Sardines amb pa amb tomàquet, un plat d’estiu

Les nits d’estiu són perfectes per fer un soparet a la fresca. Un bon plat per acompanyar aquesta fantàstica atmosfera són unes bones sardines fresques a la brasa!

Nosaltres cada dimecres d’estiu fem sardinada per sopar i sincerament té força èxit, no ser si perquè la gent li fa força mandra fer sardines a casa (netejar, l’olor, …) o perquè també tenen un bon preu! Per 8 €, ja has sopat :)

Aquesta setmana abans de servir els sopars vaig gravar el Jordi netejant sardines. Així que he pensat que podria escriure un post de com netejar les sardines! Espero que us agradi.

Recordeu que si us agraden els vídeos que teniu el Youtube, només us heu de subscriure al Canal de Cal Carter i rebreu les notificacions.
Si no sabeu com fer-ho és molt senzill. Heu d’iniciar amb el vostre compte de correu de gmail i posar la contrasenya de gmail, també. I per acabar, clicar la tecla de subscripció!
Bon cap de setmana i pels que comenceu vacances molt bones vacances!

Com preparar un bon cafè

Per fer un bon Café amb llet és necessari que el producte sigui de bona qualitat. Nosaltres treballem amb Caffe Fantini, una casa italiana de gran qualitat. Vàrem organitzar un workshop, on vàrem convidar un barista italià, Antonello di Donato i la Sònia Sosa, la distribuïdora de la casa.

Però avui parlarem del Art Latte, ja que esta de moda. El essencial per poder fer les formes o dibuixos en un cafè és la llet que l’has de tornar crema.

Per aconseguir aquesta textura s’han de seguir els passos següents:

  1. Llet fresca, de preferència sencera, posar-la en una gerra (com a molt per dos cafès).
  2. Introduir el vaporitzador d’una forma molt superficial.
  3. Obrir el vaporitzador.
  4. col·locar el vaporitzador de costat de manera que la llet giri ràpidament per evitar escuma seca.
  5. Quan arribeu als 37 ° C, introduïu el vaporitzador a la llet a més profunditat.
  6. Seguiu fins als 65 ° C.
  7. Apagueu el vaporitzador i extraieu-lo de la gerra.
  8. Colpegeu la gerra contra la taula i moveu-la en cercles per eliminar les bombolles grans que es puguin haver format.

Un cop tenim la llet ben preparada es qüestió de aprendre a fer figures i moooolta pràctica! 😉

us deixem el vídeo d’una de les demostracions!

Un dia per la capital: “Manresa, el cor de Catalunya”

Aquest mes de juny hem sortit de Mura per anar a fer turisme a la capital de la nostra comarca, el Bages.  Manresa és una ciutat d’uns 75.000 habitants i està a només 20 km de Mura.

image

Vistes des del tren

image

Hem arribat a Manresa amb transport públic i en Josep, Conseller de turisme del Consell Comarcal, i en Joan, regidor de turisme de Manresa ens han rebut al Punt d’ Informació per donar-nos la benvinguda a la ciutat i el començament del fam trip. Una quarantena de responsables d’allotjaments turístics de la comarca del Bages hem participat en aquest fam trip.

image

Per començar, ens han portat directament a veure el carrer del Balç, un carreró medieval al casc antic de Manresa. Quan entres en aquest carrer estret i ple de porxos, sembla que retrocedeixis en el temps! Passejant, ens hem pogut fer una idea de com vivien els manresans el segle XIV. Els reis, els nobles i els artesans sembla que encara existeixin en aquest carreró subterrani ple d’història.

imageimageimage
imageimage

image

Pot ser interessant veure-ho en dates assenyalades com per Tots Sants o per Nadal, que ens han dit que el carrer es transforma en un passatge del terror o en uns racons increïbles per un pessebre vivent! Us deixem la pàgina web per consultes: www.manresaturisme.cat

 

 

 

 

Un cop tornem a l’actualitat, ens porten a veure la Seu, un dels edificis més emblemàtics de Manresa. La Seu de Manresa és una església gòtica dissenyada per Berenguer de Montagut. Les obres de l’església van començar el 1322 i no es van acabar fins a finals del segle XV. La Seu és un edifici gòtic format per una ampla planta de saló amb tres naus i un absis heptagonal. Té les parets plenes d’uns fantàstics vitralls que es poden veure per entre les múltiples columnes. Junt amb els vitralls, hi trobem importants retaules de gran interès. A la façana exterior hi domina una gran rosassa sobre una galeria porxada i, pels costats, es veuen dues torres.

image

timpà de l’antiga església

image

Claustre

image

timpà autentic

image image image image

image

La Mare de Déu (imatge central) fa 1.80 metres d’alt

image image imageimage

Sortim de la Seu per endinsar-nos a la Cova, un lloc de pelegrinatge i culte on Ignasi de Loiola passà gairebé un any. Es diu que aquí va escriure els Exercicis Espirituals. A finals de segle XVI es desperta un gran interès pels llocs ignasians i es va començar a venerar la Cova col·locant una creu al cim de la roca i tancant la balma amb una porta. Més tard, van construir una capella dedicada a Sant Ignasi al costat de la Cova.

image

Porta de Llimona

image imageimage image imageimage

image

Des d’aquí, podem gaudir d’unes grans vistes i ens quedem bocabadats davant del Pont Vell, un pont romànic de 8 arcs de mig punt construït sobre el riu Cardener. Aquest pont ha estat destruït més d’una vegada i el van acabar de refer entre 1960 i 1962.

image

imageimage image

La pròxima parada va se a la Capella del Rapte, l’antic Hospital de Santa Llúcia, enderrocat durant la Guerra Civil, aquesta capella recorda un dels miracles protagonitzats per Sant Ignasi de Loiola: un rapte espiritual on va restar immòbil durant vuit dies.

image

Capella del Rapte

image imageimage image

Després de la visita religiosa, passegem per la plaça de l’Ajuntament i anem a parar al carrer Sobrerroca, on ens trobem el famós pou de la gallina. Sembla ser un simple pou, un pou normal i corrent, però és conegut per tots els manresans. Diu la llegenda, que hi havia una nena que cuidava la gallina de la seva madrastra. Un dia, la gallina va caure al pou i es va morir ofegada. La nena, que tenia molta por de la seva  madrastra, va demanar a Sant Ignasi de Loiola que li retornés la seva gallina amb vida i sembla que així va succeir. Des de llavors, que la ciutat conserva el pou en record al sant que passà una temporada en aquesta ciutat.
image

image image

Continuant l’itinerari, passem pel carrer del Cap del Rec, on ens expliquen la importància de l’aigua a Manresa. Ens conviden a fer una excursió per la sèquia de Manresa i prometem tornar i explicar-vos la sequera que van passar els manresans i perquè celebren les festes de la Llum!

image Tot passejant, passem per la Plana de l’Om i anem a parar a la Plaça Sant Domènec, on ens trobem l’escultura d’un portal i ens hi fan passar per sota.  A veure si, mica en mica, acaba sent un ritual per la gent que va a visitar aquesta ciutat! Manresa obra les portes a tots els visitants o pelegrins.

image

Els nostres guies: en Guillem i la Marina

image image image image

Continuem caminant i anem a parar al Passeig Pere III, un passeig ampli, verd, amb cadires per seure i lloc de trobada per molts manresans. Aquí al mateix Passeig ens trobem el Casino, edifici que va ser la seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Actualment, hi trobem la biblioteca de Manresa. Just al costat, ens trobem un altre edifici emblemàtic, el Kursaal, un edifici de principis del segle XX que l’any 2007 es va reinaugurar com a teatre-auditori. És aquí mateix on parem per dinar, al restaurant que porta el mateix nom del Kursaal.

image

image image image image image image image image image image image

Amb l’estómac ple i cansats de tant caminar, marxem de Manresa, una ciutat que té uns racons encantadors i que ens ha captivat.

image

Jornada a Oller del Mas

Aquest mes de maig vàrem començar un cicle formatiu per ser acreditats com punt d’informació turístic del Bages, actualment som punt d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç. El propòsit és millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al territori i crear una xarxa d’informació turística publico-privada. L’any passat es va fer la prova pilot a l’Alt Penedès. I tota aquesta explicació ve per dir que la trobada va ser a les instal·lacions d’Oller del Mas. I després de la formació vam poder fer una volteta pel castell.    :)

Oller del Mas està a Manresa i la situació és privilegiada amb unes vistes precioses de la muntanya de Montserrat. La Carla Rodríguez, responsable d’Enoturisme de la casa, que fa la formació amb nosaltres ens va fer la visita. Primer de tot, vàrem pujar a la torre per situar-nos i ens va explicar un munt de coses.

image

La Carla ens va explicar que la finca tenia més de 450 hectàrees i que de vinya només en tenien 50 hectàrees. Aquest celler de la DO Pla de Bages ha recuperat el picapoll negre, elaboren vins ecològics.

 image image image image image image image image image imageimage image image image image image image image image image image image image image
image

I per acabar la jornada un tast d’Arnau Oller, un senyor vi! Nosaltres el tenim a la carta, i és un molt bon vi per compartir en moments especials. Recomanable totalment!!! Us deixem la nota de cata per qui l’interessi. ARNAU OLLER

image image image image image image image image image image

També a la botiga del celler podreu comprar les seves anous i ampolles d’oli.

image image

Moltes gràcies Oller del Mas per aquest dia. I sobretot a tu Carla que vas ser una bona amfitriona.

Si us ha agradat el post, i voleu conèixer més bé la nostra comarca del Bages deixeu algun comentari i farem més post sobre lloc per visitar del Bages.

Brownie de nous de Mura

El brownie és un d’aquells pastissos que m’encanten. Però com tot el que em fascina em va a temporades. És a dir, que en menjo tant que m’acabo col·lapsant hi he de fer abstinència durant un temps. Però diumenge, vaig servir una taula on dues noies el van demanar. I quan van acabar van sortir tant encantades, que em van fer venir ganes de menjar-n’he un tall.

Aquí casa ja fa molts anys que servim brownies, i tenim forces clients que hi tenen devoció. A qui no li agrada uns bons postres de xocolata!

La Concepció s’ha fet un fart! 🙂 I avui volem compartir la nostra recepta  ja que és senzilla i  la podeu fer a casa.

Un punt molt positiu d’aquesta recepta és que no hi ha farina! és un dolç lliure de gluten i persones que són celíacs el poden gaudir.

Ingredients:

– 400 g de nous

– 150 g de sucre

– 150 g de xocolata negra

– 150 g de mantega

– 4 ous

IMG_1719

Brownie del Restaurant Cal Carter

Elaboració:

Triturar les nous ben fines fins que quedi pols, i alhora, fondre la xocolata. Després separar el rovell de la clara, i batre les clares a punt de neu. El rovell s’ha de barrejar amb el sucre fins que quedi una pasta. A aquesta pasta hi afegim la mantega i la xocolata. Tot seguit, hi evoquem les nous i ho barregem. I per acabar i posem les clares. Quan ja tenim la barreja feta, posem la pasta en un motllo rodó i ho posem el forn a 220º durant 15 minuts.

Per servir-lo, hi ha moltes opcions: amb xocolata calenta, amb una bola de gelat de vainilla, amb  maduixetes o amb gelat de plàtan…

Si teniu dubtes els podeu deixar a comentaris!! I si us atreviu a fer-ho ha casa expliqueu-nos la experiència!

Bon profit!!

Mura, una terra vinícola

Molta gent li sorprèn la vinculació de Mura amb el vi, ja que no tenim paisatges de vinya. Mura sempre ha estat unit el món del vi, però sobretot quan França va sofrir la fil·loxera i es va incrementar les hectàrees de producció de vinya a casa nostra.

El Bages és format per un pla central i  envoltat de serra. Mura, Talamanca i Rocafort es troban en una d’aquestes serres, on plantar vinya era i és molt complicat. Antigament, la vinya es trobava a les vessants de les muntanyes. Per poder produir es construïen unes terrassetes amb pedra seca. Les vinyes moltes vegades es trobaven en llocs tant dificultosos que fins hi tot els animals no hi tenien accés. Per aquest motiu, es van construir les tines en mig de la vinya, unes construccions úniques.

IMG_3140

Tines en mig de la vinya  foto de Cal Carter realitzada pel fotògraf Joan Llenas

IMG_3122

Tines en mig de la vinya foto de Cal Carter realitzada per en Joan Llenas

A totes les cases de Mura, tenen una part que era destinada per la producció de vi. Per exemple, si veniu a casa, el en bar hi tenim dues tines, la premsa de l’avi Josep, un cargol i tenim el celler que ara és un menjador privat.

IMG_4207

Premsa de l’avi Josep

La poca vinya que hi ha a Mura és privada. Actualment, no es comercialitza. El ser una terra de vi, on la maquinària no pot entrar i tot el procés ha de ser manual en llocs ja que no són fàcils; això fa que incrementi costosament el preu del vi, i  que no sigui competitiu en el mercat. Per exemple, el Penedès és ben pla i és pot fer una gran producció i utilitzant maquinària. El cost d’una ampolla no es pot comparar si produeixes vi en terrassetes on no hi ha accés de maquinària i s’ha de realitzar tot a mà.

Com he dit abans hi ha vinya privada, ja que la qualitat és molt alta i hi ha algunes persones interessades en invertir en qualitat. Els anys 60, en el món del vi es va prioritzar la quantitat de producció sobre la qualitat. La gent de Mura deia “Allà baix fan litres i nosaltres fem vi“. I així vàrem acabar.

Espero que hàgiu gaudit del post sobre la vinya. Si us ha agradat pròximament penjarem més informació sobre les tines!

La reina de l’hivern: la tòfona

La tòfona és un dels productes més preuats durant l’hivern. La seva temporada comença el desembre i acaba el març. Però com sempre dependrà de les condicions meteorològiques.
Aquest bolet subterrani és força complicat de localitzar. S’utilitzen animals per la recol·lecció. Primer s’utilitzaven porcs i avui en dia gossos. Un gran amant de la tòfona és el porc senglar! Moltes vegades arriba primer a les seves mans que les de l’home.

NG2A2844

Producte: Tófona negra (Cal Carter)

És molt important conèixer el punt de maduresa de la tòfona, ja que collir-la verda pot causar que es faci malbé abans i no tingui les seves propietats aromàtiques.

Tenim molta sort que aquest any la tòfona té una qualitat formidable! Aquest tresor l’hauríem de preservar de les males pràctiques amb la collita i protegir-la del seu gran enemic el senglar. Un altre enemic és l’època de sequera, així que cada any, per desgracia, no en podem gaudir d’ ella.

Un any més hem elaborat uns quants plats amb la reina de l’ hivern, o perquè no la reina de la cuina.

NG2A2861

Canaló de faisà i tòfona negra de Cal Carter

NG2A2898

Amanida de tòfona i foie de Cal Carter

NG2A2909

Parmantier de patata, tòfona i ou ferrat

 Plats simplement per gaudir de la tòfona!

Si voleu conèixer alguna curiositat de la tòfona pregunteu. Estarem encantats de contestar  🙂

Una tarda amb Fetsquins

Fa temps que volia compartir amb vosaltres un vídeo molt divertit on en Jordi Perich, el petit, fa una col·laboració amb fetsquins.

Fetsquins és un canal de Youtube on normalment es parla de moda. La Neus Viciana, la protagonista, vol aprendre a cuinar un plat amb l’ajuda del Jordi. Però tot s’ha de dir, les seves facultats a la cuina no són les mateixes que a la moda.  Mireu el video que segur que passareu una bona estona.

La Neus Viciana és una gran professional, segur que recordeu el video del 50 anys de Cal Carter. Doncs ella és l’autora! Si el voleu tornar a veure us deixo el link : Aniversari 50 anys Cal Carter.

Amb ganes d’estiu

Durant aquest dies, amb el fred que fa, nosaltres només pensem amb les ganes que tenim de que arribi l’estiu, el bon temps. Així que des de fa uns dies estem començant a preparar la temporada d’estiu.

Recordeu l’any passat amb el primer concert, de Beatboys, la banda tribut The Beatles, o el concert de tarda amb l’Ana&Alicia i per tancar l’estiu un gran concert amb el Sergio Gisbert?



O recordeu el primer concert a la placeta amb el Litus?

Si ens voleu donar un cop de mà i deixar la vostra opinió, ara és el moment! Voleu repetir o preferiu cares noves? On us va agradar més a la placeta o a la terrassa del Antiquari el Retaule? Concert de tarda o nit?

12 de juny del 2014: una data impossible d’oblidar

El dijous 12 de Juny, vam celebrar la festa del 50è aniversari a Mura. És molt difícil explicar en paraules l’alegria que sentim per haver compartit amb vosaltres aquest dia tan especial. Va ser únic, irrepetible i molt bonic. Acompanyats amb bona gent i sobretot bons amics.

Un acte d’homenatge a les persones que han fet possible el que som. Des de clients fins a l’àvia Margarida i l’avi Josep, els quals van ser recordats en tot moment a partir de les fotografies, l’audiovisual o pel llarg discurs que varen fer el Martí i en Jordi.

Volem mostrar algunes de les millors imatges que hem preparat perquè pugueu reviure aquest fantàstic esdeveniment amb nosaltres.

IMG_1673 IMG_1642

 

IMG_1692 IMG_1693 IMG_1695 IMG_1700 IMG_1703 IMG_1711 IMG_1715 IMG_1719 IMG_1724 IMG_1730 IMG_1732 IMG_1738

IMG_1796 IMG_1819 IMG_1830 IMG_1832

IMG_1837 IMG_1844IMG_1867 IMG_1892

IMG_1916

IMG_1917

IMG_1931 IMG_1942 IMG_1987 IMG_1990 IMG_1991 IMG_2003 IMG_2011 IMG_2015

IMG_2016

IMG_1950

IMG_1954

IMG_1959

IMG_1977

IMG_1982

IMG_1985

IMG_2021 IMG_2029 IMG_2031 IMG_2035 IMG_2036

IMG_2054

IMG_2065 IMG_2073 IMG_2088 IMG_2099 IMG_2109

IMG_2143

IMG_2159

IMG_2169

IMG_2174

IMG_2043

Amb paraules no podem expressar tot l’agraïment que sentim per haver compartit aquest dia amb nosaltres. MIL GRÀCIES, per venir, però sobretot, per estar durant aquests cinquanta anys creient en nosaltres i acompanyant-nos en aquest camí.

Berta Perich i tot l’equip de Cal Carter

pd: moltes gràcies Joan Llenas! Les fotografies són un precioses!