El baietó, plat típic d’hivern

Publicat el 23 Novembre 2016 per Cal Carter

A principis d’octubre vàrem rebre una trucada des de Madrid d’una senyora que es deia Lucia i treballava per TV1. Ens havia dit que li havien agradat molt els vídeos de receptes que tenim penjats el Youtube i que estava interessada a gravar una recepta especial. Sincerament, estava molt interessada amb el poti-poti com a plat típic. El problema és que ells volien gravar al final d’Octubre, i en aquesta època tots els productes de l’horta d’estiu ja no n’hi ha. Així que li vàrem proposar un dels plats més típics d’hivern, el baietó. Qui no ha menjat col i patata? Tots els de Mura un fart! Sobretot en temps passats!

Esperem que us agradi el vídeo! I agraïm un munt a la Lucia i tot l’equip d'”Aquí la tierra” de TV1 i el Pere del Molí per deixar-nos gravar el seu hort!

Tenim el vídeo penjat el Youtube! Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Timbal d’albergínia blanca, botifarra negra i formatge de cabra

Publicat el 29 Octubre 2016 per Cal Carter

Respon

Albergínia blanca: hortalissa autòctona del Bages, que es va deixar de cultivar el segle passat, i que actualment s’està intentant recuperar. Es caracteritza per ser més suau que l’albergínia negra però la seva conservació és més complicada perquè madura més ràpidament. El 90% del seu pes és aigua, i això provoca que el seu contingut energètic sigui molt baix. L’altre 10% conté hidrats de carboni, fibra, proteïnes i sals minerals.

(Foto: del Rebost del Bages)

INGREDIENTS
3 Albergínies blanques
40g Botifarra negra
1 Llesca de pa
Formatge de cabra
All
Romaní
Oli d’oliva
Farcit: 100g tomàquet, 30g pebrot vermell, 20g olives negres, 10g ceba escalonia, 1 filet d’anxova, julivert, pebre, oli d’oliva i mini brots

ELABORACIÓ
Agafem l’albergínia blanca i l’escalivem directament de flama. Seguidament l’emboliquem amb paper de plata i la deixem refredar. Un cop freda, la pelem sense passar per aigua.
A continuació, traiem el budell de la botifarra negra, i l’aixafem a una paella fins que quedi esmicolada.
Per fer el farcit, hem de pelar els ingredients, tallar ben menut i amanir.
Seguidament, agafem oli d’oliva, all i romaní i ho triturem. Aquesta barreja la pintem amb un pinzell sobre la llesca de pa. I per acabar, torrem la llesca al forn a 180º fins que estigui al punt.
Per realitzar el muntatge del plat utilitzarem un cilindre. Començarem fent una base d’albergínia, i tot seguit botifarra negra, formatge de cabra i el farcit, posant-ho un sobre l’altre per capes formant un timbal. Per decorar, posarem uns brots de decoració i la llesca de pa per acompanyar el plat.

Aquesta recepte la vàrem fer aquesta setmana a Barcelona. Us volem ensenyar la nostra experiència en Fòrum Gastronòmic i Hostelco 2016 a Barcelona. Aquesta fira del producte gastronòmic és la més important del sector. En aquesta nova edició va participar la Xarxa Productes de la Terra, que impulsa la Diputació de Barcelona, amb un gran estand amb 26 empreses i una aula de cuina. Nosaltres vàrem participar en l’aula de cuina amb el timbal d’albergínia blanca amb botifarra negra del Bages. Així que en el video trobareu una mica de fira més la recepte. Esperem que us agradi.

*la gravació no és gaire bona, ja que les circumstàncies i les condicions … no eren favorables Però apart de que nosaltres no som tècnics, però per fer-vos una idea n’hi ha prou 🙂

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Moments i record (II)

Publicat el 13 Octubre 2016 per Berta Perich

Cal Carter, sempre ha sigut un bar de poble. El clàssic bar del poble on es fan tertúlies, es llegeix el diari i es juga (jugava) a cartes. Però aquesta última activitat ha anat perdent força amb els anys. Pot ser hauríem de treure el wi-fi 😉

Quin és el joc que us agradava més?

Perdoneu la qualitat de les fotografies però n’hi ha de molt velles!

Quanta gent falta d’aquestes fotografies… 🙁

Espero que us agradin i tingueu molts bons records!

Els 100 anys de la Casimira de Cal Grande

Publicat el 11 Octubre 2016 per Martí Perich

Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…

“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”

Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.

Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”

Us deixem algun record del dia de la celebració:

El nostre ketchup casolà

Publicat el 26 Setembre 2016 per Berta Perich

Respon

Ja s’ha acabat l’estiu i comença una nova temporada de rutines i nous objectius. Nosaltres no anem a l’escola, però cada setembre desprès de la diada és com tornar a començar i posar tot a lloc. Per aquest motiu hem estat una mica absents de les xarxes socials. Estem preparant nous continguts, una carta nova i molts projectes nous (o ja en camí). Per cert, que si teniu alguna idea, només ens ho heu de deixar escrit als comentaris! 🙂

Avui, com ja diu el títol, volem compartir amb vosaltres com fer el ketchup casolà, ja que hi ha molta gent que ho pregunta. Ja sé que a alguns de vosaltres aquesta paraula us transmet a cuina ràpida, o bé a cuina americana, però no us espanteu, ja que, si és casolà, fet amb productes naturals i de qualitat, és una bona opció per acompanyar els nostres plats.

Per cert, algú utilitza la paraula ketchup escrita amb català? Quètxup? Jo sincerament no ho he escrit mai així.

Us deixo el vídeo que vàrem gravar amb el Jordi, esperem que us agradi. Si teniu algun dubte, només ens ho heu de dir i respondrem encantats.

Preferiu que escrivim les receptes o les gravem? O les dues?

Cua de bou estofada al vi d’Oporto

Publicat el 23 Agost 2016 per Berta Perich

Feia temps que teníem ganes d’ensenyar-vos com cuinem la cua. Però entre una cosa i l’altre…. (ja se sap la nostra feina és un pel complicada). Però per fi vàrem gravar la cua de Cal Carter.

Això de gravar és força complicat pels que no en sabem, ja que entre gravar, editar i tenir cuiners a disponibilitat és bastant dificultós. Molt factors nous a controlar. 🙂

Esperem que tots vosaltres us agradi aquesta manera de transmetre les receptes. (podeu deixar algun comentari dient la vostra opinió). Segur, que alguns de vosaltres ja heu vist el vídeo en el Youtube, ja que cada vegada som més! 😛

Anant ja pel tema de cuina, la cua de bou (vedella, vaca i, més rarament, toro) és una part molt melosa i gelatinosa, que té col.làgen i un greix a tocar l´os que la fa particularment fantàstica. Li convé una cocció lenta, requereix força temps, però val molt la pena.

Us deixem de vídeo d’en Jordi cuinant la cua de bou. Esperem que us agradi!

Per cert, avui en dia ja no la fem així, ja que no posem farina, així no porta gluten. Però com he dit, casi vàrem tardar un any a gravar! I amb aquest temps en Jordi ha fet algun canvi.

Gaspatxo, un bon plat d’estiu

Publicat el 16 Agost 2016 per Berta Perich

Respon

Amb la calor ve de gust menjar plats lleugers i refrescants, com aquest gaspatxo que et portem avui. Com en totes les receptes tradicionals, trobaràs diferents versions de gaspatxos: alguns incorporen ceba, altres ho fan sense pebrot vermell, hi ha a qui li agrada sense pa… Jo et porto la versió que fem a casa i que ens encanta. Apart és un bon plat per gaudir de la horta de Mura! Començant pel producte estrella, el tomàquet de Mura. Gairebé totes les setmanes d’estiu el fem i el prenem ben fred com a primer plat, tant per dinar com per sopar.

Us deixem el vídeo d’en Jordi fent el gaspatxo! I si el feu a casa, deixeu un comentari del resultat 🙂

Sardines amb pa amb tomàquet, un plat d’estiu

Publicat el 5 Agost 2016 per Berta Perich

Respon

Les nits d’estiu són perfectes per fer un soparet a la fresca. Un bon plat per acompanyar aquesta fantàstica atmosfera són unes bones sardines fresques a la brasa!

Nosaltres cada dimecres d’estiu fem sardinada per sopar i sincerament té força èxit, no ser si perquè la gent li fa força mandra fer sardines a casa (netejar, l’olor, …) o perquè també tenen un bon preu! Per 8 €, ja has sopat :)

Aquesta setmana abans de servir els sopars vaig gravar el Jordi netejant sardines. Així que he pensat que podria escriure un post de com netejar les sardines! Espero que us agradi.

Com preparar un bon cafè

Publicat el 29 Juliol 2016 per Berta Perich

Respon

Per fer un bon Café amb llet és necessari que el producte sigui de bona qualitat. Nosaltres treballem amb Caffe Fantini, una casa italiana de gran qualitat. Vàrem organitzar un workshop, on vàrem convidar un barista italià, Antonello di Donato i la Sònia Sosa, la distribuïdora de la casa.

Però avui parlarem del Art Latte, ja que esta de moda. El essencial per poder fer les formes o dibuixos en un cafè és la llet que l’has de tornar crema.

Per aconseguir aquesta textura s’han de seguir els passos següents:

Llet fresca, de preferència sencera, posar-la en una gerra (com a molt per dos cafès).
Introduir el vaporitzador d’una forma molt superficial.
Obrir el vaporitzador.
col·locar el vaporitzador de costat de manera que la llet giri ràpidament per evitar escuma seca.
Quan arribeu als 37 ° C, introduïu el vaporitzador a la llet a més profunditat.
Seguiu fins als 65 ° C.
Apagueu el vaporitzador i extraieu-lo de la gerra.
Colpegeu la gerra contra la taula i moveu-la en cercles per eliminar les bombolles grans que es puguin haver format.

Un cop tenim la llet ben preparada es qüestió de aprendre a fer figures i moooolta pràctica! 😉

us deixem el vídeo d’una de les demostracions!

Un dia per la capital: “Manresa, el cor de Catalunya”

Publicat el 5 Juliol 2016 per Berta Perich

Respon

Aquest mes de juny hem sortit de Mura per anar a fer turisme a la capital de la nostra comarca, el Bages. Manresa és una ciutat d’uns 75.000 habitants i està a només 20 km de Mura.

Vistes des del tren

Hem arribat a Manresa amb transport públic i en Josep, Conseller de turisme del Consell Comarcal, i en Joan, regidor de turisme de Manresa ens han rebut al Punt d’ Informació per donar-nos la benvinguda a la ciutat i el començament del fam trip. Una quarantena de responsables d’allotjaments turístics de la comarca del Bages hem participat en aquest fam trip.

Per començar, ens han portat directament a veure el carrer del Balç, un carreró medieval al casc antic de Manresa. Quan entres en aquest carrer estret i ple de porxos, sembla que retrocedeixis en el temps! Passejant, ens hem pogut fer una idea de com vivien els manresans el segle XIV. Els reis, els nobles i els artesans sembla que encara existeixin en aquest carreró subterrani ple d’història.

Pot ser interessant veure-ho en dates assenyalades com per Tots Sants o per Nadal, que ens han dit que el carrer es transforma en un passatge del terror o en uns racons increïbles per un pessebre vivent! Us deixem la pàgina web per consultes: www.manresaturisme.cat

Un cop tornem a l’actualitat, ens porten a veure la Seu, un dels edificis més emblemàtics de Manresa. La Seu de Manresa és una església gòtica dissenyada per Berenguer de Montagut. Les obres de l’església van començar el 1322 i no es van acabar fins a finals del segle XV. La Seu és un edifici gòtic format per una ampla planta de saló amb tres naus i un absis heptagonal. Té les parets plenes d’uns fantàstics vitralls que es poden veure per entre les múltiples columnes. Junt amb els vitralls, hi trobem importants retaules de gran interès. A la façana exterior hi domina una gran rosassa sobre una galeria porxada i, pels costats, es veuen dues torres.

timpà de l’antiga església

Claustre

timpà autentic

La Mare de Déu (imatge central) fa 1.80 metres d’alt

Sortim de la Seu per endinsar-nos a la Cova, un lloc de pelegrinatge i culte on Ignasi de Loiola passà gairebé un any. Es diu que aquí va escriure els Exercicis Espirituals. A finals de segle XVI es desperta un gran interès pels llocs ignasians i es va començar a venerar la Cova col·locant una creu al cim de la roca i tancant la balma amb una porta. Més tard, van construir una capella dedicada a Sant Ignasi al costat de la Cova.

Porta de Llimona

Des d’aquí, podem gaudir d’unes grans vistes i ens quedem bocabadats davant del Pont Vell, un pont romànic de 8 arcs de mig punt construït sobre el riu Cardener. Aquest pont ha estat destruït més d’una vegada i el van acabar de refer entre 1960 i 1962.

La pròxima parada va se a la Capella del Rapte, l’antic Hospital de Santa Llúcia, enderrocat durant la Guerra Civil, aquesta capella recorda un dels miracles protagonitzats per Sant Ignasi de Loiola: un rapte espiritual on va restar immòbil durant vuit dies.

Capella del Rapte

Després de la visita religiosa, passegem per la plaça de l’Ajuntament i anem a parar al carrer Sobrerroca, on ens trobem el famós pou de la gallina. Sembla ser un simple pou, un pou normal i corrent, però és conegut per tots els manresans. Diu la llegenda, que hi havia una nena que cuidava la gallina de la seva madrastra. Un dia, la gallina va caure al pou i es va morir ofegada. La nena, que tenia molta por de la seva madrastra, va demanar a Sant Ignasi de Loiola que li retornés la seva gallina amb vida i sembla que així va succeir. Des de llavors, que la ciutat conserva el pou en record al sant que passà una temporada en aquesta ciutat.

Continuant l’itinerari, passem pel carrer del Cap del Rec, on ens expliquen la importància de l’aigua a Manresa. Ens conviden a fer una excursió per la sèquia de Manresa i prometem tornar i explicar-vos la sequera que van passar els manresans i perquè celebren les festes de la Llum!

Tot passejant, passem per la Plana de l’Om i anem a parar a la Plaça Sant Domènec, on ens trobem l’escultura d’un portal i ens hi fan passar per sota. A veure si, mica en mica, acaba sent un ritual per la gent que va a visitar aquesta ciutat! Manresa obra les portes a tots els visitants o pelegrins.

Els nostres guies: en Guillem i la Marina

Continuem caminant i anem a parar al Passeig Pere III, un passeig ampli, verd, amb cadires per seure i lloc de trobada per molts manresans. Aquí al mateix Passeig ens trobem el Casino, edifici que va ser la seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Actualment, hi trobem la biblioteca de Manresa. Just al costat, ens trobem un altre edifici emblemàtic, el Kursaal, un edifici de principis del segle XX que l’any 2007 es va reinaugurar com a teatre-auditori. És aquí mateix on parem per dinar, al restaurant que porta el mateix nom del Kursaal.