Crema catalana per Sant Josep

Publicat el 19 Març 2015 per Cal Carter

Tal i com marca la tradició, avui per Sant Josep, toca una bona crema catalana. Alguna persona sap d’on ve la tradició? Ho he preguntat i ho he buscat però no he trobat resposta…

Crema Catalana del Restaurant Cal Carter

Avui us deixem la recepta que fa la Concepció a Cal Carter. Per cert, aquest dolç també és sense gluten, ja que esta fet amb Maicena.

Concepció Calvet treballant a Cal Carter

Feliç dia de Sant Josep i dia del pare!

Ingredients:

una branca de canyella
1 L de llet
pell de llimona
50 g de midó de blat de moro (maicena)
10 rovells d’ou
100 g de sucre

Fent crema catalana Cal Carter

Preparació:

Per començar, es posa dins un cassó: la llet amb el sucre, la canyella i la pell de llimona.
Per altre banda, barreja els rovells amb la maicena amb unes cullerades de llet.
Posa la barreja de la llet al foc i quan comenci a estar calent i afegeixes la barreja del rovells.
Ves-ho remenant per tal que no s’enganxi.
Quan comenci a bullir el retires del foc.
Cola-ho tot.
Deixeu refredar.
Just abans de servir crema el sucre (amb un bufador o pala).

Crema catalana del Restaurant Cal Carter

Bon profit a tothom!

Per cert, avui era el sant de l’avi Josep! Li encantava aquest dia, ja que es passava el dia el telèfon i invitant a gent a prendre alguna cosa, ja que era el seu sant. Però avui continuem de celebració a casa perquè avui també és sant de la Fina. Feliciteu-la!! 🙂

Brownie de nous de Mura

Publicat el 17 Març 2015 per Berta Perich

El brownie és un d’aquells pastissos que m’encanten. Però com tot el que em fascina em va a temporades. És a dir, que en menjo tant que m’acabo col·lapsant hi he de fer abstinència durant un temps. Però diumenge, vaig servir una taula on dues noies el van demanar. I quan van acabar van sortir tant encantades, que em van fer venir ganes de menjar-n’he un tall.

Aquí casa ja fa molts anys que servim brownies, i tenim forces clients que hi tenen devoció. A qui no li agrada uns bons postres de xocolata!

La Concepció s’ha fet un fart! 🙂 I avui volem compartir la nostra recepta ja que és senzilla i la podeu fer a casa.

Un punt molt positiu d’aquesta recepta és que no hi ha farina! és un dolç lliure de gluten i persones que són celíacs el poden gaudir.

Ingredients:

– 400 g de nous

– 150 g de sucre

– 150 g de xocolata negra

– 150 g de mantega

– 4 ous

Brownie del Restaurant Cal Carter

Elaboració:

Triturar les nous ben fines fins que quedi pols, i alhora, fondre la xocolata. Després separar el rovell de la clara, i batre les clares a punt de neu. El rovell s’ha de barrejar amb el sucre fins que quedi una pasta. A aquesta pasta hi afegim la mantega i la xocolata. Tot seguit, hi evoquem les nous i ho barregem. I per acabar i posem les clares. Quan ja tenim la barreja feta, posem la pasta en un motllo rodó i ho posem el forn a 220º durant 15 minuts.

Per servir-lo, hi ha moltes opcions: amb xocolata calenta, amb una bola de gelat de vainilla, amb maduixetes o amb gelat de plàtan…

Si teniu dubtes els podeu deixar a comentaris!! I si us atreviu a fer-ho ha casa expliqueu-nos la experiència!

Bon profit!!

Mura, una terra vinícola

Publicat el 10 Març 2015 per Berta Perich

Molta gent li sorprèn la vinculació de Mura amb el vi, ja que no tenim paisatges de vinya. Mura sempre ha estat unit el món del vi, però sobretot quan França va sofrir la fil·loxera i es va incrementar les hectàrees de producció de vinya a casa nostra.

El Bages és format per un pla central i envoltat de serra. Mura, Talamanca i Rocafort es troban en una d’aquestes serres, on plantar vinya era i és molt complicat. Antigament, la vinya es trobava a les vessants de les muntanyes. Per poder produir es construïen unes terrassetes amb pedra seca. Les vinyes moltes vegades es trobaven en llocs tant dificultosos que fins hi tot els animals no hi tenien accés. Per aquest motiu, es van construir les tines en mig de la vinya, unes construccions úniques.

Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada pel fotògraf Joan Llenas

Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada per en Joan Llenas

A totes les cases de Mura, tenen una part que era destinada per la producció de vi. Per exemple, si veniu a casa, el en bar hi tenim dues tines, la premsa de l’avi Josep, un cargol i tenim el celler que ara és un menjador privat.

Premsa de l’avi Josep

La poca vinya que hi ha a Mura és privada. Actualment, no es comercialitza. El ser una terra de vi, on la maquinària no pot entrar i tot el procés ha de ser manual en llocs ja que no són fàcils; això fa que incrementi costosament el preu del vi, i que no sigui competitiu en el mercat. Per exemple, el Penedès és ben pla i és pot fer una gran producció i utilitzant maquinària. El cost d’una ampolla no es pot comparar si produeixes vi en terrassetes on no hi ha accés de maquinària i s’ha de realitzar tot a mà.

Com he dit abans hi ha vinya privada, ja que la qualitat és molt alta i hi ha algunes persones interessades en invertir en qualitat. Els anys 60, en el món del vi es va prioritzar la quantitat de producció sobre la qualitat. La gent de Mura deia “Allà baix fan litres i nosaltres fem vi“. I així vàrem acabar.

Espero que hàgiu gaudit del post sobre la vinya. Si us ha agradat pròximament penjarem més informació sobre les tines!

És temps de caça

Publicat el 2 Març 2015 per Cal Carter

Respon

Durant el hivern un dels productes de temporada és la caça. La podem trobar exposada a diferents botigues i restaurants. La caça era un dels recursos principals per les cases de pagès per passar el llarg hivern. Avui en dia ha canviat molt, la caça ja no és una forma de sobreviure, molta gent la realitza com un esport i una afició. Aquí Mura durant aquests caps de setmana pots trobar grups de caçadors que la practiquen per aquestes terres.

La carn de caça és molt diferent, té molts pocs greixos, un major part de proteïnes, rica en ferro i fòsfor, i amb menys colesterol que la resta de carns, ja que l’animal ha rebut una alimentació natural. Per aquestes raons, la seva carn té un color més pujat i una olor intensa.

A casa nostra aquest any hi podeu degustar una perdiu roja amb un farcellet de col, un civet de senglar o el canaló de faisà i tòfona (que vareu veure en el post de la tòfona de la setmana passada). Aquests són els plats més sol·licitats aquests dies juntament amb la tòfona.

Si voleu conèixer alguna cosa més sobre aquest producte de temporada o sobre els nostres plats podeu deixar qualsevol pregunta a comentaris (a sota del escrit) i nosaltres les anirem contestant.

Civet de senglar del Restaurant Cal Carter

Canaló de faisà i tòfona negra del Restaurant Cal Carter

Perdiu roja amb un farcellet de col del Restaurant Cal Carter

La reina de l’hivern: la tòfona

Publicat el 19 Febrer 2015 per Berta Perich

La tòfona és un dels productes més preuats durant l’hivern. La seva temporada comença el desembre i acaba el març. Però com sempre dependrà de les condicions meteorològiques.
Aquest bolet subterrani és força complicat de localitzar. S’utilitzen animals per la recol·lecció. Primer s’utilitzaven porcs i avui en dia gossos. Un gran amant de la tòfona és el porc senglar! Moltes vegades arriba primer a les seves mans que les de l’home.

Producte: Tófona negra (Cal Carter)

És molt important conèixer el punt de maduresa de la tòfona, ja que collir-la verda pot causar que es faci malbé abans i no tingui les seves propietats aromàtiques.

Tenim molta sort que aquest any la tòfona té una qualitat formidable! Aquest tresor l’hauríem de preservar de les males pràctiques amb la collita i protegir-la del seu gran enemic el senglar. Un altre enemic és l’època de sequera, així que cada any, per desgracia, no en podem gaudir d’ ella.

Un any més hem elaborat uns quants plats amb la reina de l’ hivern, o perquè no la reina de la cuina.

Canaló de faisà i tòfona negra de Cal Carter

Amanida de tòfona i foie de Cal Carter

Parmantier de patata, tòfona i ou ferrat

Plats simplement per gaudir de la tòfona!

Si voleu conèixer alguna curiositat de la tòfona pregunteu. Estarem encantats de contestar 🙂

Poti-poti, el plat típic de Mura

Publicat el 24 Setembre 2014 per Cal Carter

Avui us deixem la recepte del nostre plat típic de Mura: el poti-poti.

Ingredients per a 6 persones:

2 kg patates grosses
½ kg bacallà sec
2 pebrots vermells
6 tomàquets d’amanir
200 g olives arbequines
3 ous durs per decorar
2 cebes
Una mica d’oli i sal

Elaboració

Poseu les patates a bullir amb pela. Un cop bullides traieu-les de l’aigua i deixeu-les refredar. Peleu les patates i talleu-les a rodanxes de mig centímetre de gruix.
Talleu les cebes i els pebrots a tires una mica fines i els tomàquets a rodelles del mateix gruix que les patates.
En una safata fonda es van col•locant els ingredients per capes. Es comença amb les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Saleu i amaniu amb força oli. Serviu-lo fresc.

Bon profit!!!

Vi de tina Mas Arboset

Publicat el 21 Juliol 2014 per Cal Carter

Aquesta setmana hem rebut a casa amb molta alegria una ampolla molt especial. Si més no per mi. El vi de tina de pedra seca de Mas Arboset el va fer la casa Abadal. És una ampolla de vi fruit d’entusiasme i treball. No és una ampolla qualsevol. Abadal, fa un any, va creure amb la meva il·lusió de recuperar una vinya amb una tina que tant ens caracteritza a les terres de les Valls del Montcau. D’aquesta il·lusió en Valentí la va convertir en un projecte, avui dia és un fet.

El més bonic d’aquest projecte és poder compartir l’experiència amb gent que senti el mateix. En aquest camí, vaig conèixer en Miqui (Miquel Palau), un enamorat de la seva feina. El Valentí Roqueta ens explica que “l’hivern del 2013 es va agafar fusta de les diferents varietats que ja hi havia a la finca Mas Arboset. I es van emplenar a viver per tal de poder-les plantar durant l’Abril d’aquest any. S’ha afegit uns 900 ceps de les més de 10 varietats que existeixen a Mas Arboset. Entre aquestes varietats hi ha: sumoll, punxó fort, garnoxot, cua de moltó, malvasia de manresa, mandó, pansera, picapoll i dues varietats desconegudes. També s’ha recuperar una barraca de vinya situada en un marge, així com un safreig de recollida d’aigües plucials (que antigament es feia servir per acumular l’aigua que permetés fer tractaments a les vinyes)”.

Un altre dia especial i que el recordaré sempre, va ser el dia del descubat del vi de tina. Va ser un dia acompanyat d’enamorats del territori i del mon del vi. Veure aquell procés en viu, quan feia molts anys que no s’utilitzaven les tines en el mig de la vinya, em va fer sentir molt privilegiat. Sóc molt feliç d’haver viscut aquest moment, ja que fa molt temps que porto perseguint aquest fets. I penso seguir tirant per aquest camí perquè la nostra terra ho val.

Apart aquell dia vaig poder tenir la sort de compartir-ho amb tota la família, ja que Cal Carter va oferir un petit refrigeri en aquest entorn meravellós mentre es feia la cata de tres descubats. Un al final de la fermentació (17 dies després), un altre 34 dies després de l’entrada del raïm i l’ últim 53 dies.

Josep Roca, Miquel Palau i Valentí Roqueta dedicant unes paraules.

Moltes gràcies Valentí i tots els de la casa Abadal.

Jordi Perich i Singla

Cigronets de Mura

Publicat el 5 Juliol 2014 per Cal Carter

Respon

Si un producte es podria definir com estrella al restaurant, aquest seria el cigronet de Mura. És de tipus petit, sense pell, molt gustós i de cocció fàcil. Permet moltíssimes aplicacions tan en plats freds com calents, així com barrejat amb marisc, verdura o carn. Però a casa el fem d’una forma molt especial. És la recepta que el tiet Jordi va inventar fa uns anys, uns 25 anys o més. Encara no entenc com s’ha li va acudir fer aquella mescla…

Aquest cigró de mida petita es cultiva a Mura i a les poblacions veïnes. El podem trobar a El Celler on la Roser i el seu home el cultiven i comercialitzen.

Us deixo la recepta del plat més solicitat al restaurant i no hi ha dia que no el suggereixi. Fins hi tot penso que aquest és un dels plats o, més ben dit, el plat que han donat nom a Cal Carter.

Ingredients per a 10 persones:

1 kg Cigronets de Mura
½ kg de bacallà esqueixat
4 ous
Sal i oli
70 g de bicarbonat

Elaboració:

Posar els cigrons a estovar amb aigua i bicarbonat 24 hores abans de bullir-los. Remullar, esqueixar i dessalar el bacallà fins que es troba el punt de sal adequat al gust.

Tot seguit, treure els cigrons de l’aigua i evocar-los en una olla d’aigua calenta i fer-los bullir. Quan comença a bullir s’ha d’anar controlant, per anar traient l’espuma del cigrons. Amb uns 12 minuts ja estaran cuits.

A continuació elaborar un allioli suau.

Seguidament, s’escorren els cigrons i s’emplaten. Posar el bacallà sobre els cigrons escorreguts, i finalment estendre un capa generosa d’allioli sobre el bacallà. Per acabar, s’ha de gratinar. Senzill, no? 🙂

És un plat molt senzill de fer i el resultat és genial. Ja podeu convidar un grup d’amics i fer-lo a casa.

Berta Perich i Batallé

Família Perich

Parlarem de passions com Mura, productes de la terra, gastronomia, l'infinit món del vi, la nostra cultura i qualsevol cosa que ens passi pel cap. Així sóm els Perich's

Arxiu d'etiquetes: productes de la terra