Fetsquins ha tornat a penjar un altre video al seu canal. Aquesta vegada en Jordi Perich ha cuinat uns espaguetis de sèpia amb verduretes. És una recepta fàcil i molt sana per fer a casa. 🙂
Si teniu dubtes, ens deixeu les preguntes a comentaris i en Jordi les anirà responent!
Bon profit!!!
Errors en el video:
La tòfona és un dels productes més preuats durant l’hivern. La seva temporada comença el desembre i acaba el març. Però com sempre dependrà de les condicions meteorològiques.
Aquest bolet subterrani és força complicat de localitzar. S’utilitzen animals per la recol·lecció. Primer s’utilitzaven porcs i avui en dia gossos. Un gran amant de la tòfona és el porc senglar! Moltes vegades arriba primer a les seves mans que les de l’home.
Producte: Tófona negra (Cal Carter)
És molt important conèixer el punt de maduresa de la tòfona, ja que collir-la verda pot causar que es faci malbé abans i no tingui les seves propietats aromàtiques.
Tenim molta sort que aquest any la tòfona té una qualitat formidable! Aquest tresor l’hauríem de preservar de les males pràctiques amb la collita i protegir-la del seu gran enemic el senglar. Un altre enemic és l’època de sequera, així que cada any, per desgracia, no en podem gaudir d’ ella.
Un any més hem elaborat uns quants plats amb la reina de l’ hivern, o perquè no la reina de la cuina.
Canaló de faisà i tòfona negra de Cal Carter
Amanida de tòfona i foie de Cal Carter
Parmantier de patata, tòfona i ou ferrat
Plats simplement per gaudir de la tòfona!
Si voleu conèixer alguna curiositat de la tòfona pregunteu. Estarem encantats de contestar 🙂
Durant l’any 2014, Cal Carter va esta treballant per implantar un sistema de qualitat i un compromis amb el nostre entorn.
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es va adherir a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) l’any 2011.
La CETS neix amb la idea de garantir que l’ús públic del parc natural es desenvolupa de forma compatible amb la conservació del patrimoni, natural i històric, amb la voluntat de minimitzar els impactes negatius que pot tenir el turisme i afavorir els aspectes positius, com el desenvolupament socioeconòmic local, que genera l’activitat turística.
La CETS és un conjunt de bones pràctiques ambientals per a la gestió sostenible del turisme en els espais naturals protegits. És una eina de treball, de caràcter voluntari, basada en la participació de tots els agents implicats en l’oferta turística del parc per tal de definir una estratègia i uns objectius comuns. Implica tant els gestors dels espais naturals protegits com les empreses turístiques.
La nostra empresa està compromesa amb la Carta Europea de Turisme Sostenible, implantada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Si voleu saber més del tema us deixo més enllaços:
Dijous gras és un dia molt especial, ja que se’ns permet menjar de tot, sense que ningú ens miri malament. El porc és el rei. I la botifarra blanca, d’ou o negra són protagonistes a tots els àpats. Però nosaltres us volem donar una idea per fer una truita utilitzant productes d’aquí la zona: Truita de cigrons amb cansalada! Una de les truites més demanades als esmorzars de Cal Carter.
Ingredients:
– 2 ous
– Cansalada
– Cigornets de Mura
– Oli d’oliva
– Sal
Espero que avui us animeu a fer una truita per celebrar el dijous llarder.
Una altra truita típica d’aquest dia és la de botifarres. Us deixo un video que hem fet amb en Jordi Perich que hem penjat en el nostre Canal de Youtube.
Perdoneu la qualitat del video, però és el primer que fem!!! Esperem que gaudiu molt de la festa d’avui.
Durant aquest dies, amb el fred que fa, nosaltres només pensem amb les ganes que tenim de que arribi l’estiu, el bon temps. Així que des de fa uns dies estem començant a preparar la temporada d’estiu.
Recordeu l’any passat amb el primer concert, de Beatboys, la banda tribut The Beatles, o el concert de tarda amb l’Ana&Alicia i per tancar l’estiu un gran concert amb el Sergio Gisbert?
O recordeu el primer concert a la placeta amb el Litus?
Si ens voleu donar un cop de mà i deixar la vostra opinió, ara és el moment! Voleu repetir o preferiu cares noves? On us va agradar més a la placeta o a la terrassa del Antiquari el Retaule? Concert de tarda o nit?
Avui us deixem la recepte del nostre plat típic de Mura: el poti-poti.
I
ngredients per a 6 persones:
2 kg patates grosses
½ kg bacallà sec
2 pebrots vermells
6 tomàquets d’amanir
200 g olives arbequines
3 ous durs per decorar
2 cebes
Una mica d’oli i sal
Elaboració
Poseu les patates a bullir amb pela. Un cop bullides traieu-les de l’aigua i deixeu-les refredar. Peleu les patates i talleu-les a rodanxes de mig centímetre de gruix.
Talleu les cebes i els pebrots a tires una mica fines i els tomàquets a rodelles del mateix gruix que les patates.
En una safata fonda es van col•locant els ingredients per capes. Es comença amb les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Saleu i amaniu amb força oli. Serviu-lo fresc.
Bon profit!!!
Aquesta setmana hem rebut a casa amb molta alegria una ampolla molt especial. Si més no per mi. El vi de tina de pedra seca de Mas Arboset el va fer la casa Abadal. És una ampolla de vi fruit d’entusiasme i treball. No és una ampolla qualsevol. Abadal, fa un any, va creure amb la meva il·lusió de recuperar una vinya amb una tina que tant ens caracteritza a les terres de les Valls del Montcau. D’aquesta il·lusió en Valentí la va convertir en un projecte, avui dia és un fet.
El més bonic d’aquest projecte és poder compartir l’experiència amb gent que senti el mateix. En aquest camí, vaig conèixer en Miqui (Miquel Palau), un enamorat de la seva feina. El Valentí Roqueta ens explica que “l’hivern del 2013 es va agafar fusta de les diferents varietats que ja hi havia a la finca Mas Arboset. I es van emplenar a viver per tal de poder-les plantar durant l’Abril d’aquest any. S’ha afegit uns 900 ceps de les més de 10 varietats que existeixen a Mas Arboset. Entre aquestes varietats hi ha: sumoll, punxó fort, garnoxot, cua de moltó, malvasia de manresa, mandó, pansera, picapoll i dues varietats desconegudes. També s’ha recuperar una barraca de vinya situada en un marge, així com un safreig de recollida d’aigües plucials (que antigament es feia servir per acumular l’aigua que permetés fer tractaments a les vinyes)”.
Un altre dia especial i que el recordaré sempre, va ser el dia del descubat del vi de tina. Va ser un dia acompanyat d’enamorats del territori i del mon del vi. Veure aquell procés en viu, quan feia molts anys que no s’utilitzaven les tines en el mig de la vinya, em va fer sentir molt privilegiat. Sóc molt feliç d’haver viscut aquest moment, ja que fa molt temps que porto perseguint aquest fets. I penso seguir tirant per aquest camí perquè la nostra terra ho val.
Apart aquell dia vaig poder tenir la sort de compartir-ho amb tota la família, ja que Cal Carter va oferir un petit refrigeri en aquest entorn meravellós mentre es feia la cata de tres descubats. Un al final de la fermentació (17 dies després), un altre 34 dies després de l’entrada del raïm i l’ últim 53 dies.
Josep Roca, Miquel Palau i Valentí Roqueta dedicant unes paraules.
Moltes gràcies Valentí i tots els de la casa Abadal.
Jordi Perich i Singla
Si un producte es podria definir com estrella al restaurant, aquest seria el cigronet de Mura. És de tipus petit, sense pell, molt gustós i de cocció fàcil. Permet moltíssimes aplicacions tan en plats freds com calents, així com barrejat amb marisc, verdura o carn. Però a casa el fem d’una forma molt especial. És la recepta que el tiet Jordi va inventar fa uns anys, uns 25 anys o més. Encara no entenc com s’ha li va acudir fer aquella mescla…
Aquest cigró de mida petita es cultiva a Mura i a les poblacions veïnes. El podem trobar a El Celler on la Roser i el seu home el cultiven i comercialitzen.
Us deixo la recepta del plat més solicitat al restaurant i no hi ha dia que no el suggereixi. Fins hi tot penso que aquest és un dels plats o, més ben dit, el plat que han donat nom a Cal Carter.
Ingredients per a 10 persones:
Elaboració:
Posar els cigrons a estovar amb aigua i bicarbonat 24 hores abans de bullir-los. Remullar, esqueixar i dessalar el bacallà fins que es troba el punt de sal adequat al gust.
Tot seguit, treure els cigrons de l’aigua i evocar-los en una olla d’aigua calenta i fer-los bullir. Quan comença a bullir s’ha d’anar controlant, per anar traient l’espuma del cigrons. Amb uns 12 minuts ja estaran cuits.
A continuació elaborar un allioli suau.
Seguidament, s’escorren els cigrons i s’emplaten. Posar el bacallà sobre els cigrons escorreguts, i finalment estendre un capa generosa d’allioli sobre el bacallà. Per acabar, s’ha de gratinar. Senzill, no? 🙂
És un plat molt senzill de fer i el resultat és genial. Ja podeu convidar un grup d’amics i fer-lo a casa.
Berta Perich i Batallé
El dijous 12 de Juny, vam celebrar la festa del 50è aniversari a Mura. És molt difícil explicar en paraules l’alegria que sentim per haver compartit amb vosaltres aquest dia tan especial. Va ser únic, irrepetible i molt bonic. Acompanyats amb bona gent i sobretot bons amics.
Un acte d’homenatge a les persones que han fet possible el que som. Des de clients fins a l’àvia Margarida i l’avi Josep, els quals van ser recordats en tot moment a partir de les fotografies, l’audiovisual o pel llarg discurs que varen fer el Martí i en Jordi.
Volem mostrar algunes de les millors imatges que hem preparat perquè pugueu reviure aquest fantàstic esdeveniment amb nosaltres.
Amb paraules no podem expressar tot l’agraïment que sentim per haver compartit aquest dia amb nosaltres. MIL GRÀCIES, per venir, però sobretot, per estar durant aquests cinquanta anys creient en nosaltres i acompanyant-nos en aquest camí.
Berta Perich i tot l’equip de Cal Carter
pd: moltes gràcies Joan Llenas! Les fotografies són un precioses!
El dijous passat vàrem celebrar el 50 aniversari del Restaurant Cal Carter. Va ser una vetllada preciosa, l’èxit és gràcies a tots els amics que ens veu acompanyar. Moltes gràcies pel recolzament!
Un dia d’aquest parlarem de la festa, però avui m’agradaria presentar-vos una de les parts que em va impactar més: el audiovisual que es va passar abans de acabar l’esdeveniment.
La Neus Viciana amb l’ajuda del Jordi Bahamontes ens van fer emocionar. La Neus com a professional i el Jordi va saber donar aquell toc únic que caracteritza Cal Carter, ja que és un més de la casa.
El reportatge es va realitzar la setmana abans de la festa dels 50 anys.
Moltes gracies nois!!!
Berta Perich
