Moments i record (II)

Cal Carter, sempre ha sigut un bar de poble.  El clàssic bar del poble on es fan tertúlies, es llegeix el diari i es juga (jugava) a cartes. Però aquesta última activitat ha anat perdent força amb els anys. Pot ser hauríem de treure el wi-fi 😉

Quin és el joc que us agradava més?

dsc_0003

dsc_0042 escanear0023-2 escanear0034-5 escanear0045-3 escanear0063-3 escanear0086 escanear0087 escanear0110-2

Perdoneu la qualitat de les fotografies però n’hi ha de molt velles!

Quanta gent falta d’aquestes fotografies… 🙁

Espero que us agradin i tingueu molts bons records!

Els 100 anys de la Casimira de Cal Grande

Aquest passat dissabte dia 8 d’octubre la nostra veïna va fer 100 anys. Primer va ser la mare, la Papeta, i al cap de trenta anys la Casimira. Totes dues han sobrepassat els 100 anys! Les dues gaudint d’una magnifica salut…

“Casimira, tots hem pogut comprovar els seu estat d’excel·lència. Pot estar molt orgullosa, com ho estem tots els muratans!”

Una gran alegria tots els que hem viscut el seu dia a dia i comprovar la seva fortalesa, el seu optimisme, combinat al mateix temps d’ una gran dosi d’humilitat i senzillesa.

Més coincidència impossible: “ Gran és la Casimira de Cal Grande”

Us deixem algun record del dia de la celebració:

img_7138 img_7137

 

El nostre ketchup casolà

Ja s’ha acabat l’estiu i comença una nova temporada de rutines i nous objectius. Nosaltres no anem a l’escola, però cada setembre desprès de la diada és com tornar a començar i posar tot a lloc. Per aquest motiu hem estat una mica absents de les xarxes socials. Estem preparant nous continguts, una carta nova i molts projectes nous (o ja en camí). Per cert, que si teniu alguna idea, només ens ho heu de deixar escrit als comentaris! 🙂

Avui, com ja diu el títol, volem compartir amb vosaltres com fer el ketchup casolà, ja que hi ha molta gent que ho pregunta. Ja sé que a alguns de vosaltres aquesta paraula us transmet a cuina ràpida, o bé a cuina americana, però no us espanteu, ja que, si és casolà, fet amb productes naturals i de qualitat, és una bona opció per acompanyar els nostres plats.

img_4805

Per cert, algú utilitza la paraula ketchup escrita amb català? Quètxup? Jo sincerament no ho he escrit mai així.

Us deixo el vídeo que vàrem gravar amb el Jordi, esperem que us agradi. Si teniu algun dubte, només ens ho heu de dir i respondrem encantats.

Preferiu que escrivim les receptes o les gravem? O les dues?

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Cua de bou estofada al vi d’Oporto

Feia temps que teníem ganes d’ensenyar-vos com cuinem la cua. Però entre una cosa i l’altre….  (ja se sap la nostra feina és un pel complicada). Però per fi vàrem gravar la cua de Cal Carter.

IMG_2930

Això de gravar és força complicat pels que no en sabem, ja que entre gravar, editar i tenir cuiners a disponibilitat és bastant dificultós. Molt factors nous a controlar. 🙂

Esperem que tots vosaltres us agradi aquesta manera de transmetre les receptes. (podeu deixar algun comentari dient la vostra opinió). Segur, que alguns de vosaltres ja heu vist el vídeo en el Youtube, ja que cada vegada som més! 😛

IMG_5360

Anant ja pel tema de cuina, la cua de bou (vedella, vaca i, més rarament, toro) és una part molt melosa i gelatinosa, que té col.làgen i un greix a tocar l´os que la fa particularment fantàstica. Li convé una cocció lenta, requereix força temps, però val molt la pena.

Us deixem de vídeo d’en Jordi cuinant la cua de bou. Esperem que us agradi!

Per cert, avui en dia ja no la fem així, ja que no posem farina, així no porta gluten. Però com he dit, casi vàrem tardar un any a gravar! I amb aquest temps en Jordi ha fet algun canvi.

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Gaspatxo, un bon plat d’estiu

Amb la calor ve de gust menjar plats lleugers i refrescants, com aquest gaspatxo que et portem avui. Com en totes les receptes tradicionals, trobaràs diferents versions de gaspatxos: alguns incorporen ceba, altres ho fan sense pebrot vermell, hi ha a qui li agrada sense pa… Jo et porto la versió que fem a casa i que ens encanta. Apart és un bon plat per gaudir de la horta de Mura! Començant pel producte estrella, el tomàquet de Mura. Gairebé totes les setmanes d’estiu el fem i el prenem ben fred com a primer plat, tant per dinar com per sopar.

Us deixem el vídeo d’en Jordi fent el gaspatxo! I si el feu a casa, deixeu un comentari del resultat 🙂

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!

Sardines amb pa amb tomàquet, un plat d’estiu

Les nits d’estiu són perfectes per fer un soparet a la fresca. Un bon plat per acompanyar aquesta fantàstica atmosfera són unes bones sardines fresques a la brasa!

Nosaltres cada dimecres d’estiu fem sardinada per sopar i sincerament té força èxit, no ser si perquè la gent li fa força mandra fer sardines a casa (netejar, l’olor, …) o perquè també tenen un bon preu! Per 8 €, ja has sopat :)

Aquesta setmana abans de servir els sopars vaig gravar el Jordi netejant sardines. Així que he pensat que podria escriure un post de com netejar les sardines! Espero que us agradi.

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!
Bon cap de setmana i pels que comenceu vacances molt bones vacances!

Com preparar un bon cafè

Per fer un bon Café amb llet és necessari que el producte sigui de bona qualitat. Nosaltres treballem amb Caffe Fantini, una casa italiana de gran qualitat. Vàrem organitzar un workshop, on vàrem convidar un barista italià, Antonello di Donato i la Sònia Sosa, la distribuïdora de la casa.

Però avui parlarem del Art Latte, ja que esta de moda. El essencial per poder fer les formes o dibuixos en un cafè és la llet que l’has de tornar crema.

Per aconseguir aquesta textura s’han de seguir els passos següents:

  1. Llet fresca, de preferència sencera, posar-la en una gerra (com a molt per dos cafès).
  2. Introduir el vaporitzador d’una forma molt superficial.
  3. Obrir el vaporitzador.
  4. col·locar el vaporitzador de costat de manera que la llet giri ràpidament per evitar escuma seca.
  5. Quan arribeu als 37 ° C, introduïu el vaporitzador a la llet a més profunditat.
  6. Seguiu fins als 65 ° C.
  7. Apagueu el vaporitzador i extraieu-lo de la gerra.
  8. Colpegeu la gerra contra la taula i moveu-la en cercles per eliminar les bombolles grans que es puguin haver format.

Un cop tenim la llet ben preparada es qüestió de aprendre a fer figures i moooolta pràctica! 😉

us deixem el vídeo d’una de les demostracions!

Un dia per la capital: “Manresa, el cor de Catalunya”

Aquest mes de juny hem sortit de Mura per anar a fer turisme a la capital de la nostra comarca, el Bages.  Manresa és una ciutat d’uns 75.000 habitants i està a només 20 km de Mura.

image

Vistes des del tren

image

Hem arribat a Manresa amb transport públic i en Josep, Conseller de turisme del Consell Comarcal, i en Joan, regidor de turisme de Manresa ens han rebut al Punt d’ Informació per donar-nos la benvinguda a la ciutat i el començament del fam trip. Una quarantena de responsables d’allotjaments turístics de la comarca del Bages hem participat en aquest fam trip.

image

Per començar, ens han portat directament a veure el carrer del Balç, un carreró medieval al casc antic de Manresa. Quan entres en aquest carrer estret i ple de porxos, sembla que retrocedeixis en el temps! Passejant, ens hem pogut fer una idea de com vivien els manresans el segle XIV. Els reis, els nobles i els artesans sembla que encara existeixin en aquest carreró subterrani ple d’història.

imageimageimage
imageimage

image

Pot ser interessant veure-ho en dates assenyalades com per Tots Sants o per Nadal, que ens han dit que el carrer es transforma en un passatge del terror o en uns racons increïbles per un pessebre vivent! Us deixem la pàgina web per consultes: www.manresaturisme.cat

 

 

 

 

Un cop tornem a l’actualitat, ens porten a veure la Seu, un dels edificis més emblemàtics de Manresa. La Seu de Manresa és una església gòtica dissenyada per Berenguer de Montagut. Les obres de l’església van començar el 1322 i no es van acabar fins a finals del segle XV. La Seu és un edifici gòtic format per una ampla planta de saló amb tres naus i un absis heptagonal. Té les parets plenes d’uns fantàstics vitralls que es poden veure per entre les múltiples columnes. Junt amb els vitralls, hi trobem importants retaules de gran interès. A la façana exterior hi domina una gran rosassa sobre una galeria porxada i, pels costats, es veuen dues torres.

image

timpà de l’antiga església

image

Claustre

image

timpà autentic

image image image image

image

La Mare de Déu (imatge central) fa 1.80 metres d’alt

image image imageimage

Sortim de la Seu per endinsar-nos a la Cova, un lloc de pelegrinatge i culte on Ignasi de Loiola passà gairebé un any. Es diu que aquí va escriure els Exercicis Espirituals. A finals de segle XVI es desperta un gran interès pels llocs ignasians i es va començar a venerar la Cova col·locant una creu al cim de la roca i tancant la balma amb una porta. Més tard, van construir una capella dedicada a Sant Ignasi al costat de la Cova.

image

Porta de Llimona

image imageimage image imageimage

image

Des d’aquí, podem gaudir d’unes grans vistes i ens quedem bocabadats davant del Pont Vell, un pont romànic de 8 arcs de mig punt construït sobre el riu Cardener. Aquest pont ha estat destruït més d’una vegada i el van acabar de refer entre 1960 i 1962.

image

imageimage image

La pròxima parada va se a la Capella del Rapte, l’antic Hospital de Santa Llúcia, enderrocat durant la Guerra Civil, aquesta capella recorda un dels miracles protagonitzats per Sant Ignasi de Loiola: un rapte espiritual on va restar immòbil durant vuit dies.

image

Capella del Rapte

image imageimage image

Després de la visita religiosa, passegem per la plaça de l’Ajuntament i anem a parar al carrer Sobrerroca, on ens trobem el famós pou de la gallina. Sembla ser un simple pou, un pou normal i corrent, però és conegut per tots els manresans. Diu la llegenda, que hi havia una nena que cuidava la gallina de la seva madrastra. Un dia, la gallina va caure al pou i es va morir ofegada. La nena, que tenia molta por de la seva  madrastra, va demanar a Sant Ignasi de Loiola que li retornés la seva gallina amb vida i sembla que així va succeir. Des de llavors, que la ciutat conserva el pou en record al sant que passà una temporada en aquesta ciutat.
image

image image

Continuant l’itinerari, passem pel carrer del Cap del Rec, on ens expliquen la importància de l’aigua a Manresa. Ens conviden a fer una excursió per la sèquia de Manresa i prometem tornar i explicar-vos la sequera que van passar els manresans i perquè celebren les festes de la Llum!

image Tot passejant, passem per la Plana de l’Om i anem a parar a la Plaça Sant Domènec, on ens trobem l’escultura d’un portal i ens hi fan passar per sota.  A veure si, mica en mica, acaba sent un ritual per la gent que va a visitar aquesta ciutat! Manresa obra les portes a tots els visitants o pelegrins.

image

Els nostres guies: en Guillem i la Marina

image image image image

Continuem caminant i anem a parar al Passeig Pere III, un passeig ampli, verd, amb cadires per seure i lloc de trobada per molts manresans. Aquí al mateix Passeig ens trobem el Casino, edifici que va ser la seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Actualment, hi trobem la biblioteca de Manresa. Just al costat, ens trobem un altre edifici emblemàtic, el Kursaal, un edifici de principis del segle XX que l’any 2007 es va reinaugurar com a teatre-auditori. És aquí mateix on parem per dinar, al restaurant que porta el mateix nom del Kursaal.

image

image image image image image image image image image image image

Amb l’estómac ple i cansats de tant caminar, marxem de Manresa, una ciutat que té uns racons encantadors i que ens ha captivat.

image

Jornada a Oller del Mas

Aquest mes de maig vàrem començar un cicle formatiu per ser acreditats com punt d’informació turístic del Bages, actualment som punt d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç. El propòsit és millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al territori i crear una xarxa d’informació turística publico-privada. L’any passat es va fer la prova pilot a l’Alt Penedès. I tota aquesta explicació ve per dir que la trobada va ser a les instal·lacions d’Oller del Mas. I després de la formació vam poder fer una volteta pel castell.    :)

Oller del Mas està a Manresa i la situació és privilegiada amb unes vistes precioses de la muntanya de Montserrat. La Carla Rodríguez, responsable d’Enoturisme de la casa, que fa la formació amb nosaltres ens va fer la visita. Primer de tot, vàrem pujar a la torre per situar-nos i ens va explicar un munt de coses.

image

La Carla ens va explicar que la finca tenia més de 450 hectàrees i que de vinya només en tenien 50 hectàrees. Aquest celler de la DO Pla de Bages ha recuperat el picapoll negre, elaboren vins ecològics.

 image image image image image image image image image imageimage image image image image image image image image image image image image image
image

I per acabar la jornada un tast d’Arnau Oller, un senyor vi! Nosaltres el tenim a la carta, i és un molt bon vi per compartir en moments especials. Recomanable totalment!!! Us deixem la nota de cata per qui l’interessi. ARNAU OLLER

image image image image image image image image image image

També a la botiga del celler podreu comprar les seves anous i ampolles d’oli.

image image

Moltes gràcies Oller del Mas per aquest dia. I sobretot a tu Carla que vas ser una bona amfitriona.

Si us ha agradat el post, i voleu conèixer més bé la nostra comarca del Bages deixeu algun comentari i farem més post sobre lloc per visitar del Bages.

Peus de porc ral farcits i gratinats

Avui us deixem una recepta d’un dels plats més típics de la nostra cuina! Peus de porc ral farcits i gratinats amb parmesano. Si teniu algun dubte, podeu deixar-ho a comentaris i segur que el Jordi us el contestarà a tots!

IMG_3985Ingredients per a 4 persones:

 4 peus de porc ral bullits i desossats (2 meitats de peu per persona)
Formatge rallat (parmesano)
300 g carn trinxada de porc
-100 g de foie
150 g de sofregit de ceba i tomàquet
½ copa de brandi
Brou
Ceps secs

Elaboració:

Evocar el sofregit en una paella, juntament amb la carn trinxada i el foie. S’ha d’anar remenant fins que quedi una massa homogènia i ben cuita. Després cal afegir el brandi i reduir-lo una mica. Tot seguit, passar la massa pel robot elèctric i deixar-ho refredar. Quan ja tenim la massa freda, cal farcir els peus amb ella.

IMG_3946 IMG_3943

A continuació, cal elaborar una reducció amb el brou i els ceps secs. Quan ja tinguem el brou preparat, l’evoquem en una plata amb els peus i posem el formatge rallat sobre els peus. Finalment, el posem al gratinador fins que el formatge estigui torradet.