Estem d’aniversari!

 Aquest mes de Juny celebrem els 50 anys de Cal Carter. Tot això, no hauria estat possible sense els meus pares.

CalCarter50

Aquells anys, principis dels 60, era molt dur, era temps de canvis. Ja no era possible viure com ho havíem fet fins ara. El pare amb 43 anys, carboner, ja no podria viure d’aquells recursos que li donava el bosc, l’hort i la vinya de Mura. El pare l’hi rondava pel cap marxar del poble, deixar la casa i buscar feina a poblacions més grans; tal i com va fer la majoria de muratans el 1963 .

Però la mare (38 anys) ja en portava una de cap. Ella que venia de la Vila de Talamanca on ella havia crescut  com a una autèntica pagesa d’una gran masia amb força gent treballant, volia muntar un restaurant. Ella ho veia clar. S’havia de baixar al poble, deixar el Perich, i muntar un restaurant. Amb la seva il·lusió i el recolzament de tots, el del pare i el nostre (el Jordi i jo), tot i els dubtes que aquest projecte podia portar-nos. Així ho va fer.

Recordo que el pare no les tenia totes, però ell va acaba creient amb el  saber fer d’ella.

Encara avui en dia, la majoria d’amics i clients ens recorden com era el fer únic de la mare, la Margarida.

Moltes gràcies mare!

Martí Perich i Singla

escanear0020

escanear0018

escanear0021

 

Un esmorzar de forquilla interactiu

El passat diumenge 9 de Març vam penjar una fotografia a la nostra pàgina de Facebook on comentàvem que havíem tingut la visita d’uns periodistes gastronòmics. Us l’ensenyem, per fer una mica de memòria:

   1798567_684706314903800_56906207_n

Us preguntareu com és que aquesta gent ha vingut a parar a Mura i justament han  vingut a esmorzar a Cal Carter. Doncs, tot ve gràcies al projecte conjunt del  Geoparc de la Catalunya Central, el Rebost del Bages i els Fogons Gastronòmics del Bages.

Pels que no coneixeu cap de les tres agrupacions aquí en teniu un breu resum:

  • Geoparc de la Catalunya Central: És un projecte que posa en valor els atractius geològics i miners del territori i els actius turístics sota un denominador comú, el Geoturísme.
  • El Rebost del Bages: Lluita pel manteniment dels productes de qualitat del Bages amb les seves petites peculiaritat que el fan especial, tant en el sector agrari, com en el comerç o a la restauració, entre d’altres.
  • Els Fogons Gastronòmics del Bages: Associació de restaurants del Bages que promocionen conjuntament la gastronomia de la comarca incidint en les pròpies tradicions del territori.

10013904_566224263476973_1202061746_nL’objectiu d’aquest projecte conjunt era que es pogués conèixer algunes de les coses més importants que tenim a la nostra terra visitant tot un cap de setmana la comarca. Aquesta bona gent que ens van visitar van fer una bona ruta: dinant a l’Hostal del Camp, i a Cal Aligué; dormint a Mont Sant Benet, i sopant a L’Ó; visitant llocs com el Celler Oller del Mas i veient les vistes de llocs com Montserrat, les curioses Mines de Sal de Cardona o coses úniques com les Tines.

Observant el cap de setmana que van passar, d’enveja sana, van poder gaudir de molts dels productes únics de la nostra terra com el Porc Ral, el cigró menut de Mura, els embotits, hortalisses, els nostres vins de la DO Pla de Bages, etc. En resum, tot un luxe!

A Cal Carter vam tenir la visita dels bloguers el diumenge al matí. Acabats de llevar, van venir a esmorzar a casa. Ben bé, ens sembla que no sabien què els esperava. Potser es pensaven que trauríem una magdalena i un cafè amb llet, però nosaltres si fem alguna cosa la fem ben feta. Per tant, vam decidir treure les nostres millors armes. Van arribar a quarts d’onze i els esperava una taula rodona a punt d’estar plena de menjar. Era un bon esmorzar de diumenge. A sobre la taula i vam posar cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, pa de Mura amb tomàquet, botifarra de Mura de porc Ral i sortit de truites, com la d’albergínia i formatge, la de carxofa o la de cigrons i cansalada. I tot això acompanyat amb el vi Abadal Cabernet Merlot. I per descomptat no ens vam oblidar de les postres: pastís de formatge, trufes i gelat de romaní. En veure tot allò, els nostres convidats es van quedar de pedra, però us puc ben jurar que van quedar molt satisfets en provar tots aquells productes. Aquí teniu un exemple del què es va penjar a les xarxes:

95b33010a77111e3b718127244a29c7a_82e5718e4a77811e3b39112207f9a801b_8ae702496a96011e38c64123305b440b3_8

Durant l’esmorzar van estar acompanyats de la Berta, que els hi anava explicant què era cada plat i la història que hi havia darrera cada un d’ells.

Per acabar d’arrodonir la cosa, després de tenir l’estómac ple, el Jordi Perich (el gran) era la persona més adequada per ensenyar-los les tines i explica’ls-hi la seva història a acompanyats de l’Esteve. Van quedar ben fascinats en veure les tines de la Vall de Flaquer, un patrimoni únic.

1920406_680194962044473_1213076567_n 1622092_680195028711133_2112382471_n d29fb428a83c11e3bd0e123434e8f4f7_8

Durant el cap de setmana van anar penjant les seves experiències a les xarxes socials amb el hashtag: #sombages #rebostbages #geoparc

I ara sí que us presentem els protagonistes del cap de setmana amb els seus blogs corresponents on escriuen:

– Sílvia Soto: www.cuinetes.bloks.cat
– Xavi Cuartero i Sandra Marquié: www.elsfogonsdelabordeta.wordpress.com
– Bet Florensa: www.tastarutes.wordpress.com
– Jordi Àvila: blogs.laxarxa.com/gironaara/category/gastropindoles
– Miriam Santamaria: www.meteocook.cat
– Pau Moya, Jordi Àvila, Sílvia Soto i Miriam Santamaria: Revista Sentits

Algun ja ha ens ha dedicat algun espai al seu blog o a les xarxes socials. Per exemple, mireu què ha fet la Sílvia Soto:

Com a conclusió d’aquesta experiència que hem passat, ha estat una cosa molt gratificant i enriquidora. Estem molt contents dels resultats obtinguts i d’haver pogut conèixer una gent tan meravellosa com els que ens van venir a visitar el passat diumenge.

Imatges: giroimatges i intagram de @nuni_cuinetes