Cal Carter, sempre ha sigut un bar de poble. El clàssic bar del poble on es fan tertúlies, es llegeix el diari i es juga (jugava) a cartes. Però aquesta última activitat ha anat perdent força amb els anys. Pot ser hauríem de treure el wi-fi 😉
Quin és el joc que us agradava més?
Perdoneu la qualitat de les fotografies però n’hi ha de molt velles!
Quanta gent falta d’aquestes fotografies… 🙁
Espero que us agradin i tingueu molts bons records!
Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…
“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”
Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.
Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”
Us deixem algun record del dia de la celebració:
Ja s’ha acabat l’estiu i comença una nova temporada de rutines i nous objectius. Nosaltres no anem a l’escola, però cada setembre desprès de la diada és com tornar a començar i posar tot a lloc. Per aquest motiu hem estat una mica absents de les xarxes socials. Estem preparant nous continguts, una carta nova i molts projectes nous (o ja en camí). Per cert, que si teniu alguna idea, només ens ho heu de deixar escrit als comentaris! 🙂
Avui, com ja diu el títol, volem compartir amb vosaltres com fer el ketchup casolà, ja que hi ha molta gent que ho pregunta. Ja sé que a alguns de vosaltres aquesta paraula us transmet a cuina ràpida, o bé a cuina americana, però no us espanteu, ja que, si és casolà, fet amb productes naturals i de qualitat, és una bona opció per acompanyar els nostres plats.
Per cert, algú utilitza la paraula ketchup escrita amb català? Quètxup? Jo sincerament no ho he escrit mai així.
Us deixo el vídeo que vàrem gravar amb el Jordi, esperem que us agradi. Si teniu algun dubte, només ens ho heu de dir i respondrem encantats.
Preferiu que escrivim les receptes o les gravem? O les dues?
Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!
Amb la calor ve de gust menjar plats lleugers i refrescants, com aquest gaspatxo que et portem avui. Com en totes les receptes tradicionals, trobaràs diferents versions de gaspatxos: alguns incorporen ceba, altres ho fan sense pebrot vermell, hi ha a qui li agrada sense pa… Jo et porto la versió que fem a casa i que ens encanta. Apart és un bon plat per gaudir de la horta de Mura! Començant pel producte estrella, el tomàquet de Mura. Gairebé totes les setmanes d’estiu el fem i el prenem ben fred com a primer plat, tant per dinar com per sopar.
Us deixem el vídeo d’en Jordi fent el gaspatxo! I si el feu a casa, deixeu un comentari del resultat 🙂
Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!
Les nits d’estiu són perfectes per fer un soparet a la fresca. Un bon plat per acompanyar aquesta fantàstica atmosfera són unes bones sardines fresques a la brasa!
Nosaltres cada dimecres d’estiu fem sardinada per sopar i sincerament té força èxit, no ser si perquè la gent li fa força mandra fer sardines a casa (netejar, l’olor, …) o perquè també tenen un bon preu! Per 8 €, ja has sopat :)
Aquesta setmana abans de servir els sopars vaig gravar el Jordi netejant sardines. Així que he pensat que podria escriure un post de com netejar les sardines! Espero que us agradi.
Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!
Bon cap de setmana i pels que comenceu vacances molt bones vacances!
Per fer un bon Café amb llet és necessari que el producte sigui de bona qualitat. Nosaltres treballem amb Caffe Fantini, una casa italiana de gran qualitat. Vàrem organitzar un workshop, on vàrem convidar un barista italià, Antonello di Donato i la Sònia Sosa, la distribuïdora de la casa.
Però avui parlarem del Art Latte, ja que esta de moda. El essencial per poder fer les formes o dibuixos en un cafè és la llet que l’has de tornar crema.
Per aconseguir aquesta textura s’han de seguir els passos següents:
Un cop tenim la llet ben preparada es qüestió de aprendre a fer figures i moooolta pràctica! 😉
us deixem el vídeo d’una de les demostracions!
Avui us deixem una recepta d’un dels plats més típics de la nostra cuina! Peus de porc ral farcits i gratinats amb parmesano. Si teniu algun dubte, podeu deixar-ho a comentaris i segur que el Jordi us el contestarà a tots!
Ingredients per a 4 persones:
4 peus de porc ral bullits i desossats (2 meitats de peu per persona)
Formatge rallat (parmesano)
300 g carn trinxada de porc
-100 g de foie
150 g de sofregit de ceba i tomàquet
½ copa de brandi
Brou
Ceps secs
Elaboració:
Evocar el sofregit en una paella, juntament amb la carn trinxada i el foie. S’ha d’anar remenant fins que quedi una massa homogènia i ben cuita. Després cal afegir el brandi i reduir-lo una mica. Tot seguit, passar la massa pel robot elèctric i deixar-ho refredar. Quan ja tenim la massa freda, cal farcir els peus amb ella.
A continuació, cal elaborar una reducció amb el brou i els ceps secs. Quan ja tinguem el brou preparat, l’evoquem en una plata amb els peus i posem el formatge rallat sobre els peus. Finalment, el posem al gratinador fins que el formatge estigui torradet.
Dilluns el vespre, en Joan, per molta gent el Foll, ens va deixar. Avui a les 12 hores a l’església de Sant Martí fan la misa.
El Joan formava part de la família de Cal Carter, va compartir bons i mals moments amb tots nosaltres. Però si una cosa era, era bona persona. Us volem deixar algunes de les fotos que tenim i compartir moments viscuts junts.
El cap de setmana passat vàrem anar a una font que es trobava entre Casasaies i el Flequer. Just a sota les ruïnes de la casa molt desconeguda de “Can Victu” (Victor); ja que no si pot arribar per pista. Llàstima que tot està molt sec, però clar, amb la poca pluja o la inexistència d’ella durant aquests mesos… Però l’excursió és maca, a més a més, passem per les tines que sempre és un punt a favor en qualsevol excursió. 🙂
Segons alguns mapes posa que es diu Font del Coll Dat, però el tiet Jordi no recordava pas aquest nom. És una font que està força amagada i molta gent no la coneix, tot i que és de fàcil accés! Vosaltres la coneixeu? I sabeu algun altre nom?
Aquest petit espai i angost és molt curiós, ja que té un microclima. En el 1985, un dels grans incendis de la zona, es va cremar tot menys aquest racó. On gràcies això es va poder salvar aquest menut indret que el fa únic. Es conserva una gran quantitat de boix grèvol i roures. A final d’any, m’agradaria tornar-hi i mostrar-vos el lloc amb aigua i tot florit.
Hem penjat un vídeo en el canal de Youtube de Cal Carter de l’excursió! Esperem que us agradi!
Si us ha agradat farem més vídeos de rutes o petites excursions per fer! Deixeu el vostre comentari!
Ah! Recordeu que ens podeu seguir en Youtube per veure tots els vídeos que pengem!
L’altre dia a la tarda estàvem fent la xerradeta en el bar de Cal Carter amb el Lluís Marquès. I entre moltes anècdotes i històries va sortir el tema de l’àvia Margarita. Jo no la vaig conèixer, així que l’única cosa que tinc és escoltar tot el possible sobre ella. Però el Lluís em va dir: “Saps què, em sembla que tinc unes fotografies a casa d’ella…”
Així que un parell de dies més tard, vaig rebre un e-mail. I quina sorpresa més maca! Em va encantar! Moltes gràcies Lluís!
Personalment, aquestes dues fotografies em van agradar moltíssim. Així que he pensat que podríem penjar fotografies antigues de Mura cada setmana. El Lluís me’n va passar forces i l’avi Josep també en tenia moltes. Que us sembla la idea?