parla de moda. La Neus Viciana, la protagonista, vol aprendre a cuinar un plat amb l’ajuda del Jordi. Però tot s’ha de dir, les seves facultats a la cuina no són les mateixes que a la moda.  Mireu el video que segur que passareu una bona estona.

La Neus Viciana és una gran professional, segur que recordeu el video del 50 anys de Cal Carter. Doncs ella és l’autora! Si el voleu tornar a veure us deixo el link : Aniversari 50 anys Cal Carter.

Amb ganes d’estiu

Durant aquest dies, amb el fred que fa, nosaltres només pensem amb les ganes que tenim de que arribi l’estiu, el bon temps. Així que des de fa uns dies estem començant a preparar la temporada d’estiu.

Recordeu l’any passat amb el primer concert, de Beatboys, la banda tribut The Beatles, o el concert de tarda amb l’Ana&Alicia i per tancar l’estiu un gran concert amb el Sergio Gisbert?



O recordeu el primer concert a la placeta amb el Litus?

Si ens voleu donar un cop de mà i deixar la vostra opinió, ara és el moment! Voleu repetir o preferiu cares noves? On us va agradar més a la placeta o a la terrassa del Antiquari el Retaule? Concert de tarda o nit?

Poti-poti, el plat típic de Mura

Avui us deixem la recepte del nostre plat típic de Mura: el poti-poti.

IMG_2892

IIMG_3081ngredients per a 6 persones:

2 kg patates grosses
½ kg bacallà sec
2 pebrots vermells
6 tomàquets d’amanir
200 g olives arbequines
3 ous durs per decorar
2 cebes
Una mica d’oli i sal

 

Elaboració

Poseu les patates a bullir amb pela. Un cop bullides traieu-les de l’aigua i deixeu-les refredar. Peleu les patates i talleu-les a rodanxes de mig centímetre de gruix.
Talleu les cebes i els pebrots a tires una mica fines i els tomàquets a rodelles del mateix gruix que les patates.
En una safata fonda es van col•locant els ingredients per capes. Es comença amb les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Saleu i amaniu amb força oli. Serviu-lo fresc.

 Bon profit!!!

Vi de tina Mas Arboset

Aquesta setmana hem rebut a casa amb molta alegria una ampolla molt especial. Si més no per mi. El vi de tina de pedra seca de Mas Arboset el va fer la casa Abadal. És una ampolla de vi fruit d’entusiasme i treball. No és una ampolla qualsevol. Abadal, fa un any, va creure amb la meva il·lusió de recuperar una vinya amb una tina que tant ens caracteritza a les terres de les Valls del Montcau. D’aquesta il·lusió en Valentí la va convertir en un projecte, avui dia és un fet.

IMG_4166 IMG_4172

El més bonic d’aquest projecte és poder compartir l’experiència amb gent que senti el mateix. En aquest camí, vaig conèixer en Miqui (Miquel Palau), un enamorat de la seva feina. El Valentí Roqueta ens explica que “l’hivern del 2013 es va agafar fusta de les diferents varietats que ja hi havia a la finca Mas Arboset. I es van emplenar a viver per tal de poder-les plantar durant l’Abril d’aquest any. S’ha afegit uns 900 ceps de les més de 10 varietats que existeixen a Mas Arboset. Entre aquestes varietats hi ha: sumoll, punxó fort, garnoxot, cua de moltó, malvasia de manresa, mandó, pansera, picapoll i dues varietats desconegudes. També s’ha recuperar una barraca de vinya situada en un marge, així com un safreig de recollida d’aigües plucials (que antigament es feia servir per acumular l’aigua que permetés fer tractaments a les vinyes)”.

Un altre dia especial i que el recordaré sempre, va ser el dia del descubat del vi de tina. Va ser un dia acompanyat d’enamorats del territori i del mon del vi. Veure aquell procés en viu, quan feia molts anys que no s’utilitzaven les tines en el mig de la vinya, em va fer sentir molt privilegiat. Sóc molt feliç d’haver viscut aquest moment, ja que fa molt temps que porto perseguint aquest fets. I penso seguir tirant per aquest camí perquè la nostra terra ho val.

IMG_3563

Apart aquell dia vaig poder tenir la sort de compartir-ho amb tota la família, ja que Cal Carter va oferir un petit refrigeri en aquest entorn meravellós mentre es feia la cata de tres descubats. Un al final de la fermentació (17 dies després), un altre 34 dies després de l’entrada del raïm i l’ últim 53 dies.

IMG_3620

IMG_3623

IMG_3620

IMG_3622 IMG_3657

Josep Roca, Miquel Palau i Valentí Roqueta dedicant unes paraules.

IMG_3656 IMG_3655 IMG_3648 IMG_3646 IMG_3611

IMG_3634 IMG_3633 IMG_3632 IMG_3630 IMG_3629 IMG_3625

 

IMG_3637

Moltes gràcies Valentí i tots els de la casa Abadal.

Jordi Perich i Singla

 

Cigronets de Mura

Si un producte es podria definir com estrella al restaurant, aquest seria el cigronet de Mura. És de tipus petit, sense pell, molt gustós i de cocció fàcil. Permet moltíssimes aplicacions tan en plats freds com calents, així com barrejat amb marisc, verdura o carn. Però a casa el fem d’una forma molt especial. És la recepta que el tiet Jordi va inventar fa uns anys, uns 25 anys o més. Encara no entenc com s’ha li va acudir fer aquella mescla… 

IMG_3071

Aquest cigró de mida petita es cultiva a Mura i a les poblacions veïnes. El podem trobar a El Celler on la Roser i el seu home el cultiven i comercialitzen.

Us deixo la recepta del plat més solicitat al restaurant i no hi ha dia que no el suggereixi. Fins hi tot penso que aquest és un dels plats o, més ben dit, el plat que han donat nom a Cal Carter.

IMG_3018

Ingredients per a 10 persones:

  • 1 kg Cigronets de Mura
  • ½ kg de bacallà esqueixat
  • 4 ous
  • Sal i oli
  • 70 g de bicarbonat

Elaboració:

Posar els cigrons a estovar amb aigua i bicarbonat 24 hores abans de bullir-los. Remullar, esqueixar i dessalar el bacallà fins que es troba el punt de sal adequat al gust.

Tot seguit, treure els cigrons de l’aigua i evocar-los en una olla d’aigua calenta i fer-los bullir. Quan comença a bullir s’ha d’anar controlant, per anar traient l’espuma del cigrons. Amb uns 12 minuts ja estaran cuits.

A continuació elaborar un allioli suau.

Seguidament, s’escorren els cigrons i s’emplaten. Posar el bacallà sobre els cigrons escorreguts, i finalment estendre un capa generosa d’allioli sobre el bacallà. Per acabar, s’ha de gratinar. Senzill, no? 🙂

IMG_1987 IMG_1732 ae702496a96011e38c64123305b440b3_8

És un plat molt senzill de fer i el resultat és genial. Ja podeu convidar un grup d’amics i fer-lo a casa.

Berta Perich i Batallé

12 de juny del 2014: una data impossible d’oblidar

El dijous 12 de Juny, vam celebrar la festa del 50è aniversari a Mura. És molt difícil explicar en paraules l’alegria que sentim per haver compartit amb vosaltres aquest dia tan especial. Va ser únic, irrepetible i molt bonic. Acompanyats amb bona gent i sobretot bons amics.

Un acte d’homenatge a les persones que han fet possible el que som. Des de clients fins a l’àvia Margarida i l’avi Josep, els quals van ser recordats en tot moment a partir de les fotografies, l’audiovisual o pel llarg discurs que varen fer el Martí i en Jordi.

Volem mostrar algunes de les millors imatges que hem preparat perquè pugueu reviure aquest fantàstic esdeveniment amb nosaltres.

IMG_1673 IMG_1642

 

IMG_1692 IMG_1693 IMG_1695 IMG_1700 IMG_1703 IMG_1711 IMG_1715 IMG_1719 IMG_1724 IMG_1730 IMG_1732 IMG_1738

IMG_1796 IMG_1819 IMG_1830 IMG_1832

IMG_1837 IMG_1844IMG_1867 IMG_1892

IMG_1916

IMG_1917

IMG_1931 IMG_1942 IMG_1987 IMG_1990 IMG_1991 IMG_2003 IMG_2011 IMG_2015

IMG_2016

IMG_1950

IMG_1954

IMG_1959

IMG_1977

IMG_1982

IMG_1985

IMG_2021 IMG_2029 IMG_2031 IMG_2035 IMG_2036

IMG_2054

IMG_2065 IMG_2073 IMG_2088 IMG_2099 IMG_2109

IMG_2143

IMG_2159

IMG_2169

IMG_2174

IMG_2043

Amb paraules no podem expressar tot l’agraïment que sentim per haver compartit aquest dia amb nosaltres. MIL GRÀCIES, per venir, però sobretot, per estar durant aquests cinquanta anys creient en nosaltres i acompanyant-nos en aquest camí.

Berta Perich i tot l’equip de Cal Carter

pd: moltes gràcies Joan Llenas! Les fotografies són un precioses!

Cal Carter en 13 minuts

El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!

Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.

La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.

El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.

CalCarter502.jpg

foto 3 (1)

foto 5 (1)

foto 1 (2)

foto 3

foto 5

Moltes gracies nois!!!

Berta Perich

Estem d’aniversari!

 Aquest mes de Juny celebrem els 50 anys de Cal Carter. Tot això, no hauria estat possible sense els meus pares.

CalCarter50

Aquells anys, principis dels 60, era molt dur, era temps de canvis. Ja no era possible viure com ho havíem fet fins ara. El pare amb 43 anys, carboner, ja no podria viure d’aquells recursos que li donava el bosc, l’hort i la vinya de Mura. El pare l’hi rondava pel cap marxar del poble, deixar la casa i buscar feina a poblacions més grans; tal i com va fer la majoria de muratans el 1963 .

Però la mare (38 anys) ja en portava una de cap. Ella que venia de la Vila de Talamanca on ella havia crescut  com a una autèntica pagesa d’una gran masia amb força gent treballant, volia muntar un restaurant. Ella ho veia clar. S’havia de baixar al poble, deixar el Perich, i muntar un restaurant. Amb la seva il·lusió i el recolzament de tots, el del pare i el nostre (el Jordi i jo), tot i els dubtes que aquest projecte podia portar-nos. Així ho va fer.

Recordo que el pare no les tenia totes, però ell va acaba creient amb el  saber fer d’ella.

Encara avui en dia, la majoria d’amics i clients ens recorden com era el fer únic de la mare, la Margarida.

Moltes gràcies mare!

Martí Perich i Singla

escanear0020

escanear0018

escanear0021

 

Quin privilegi d’entorn que tenim!

Suposo que això que us vaig a dir ens ha passat a tots o a la gran majoria (com a mínim això vull pensar…). Van passant els anys i et vas adaptant als canvis continus que et va oferint la vida. La gent en diu madurar, però jo prefereixo descriure-ho així.

Fins fa ben poc, la monotonia de la meva vida era anar a treballar, plegar i anar amb els amics, amb la parella o anar a fer esport. Des del restaurant sobretot, veia gent que venia caminant, amb bicicleta, corrent, etc… Escoltava converses al bar de Cal Carter, on gent del poble, molt sovint parlaven d’excursions fetes pel parc i pels voltants de Mura. I sobretot, el tiet Jordi. Crec que no hi ha ningú tan enamorat del nostre entorn com ell. No hi ha dia que no vingui algú a Cal Carter a compartir amb ell els indrets i racons que han gaudit. O d’altres que li venen a demanar consell per arribar algun lloc que no sap com anar-hi. És tal l’estimació que té, que fins i tot es coneix totes les pedres que hi ha pels camins!

En fi, que jo veia tot això i pensava que no n’hi havia per tant. Però la veritat és que no havia sortit mai del poble, com a molt m’havia endinsat 100 metres bosc endins o havia anat a buscar bolets, però per camins amb el cotxe i sense saber en cap moment ni el nom del lloc on estava.

I com deia al començament, la vida dóna moltes voltes. Arriba un moment on un amic es casa, té una criatura i se li gira una feinada amb tota la responsabilitat que suposa i per tant, costa trobar moments per veure’l. I així amb la majoria dels amics, fent que el grup d’amics per quedar es redueixi. Aquí és quan comences a adaptar-te i descobrir altres coses que abans no feies.

dsc_2181.thumb Sempre he pensat que he tingut sort en trobar la meva actual parella. Una noia que no sap estar quieta i amb això ens compenetrem molt bé, on juntament amb el seu germà (un altre sonat de la muntanya) vam començar a fer excursions i caminades. Com tot Terrassenc, vaig començar a caminar per la Mola quan plegava de la feina. Al principi, era tot un món pujar a la Mola, però com tot, el fet d’anar pujant molt sovint, va fer que de seguida el camí se’m quedes curt. Ara, els dies que tinc lliure, aprofito per buscar rutes per tot el parc, i haig de dir que estic gaudint com mai. És una passada tot el que arribem a tenir al costat de casa i que només sap una minoria, doncs la gran majoria de la gent fa com feia jo i va a la Mola (que és preciosa) però hi ha tants racons per disfrutar com el Montcau, els Emprius, la Roca Encavalcada, el Puig de la Balma, la Pola, totes les vistes del poble des del cargol, les immillorables vistes des de coll Prunera  i així podria fer una llista interminable.

I sí, al final em declaro un enamorat del nostre poble i el seu entorn. Animo a tothom a deixar-se perdre pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que a part dels seus quatre punts més turístics, està plegat de pintorescos racons.

DSC01527 el_montcau_gran

*Fotografies: www.els3monts.cat i trailsantllorenc.blogspot.com

Jordi Perich i Batallé

Un esmorzar de forquilla interactiu

El passat diumenge 9 de Març vam penjar una fotografia a la nostra pàgina de Facebook on comentàvem que havíem tingut la visita d’uns periodistes gastronòmics. Us l’ensenyem, per fer una mica de memòria:

   1798567_684706314903800_56906207_n

Us preguntareu com és que aquesta gent ha vingut a parar a Mura i justament han  vingut a esmorzar a Cal Carter. Doncs, tot ve gràcies al projecte conjunt del  Geoparc de la Catalunya Central, el Rebost del Bages i els Fogons Gastronòmics del Bages.

Pels que no coneixeu cap de les tres agrupacions aquí en teniu un breu resum:

  • Geoparc de la Catalunya Central: És un projecte que posa en valor els atractius geològics i miners del territori i els actius turístics sota un denominador comú, el Geoturísme.
  • El Rebost del Bages: Lluita pel manteniment dels productes de qualitat del Bages amb les seves petites peculiaritat que el fan especial, tant en el sector agrari, com en el comerç o a la restauració, entre d’altres.
  • Els Fogons Gastronòmics del Bages: Associació de restaurants del Bages que promocionen conjuntament la gastronomia de la comarca incidint en les pròpies tradicions del territori.

10013904_566224263476973_1202061746_nL’objectiu d’aquest projecte conjunt era que es pogués conèixer algunes de les coses més importants que tenim a la nostra terra visitant tot un cap de setmana la comarca. Aquesta bona gent que ens van visitar van fer una bona ruta: dinant a l’Hostal del Camp, i a Cal Aligué; dormint a Mont Sant Benet, i sopant a L’Ó; visitant llocs com el Celler Oller del Mas i veient les vistes de llocs com Montserrat, les curioses Mines de Sal de Cardona o coses úniques com les Tines.

Observant el cap de setmana que van passar, d’enveja sana, van poder gaudir de molts dels productes únics de la nostra terra com el Porc Ral, el cigró menut de Mura, els embotits, hortalisses, els nostres vins de la DO Pla de Bages, etc. En resum, tot un luxe!

A Cal Carter vam tenir la visita dels bloguers el diumenge al matí. Acabats de llevar, van venir a esmorzar a casa. Ben bé, ens sembla que no sabien què els esperava. Potser es pensaven que trauríem una magdalena i un cafè amb llet, però nosaltres si fem alguna cosa la fem ben feta. Per tant, vam decidir treure les nostres millors armes. Van arribar a quarts d’onze i els esperava una taula rodona a punt d’estar plena de menjar. Era un bon esmorzar de diumenge. A sobre la taula i vam posar cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, pa de Mura amb tomàquet, botifarra de Mura de porc Ral i sortit de truites, com la d’albergínia i formatge, la de carxofa o la de cigrons i cansalada. I tot això acompanyat amb el vi Abadal Cabernet Merlot. I per descomptat no ens vam oblidar de les postres: pastís de formatge, trufes i gelat de romaní. En veure tot allò, els nostres convidats es van quedar de pedra, però us puc ben jurar que van quedar molt satisfets en provar tots aquells productes. Aquí teniu un exemple del què es va penjar a les xarxes:

95b33010a77111e3b718127244a29c7a_82e5718e4a77811e3b39112207f9a801b_8ae702496a96011e38c64123305b440b3_8

Durant l’esmorzar van estar acompanyats de la Berta, que els hi anava explicant què era cada plat i la història que hi havia darrera cada un d’ells.

Per acabar d’arrodonir la cosa, després de tenir l’estómac ple, el Jordi Perich (el gran) era la persona més adequada per ensenyar-los les tines i explica’ls-hi la seva història a acompanyats de l’Esteve. Van quedar ben fascinats en veure les tines de la Vall de Flaquer, un patrimoni únic.

1920406_680194962044473_1213076567_n 1622092_680195028711133_2112382471_n d29fb428a83c11e3bd0e123434e8f4f7_8

Durant el cap de setmana van anar penjant les seves experiències a les xarxes socials amb el hashtag: #sombages #rebostbages #geoparc

I ara sí que us presentem els protagonistes del cap de setmana amb els seus blogs corresponents on escriuen:

– Sílvia Soto: www.cuinetes.bloks.cat
– Xavi Cuartero i Sandra Marquié: www.elsfogonsdelabordeta.wordpress.com
– Bet Florensa: www.tastarutes.wordpress.com
– Jordi Àvila: blogs.laxarxa.com/gironaara/category/gastropindoles
– Miriam Santamaria: www.meteocook.cat
– Pau Moya, Jordi Àvila, Sílvia Soto i Miriam Santamaria: Revista Sentits

Algun ja ha ens ha dedicat algun espai al seu blog o a les xarxes socials. Per exemple, mireu què ha fet la Sílvia Soto:

Com a conclusió d’aquesta experiència que hem passat, ha estat una cosa molt gratificant i enriquidora. Estem molt contents dels resultats obtinguts i d’haver pogut conèixer una gent tan meravellosa com els que ens van venir a visitar el passat diumenge.

Imatges: giroimatges i intagram de @nuni_cuinetes