La setmana passada el programa País Km0 del Canal Tronja va passar tota la jornada fent el programa en directe des de Mura. El Martí, el Jordi i el Marc vàren ser entrevistats entre molts altres.
Uns deixem els vídeos:
El primer video és tot el programa pels que tingueu una mica més de temps:
El segon vídeo és el troç de l’entrevista al Martí:
I l’últim vídeo és l’entrevista al Marc, com es nota que porta des de ben petit fent aquestes coses:
Avui us volem mostrar un vídeo realitzat per nosaltres on ensenyem el nostre poble. Esperem que us agradi 🙂
Si voleu veure més vídeos produïts per nosaltres, només us heu de subscriure en el canal de Youtube!
Bon estiu a tots! I no us oblideu de passar algun dia per Mura durant aquesta temporada.
El Rebost del Bages presenta la pròxima setmana la seva nova imatge amb una pàgina web nova i El Rebost TV, on penjaran varis reportatges de productes de la zona. Nosaltres us deixem el dels cigronets que vàrem col·laborar l’any passat!
Míriam moltes gràcies per tot!
Avui m’agradaria parlar-vos d’una caminada preciosa que passa per Mura. Aquesta petita ruta la fa força gent de fora. Per exemple, aquesta mateixa setmana van venir a dormir un grup de francesos. La majoria d’excursionistes que la fan procedeixen de països del nord d’Europa, francesos o nord americans… poca gent del país. I això em sorprèn moltíssim, ja que la gent d’aquí sempre li ha agradat voltar pels nostres parcs i aquesta ruta és molt maca.
Els 3 monts és un itinerari que uneix els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Són uns 106 Km dividit en sis etapes.
El trajecte s’inicia al Parc Natural del Montseny. L’aventura parteix de les faldes del Turó de l’Home de 1706m segueix vorejant el Matagalls, de 1697m, i porta a Sant Miquel del Fai. Així es travessa els Cingle de Bertí, passa per Gallifa fins a Sant Llorenç Savall i s’entra al Parc Natural De Sant Llorenç del Munt i l’Obac per la bonica vall d’Horta. Es puja al cim de la Mola, de 1.104m, des d’on es contempla una vista formidable del Matagalls i de Montserrat. Es baixa pel mateix camí, on es passa a tocar del Montcau, de 1056m, camí al Coll d’Estenalles, per dirigir-se cap a Mura. Sortint del poble, es gaudeix de la vessant més desconeguda de Sant Llorenç fins arribar a Rellinars, on es fa camí cap a Monistrol per encarar la pujada a Montserrat.
Totes les fotografies són precioses i són de la web de “Els 3 monts”, ja que no en tinc de nostres.
Apart de realitzar trekking, amb aquest itinerari pots gaudir de cultura, gastronomia i grans paisatges. Tot això, només a 45 minuts de Barcelona. Crec que això és un dels èxits de la ruta, ja que la majoria de turistes poden passar uns dies a la capital i gaudir de la cultura catalana en el seu interior.
Els que us voleu interessar per fer la ruta es pot comprar un llibret amb totes les etapes, però per Internet també ho podeu descarregar. Us deixo el link: 3 monts
Bon cap de setmana!!! Recordeu que avui a les 20.00h estarem a la Fira Modernista de Terrassa!
Aquesta setmana estem molt ocupats! Primer la diada de Sant Jordi, avui concert dels Gossos a Mura i demà diumenge celebrem la festa de Sant Marc! Això és un no parar! 😉
Sant Marc és un dels patrons de Mura, conjuntament amb Sant Martí que és la festa Major (Novembre).
El diumenge de la setmana de Sant Marc és tradició començar la diada amb un retoc de campanes. Com la majoria de celebracions a casa nostra es fa una missa a les 12h a l’església de Sant Martí. Quan es surt de missa hi ha la tradició de repartir els panets de Sant Marc. Molts anys també hi ha coca i uns quants porrons que corren per la plaça.
Església de Sant Martí de Mura (fotografia de Cal Carter)
Aquest panet no és un simple pa! El panet de Sant Marc està beneït i tal com mana la tradició s’ha de guardar a casa per protegir contra els llamps, els temporals i sobretot de les pedregades durant tot l’any. Per Mura, antigament, el conreu era la font d’aliment que tenien les famílies, i per aquest motiu era molt important protegir-se de totes les tempestes que poden destrossar el cultiu. Com diu la dita o pregaria: “Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!”
Forn Carné
Una curiositat més, les mestresses de casa guardaven el pa tot l’any, però quan tenien el nou panet no tiraven el vell! El donaven els porcs que tenien a les parts baixes de totes les cases! Una cosa beneïda mai es tira, millor assegurar els animals! (som catalans, no?)
Aquest any el panet de Sant Marc ha sigut elaborat pel 
Forn Carné de Terrassa. Aquesta empresa familiar que va començar l’any 1948. Avui en dia l’empresa ha anat creixent i actualment és dirigida per un dels néts de la família, en Carles Carné.
Forn Carné
Durant tot el dia, es pot gaudir de la fira d’artesans que estaran pels carrers del poble de Mura. Hi podreu trobar artesans del mateix poble però també de pobles veïns i d’altres parcs naturals d’aquí Catalunya!
Esperem que gaudiu de la nostra diada! Feliç dia de Sant Marc i felicitats a tots els Marc’s! Incloent el de casa! 😉
Ahir va ser un dels dies festius més macos! La diada de Sant Jordi és una festa única. La cultura, l’amor i el bon temps de primavera són els seus atractius. A Mura també la celebrem! De bon matí ja pots anar a comprar la rosa a ca la Roser (El Celler) i desprès els nens de l’Escola de Mura a la placeta (plaça Tomas Viver) realitzen un petit recital cada any! Quina monada tots els nens!! Espero que el vostre dia estigues ple de roses i llibres!
Per cert, moltes gràcies per la gran quantitat de felicitacions i detalls que vàrem rebre tots els Jordi’s de casa!
El Celler de Mura
Roses de les dones de Cal Carter 🙂
Regal de la Roser (El Celler) per la família Perich
Recordeu que demà hi ha la nit basca a Cal Carter!! Bon cap de Setmana!
Gossos està celebrant els seus 22 anys dalt dels escenaris amb una gira de concerts i Mura tindrà la gran sort de rebre’ls el pròxim 25 d’ Abril, coincidint amb la festa de Sant Marc. En total seran prop de dues hores de concert, on Gossos interpretarà alguns dels més de 150 temes que ha publicat en els seus anys de carrera musical. Aquest concert és organitzat per l’Ajuntament de Mura i el preu de l’entrada és de 11€, podeu trobar tota la informació a la seva web.
I per si amb tot això no en teniu prou, Cal Carter organitzem uns pintxos abans del concert! Sobre les 20.00h començarem a servir aquest aperitiu típic del País Basc.
En tindrem de molt variats, però perquè aneu fent boca us deixem algunes proves que ha començat el Jordi a fer avui!
Us hi esperem a tots!!
Aquí teniu un dels concrets que vàren fer els Gossos en el Kursal i auditori:
El brownie és un d’aquells pastissos que m’encanten. Però com tot el que em fascina em va a temporades. És a dir, que en menjo tant que m’acabo col·lapsant hi he de fer abstinència durant un temps. Però diumenge, vaig servir una taula on dues noies el van demanar. I quan van acabar van sortir tant encantades, que em van fer venir ganes de menjar-n’he un tall.
Aquí casa ja fa molts anys que servim brownies, i tenim forces clients que hi tenen devoció. A qui no li agrada uns bons postres de xocolata!
La Concepció s’ha fet un fart! 🙂 I avui volem compartir la nostra recepta ja que és senzilla i la podeu fer a casa.
Un punt molt positiu d’aquesta recepta és que no hi ha farina! és un dolç lliure de gluten i persones que són celíacs el poden gaudir.
Ingredients:
– 400 g de nous
– 150 g de sucre
– 150 g de xocolata negra
– 150 g de mantega
– 4 ous
Brownie del Restaurant Cal Carter
Elaboració:
Triturar les nous ben fines fins que quedi pols, i alhora, fondre la xocolata. Després separar el rovell de la clara, i batre les clares a punt de neu. El rovell s’ha de barrejar amb el sucre fins que quedi una pasta. A aquesta pasta hi afegim la mantega i la xocolata. Tot seguit, hi evoquem les nous i ho barregem. I per acabar i posem les clares. Quan ja tenim la barreja feta, posem la pasta en un motllo rodó i ho posem el forn a 220º durant 15 minuts.
Per servir-lo, hi ha moltes opcions: amb xocolata calenta, amb una bola de gelat de vainilla, amb maduixetes o amb gelat de plàtan…
Si teniu dubtes els podeu deixar a comentaris!! I si us atreviu a fer-ho ha casa expliqueu-nos la experiència!
Bon profit!!
Molta gent li sorprèn la vinculació de Mura amb el vi, ja que no tenim paisatges de vinya. Mura sempre ha estat unit el món del vi, però sobretot quan França va sofrir la fil·loxera i es va incrementar les hectàrees de producció de vinya a casa nostra.
El Bages és format per un pla central i envoltat de serra. Mura, Talamanca i Rocafort es troban en una d’aquestes serres, on plantar vinya era i és molt complicat. Antigament, la vinya es trobava a les vessants de les muntanyes. Per poder produir es construïen unes terrassetes amb pedra seca. Les vinyes moltes vegades es trobaven en llocs tant dificultosos que fins hi tot els animals no hi tenien accés. Per aquest motiu, es van construir les tines en mig de la vinya, unes construccions úniques.
Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada pel fotògraf Joan Llenas
Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada per en Joan Llenas
A totes les cases de Mura, tenen una part que era destinada per la producció de vi. Per exemple, si veniu a casa, el en bar hi tenim dues tines, la premsa de l’avi Josep, un cargol i tenim el celler que ara és un menjador privat.
Premsa de l’avi Josep
La poca vinya que hi ha a Mura és privada. Actualment, no es comercialitza. El ser una terra de vi, on la maquinària no pot entrar i tot el procés ha de ser manual en llocs ja que no són fàcils; això fa que incrementi costosament el preu del vi, i que no sigui competitiu en el mercat. Per exemple, el Penedès és ben pla i és pot fer una gran producció i utilitzant maquinària. El cost d’una ampolla no es pot comparar si produeixes vi en terrassetes on no hi ha accés de maquinària i s’ha de realitzar tot a mà.
Com he dit abans hi ha vinya privada, ja que la qualitat és molt alta i hi ha algunes persones interessades en invertir en qualitat. Els anys 60, en el món del vi es va prioritzar la quantitat de producció sobre la qualitat. La gent de Mura deia “Allà baix fan litres i nosaltres fem vi“. I així vàrem acabar.
Espero que hàgiu gaudit del post sobre la vinya. Si us ha agradat pròximament penjarem més informació sobre les tines!
Durant el hivern un dels productes de temporada és la caça. La podem trobar exposada a diferents botigues i restaurants. La caça era un dels recursos principals per les cases de pagès per passar el llarg hivern. Avui en dia ha canviat molt, la caça ja no és una forma de sobreviure, molta gent la realitza com un esport i una afició. Aquí Mura durant aquests caps de setmana pots trobar grups de caçadors que la practiquen per aquestes terres.
La carn de caça és molt diferent, té molts pocs greixos, un major part de proteïnes, rica en ferro i fòsfor, i amb menys colesterol que la resta de carns, ja que l’animal ha rebut una alimentació natural. Per aquestes raons, la seva carn té un color més pujat i una olor intensa.
A casa nostra aquest any hi podeu degustar una perdiu roja amb un farcellet de col, un civet de senglar o el canaló de faisà i tòfona (que vareu veure en el post de la tòfona de la setmana passada). Aquests són els plats més sol·licitats aquests dies juntament amb la tòfona.
Si voleu conèixer alguna cosa més sobre aquest producte de temporada o sobre els nostres plats podeu deixar qualsevol pregunta a comentaris (a sota del escrit) i nosaltres les anirem contestant.
Civet de senglar del Restaurant Cal Carter
Canaló de faisà i tòfona negra del Restaurant Cal Carter
Perdiu roja amb un farcellet de col del Restaurant Cal Carter